Ariadna Farrés: “Algun dia les nenes diran orgulloses que volen ser científiques”

BarcelonaEspecialista en astrodinàmica i doctora en matemàtica aplicada a la Universitat de Barcelona, Ariadna Farrés Basiana treballa al NASA Goddard Space Flight Centre, un centre de vol de l'agència aeroespacial nord-americana. Farrés va inaugurar el 30 de novembre el curs de la Societat Catalana de Matemàtiques amb una lliçó sobre la geometria a l’espai. Juntament amb vuit científiques catalanes més, forma part de la tripulació d’Hypatia I, que realitzarà una missió simulada a l’estació anàloga Mars Desert Research Center situada a Utah (EUA).  

Com arriba una catalana a la NASA?

— L'oportunitat va aparèixer en el moment menys esperat. Intentava ingressar en alguna universitat catalana com a professora i, després de ser rebutjada un parell de cops, vaig començar a pensar alternatives. Un dia, fent un cafè amb un professor de la Universitat de Barcelona que havia col·laborat amb la NASA, el Gerard Gómez, vam estar comentant la possibilitat de fer una estada a l’estranger. Un dels llocs on podia anar era a la NASA. Vaig quedar-me parada. Com, que la NASA? No en vaig dubtar.

Quin és el teu dia a dia a la feina?

— El meu camp és l’astrodinàmica. El meu paper se centra a estudiar el moviment dels satèl·lits a l’espai i com modelar-lo per poder fer maniobres. Com a analista de vol, també soc l’encarregada de fer tots els estudis previs a posar en marxa les missions: abans de fer res s’ha de calcular com s’ha de fer, el cost que tindrà i donar una resposta a totes les variants que poden fer canviar el trajecte segons el dia que es realitzi.

Juntament amb vuit científiques catalanes més, entre el 16 i el 29 d’abril del 2023 anireu a l’estació analògica de Mart del desert de Utah a fer una expedició. Com va sorgir l'oportunitat?

— Fa més de deu anys, mentre feia el doctorat, vaig impartir un curset d’astronomia i missions espacials al programa Joves i Ciència que organitzava la Fundació Catalunya La Pedrera. Allà, una de les meves alumnes va ser la Mariona Badenes, que anys més tard em va contactar per embarcar-me al projecte d’Hypatia I. Ella ja havia fet una missió anàloga el 2019 i tenia moltes ganes de repetir l’experiència. Així, juntament amb una altra companya del programa Joves i Ciència, la Carla Conejo, van començar a muntar la seva tripulació.

Com vau preparar el projecte d’Hypatia I? 

— Tot va anar molt de pressa. El covid va capgirar tots els terminis i quan es va obrir la convocatòria vam haver de córrer i preparar la nostra sol·licitud en qüestió de quinze dies. Així, cada una de nosaltres va haver de preparar el seu projecte científic en dues setmanes. Les nou integrants d’Hypatia venim de camps molt diferents de la ciència. De fet, algunes no havien fet res relacionat amb l’espai prèviament. Però tots els nostres projectes sí que compartien la voluntat de difusió i de crear recursos acadèmics per a les joves.

Com us prepareu per a l’expedició?

— Mentalment, ens preparem per passar-nos quinze dies aïllades del món. Ara mateix, això ens sembla normal, però abans del covid era impensable. A més, aquest “confinament” l’haurem de fer amb persones que no coneixem, perquè com que totes vivim en llocs diferents del món, encara no ens hem pogut trobar mai totes nou en una mateixa sala. De moment tot apunta que hi haurà molt bon rotllo, però haurem de veure com ens portem quan siguem allà tancades. 

I físicament? Les condicions deuen ser extremes.

— La veritat és que la preparació física l’hem deixat una mica de banda. El dia a dia allà no és senzill, però les condicions tampoc són extremes. Tot i això, l’Helena Arias, companya de la missió i atleta d'elit, ha començat a preparar-nos una rutina d’exercicis que començarem a seguir a principi del 2023. Realment, fins ara el gran esforç que hem hagut de fer ha estat per trobar finançament. No volíem haver de pagar la missió de la nostra butxaca i hem hagut de buscar suport d’entitats per poder afrontar els alts costos: ens havíem de comprar una vestimenta espacial, els vols, les taxes d’inscripció... A partir de gener els esforços ja se centraran a preparar les investigacions que s'hi duran a terme.

A l’equip sou nou dones. És casualitat?

— No. La Mariona Badenas i la Carla Conejo tenien clar que volien fer una tripulació integrada únicament per dones. De fet, el projecte va néixer el dia de la dona, cosa que les va motivar a fer-ho d’aquesta manera. Volem inspirar les noves generacions i crear referents femenins en el nostre sector. Per aconseguir-ho tenim pensat començar a crear contingut educatiu per poder difondre els nostres estudis a les noves generacions. Si continuem treballant en aquesta direcció, algun dia, quan es pregunti a les nenes què volen ser de grans, diran orgulloses que volen ser científiques. 

Com és l’ecosistema científic femení català en comparació amb la resta de sectors?

— Pel que he pogut veure, la presència femenina a la ciència és força semblant a tot arreu. Si bé hi ha sectors com la medicina i la biologia on sí que n’hi ha més, tot i que hi continua havent un sostre de vidre que els impedeix progressar de la mateixa manera que els homes, és veritat que en les enginyeries o en les matemàtiques és del tot diferent: les dones són la minoria. També és cert que a poc a poc més dones comencen a interessar-s'hi, però moltes es troben un ecosistema hostil on, pel simple fet de ser minoria, no et fan el mateix cas. El sistema actual fa que les dones hagin de passar-se tota la vida havent de demostrar que realment són vàlides, i això fa que moltes s’acabin cremant. És per això que a mesura que vas pujant càrrecs de responsabilitat, moltes noies van “desapareixent” pel camí. Ens falta molt. 

Hi haurà més Hypaties?

— La idea és repetir Hypatia tantes vegades com es pugui. De fet, per això hem incorporat el numeral I al nom, perquè en el futur ens encantaria que hi hagués noves tripulacions femenines que s’embarquessin en aquest “viatge”.