El cas de diftèria a Olot obre la porta a revisar el calendari vacunal

S’hi inclourà la vacuna de la varicel·la i la meningitis B i els pediatres també demanen la de la grip

Arran del cas del nen de sis anys d’Olot malalt de diftèria, s’ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat d’ampliar el calendari vacunal per incloure-hi més vacunes. El departament de Salut ja ha demanat que en el paquet de vacunes sistemàtiques -que són les finançades (tot i que no obligatòries) per la sanitat pública- s’hi incloguin la de la varicel·la i la de la meningitis B. El ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, ja s’ha mostrat partidari de fer-ho i ara s’ha d’aprovar en el marc del Consell Interterritorial de Salut, que és l’òrgan en què es consensua un calendari vacunal de mínims que després cada comunitat pot modificar per adaptar-lo a la seva realitat. A Catalunya l’últim canvi es va produir el juliol de l’any passat, per ajustar les edats d’administració d’algunes vacunes, afegir noves dosis i incloure la de la tos ferina en embarassades.

Aquest calendari es modifica a partir de l’evidència científica i els criteris per incloure una nova vacuna són, entre d’altres, que la malaltia sigui freqüent o greu i que la vacuna sigui eficaç i segura, “perquè l’administres a una persona sana”, destaca la subdirectora de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas. També es tenen en compte els efectes sobre el calendari, les implicacions ètiques i el seu cost-efectivitat. Un cop valorat tot això, Salut confia que abans de l’estiu es pugui incloure en el calendari comú la vacuna de la varicel·la, que ara només s’administra als 12 anys si no s’ha passat abans, i als grups de risc, en contra de l’opinió dels pediatres, que a les consultes recomanen als pares que la posin abans, a partir del primer any de vida. Però des que l’Agència Espanyola de Medicaments en va restringir la dispensació a les farmàcies amb l’argument que la sobrevacunació feia que “el virus circulés menys i la incidència de la malaltia arribés més tard i fos més greu”, en paraules de Cabezas, moltes famílies catalanes la van a comprar a França o a Andorra, cosa que Salut desaconsella i que els pediatres reconeixen que “és un desgavell” i genera “desigualtat”, ja que no tothom s’ho pot permetre. Amb la inclusió en el calendari comú ja no serà necessari i s’administrarà als 12 mesos i als 3 anys. Els pediatres, que fa temps que la reclamen, se n’han felicitat, ja que asseguren que la incidència de la varicel·la s’ha incrementat i, tot i no ser greu, un 15% presenten complicacions com pneumònia, encefalitis o hepatitis.

Una altra vacuna que es vol incorporar és la del meningococ B. “És una vacuna que té efectes adversos, com febre alta, però això no vol dir que no sigui una bona vacuna i molt esperada”, reconeix Cabezas. Ara només s’administra la de la meningitis C, cosa que ha permès reduir-ne significativament el nombre de casos, mentre que han augmentat els del meningococ B. “Per sort, són pocs casos però en nens petits i adolescents poden ser molt greus”, indica el president de la Societat Catalana de Pediatria, Ferran Moraga.

Recursos limitats

La nova incorporació que ja està aprovada és la vacuna contra el pneumococ, coneguda com a Prevenar, que formarà part del calendari de vacunes sistèmiques a partir del desembre de l’any vinent, tot i que hi ha comunitats que ja l’administren. A Catalunya només estava indicada per a persones de més de 60 anys i per als infants en situació de risc. Tot i això, molts pares, seguint les recomanacions dels pediatres, també optaven per administrar-la i pagar els 70 euros que costa. Cabezas reconeix que es tracta d’una vacuna “complexa” i que s’ha optat per no incloure-la fins que ha protegit de 13 soques de la pneumònia, ja que de pneumococs n’hi ha de molts tipus.

“És una situació injusta i una desharmonització del calendari”, lamenta Moraga, que critica que no s’homogeneïtzin els calendaris. “Fins i tot en això, Spain is different. Digui el que digui l’autoritat política, a Espanya hi ha 19 calendaris vacunals i ni les vacunes ni l’edat d’administració són les mateixes”. I cita l’exemple de la Comunitat de Madrid, que va incorporar la vacuna del pneumococ però la va eliminar coincidint amb les retallades en sanitat. Ara, davant del rebrot de casos, la tornarà a incloure. “És un tema econòmic. Els recursos sanitaris són limitats i les vacunes són les oblidades dins del pressupost sanitari”, reflexiona Moraga, que demana que les societats científiques siguin escoltades. “Volem poder debatre aquests temes perquè posar i treure vacunes és generar antivacunes, la gent no ho entén”.

La Lliga per a la Llibertat de la Vacunació demana “flexibilitzar” el calendari vacunal i considera innecessari vacunar de malalties benignes i sotmetre a “estrès” el sistema immunitari dels nadons. També qüestionen que les vacunes s’hagin d’administrar combinades i no d’una en una, per minimitzar possibles efectes adversos. “La vacuna es posa en el moment adequat per garantir la màxima protecció”, respon Cabezas.

Protegir de la grip

Un cop s’hagin incorporat aquestes vacunes, els pediatres també recomanen que s’inclogui en el calendari infantil la de la grip, que ja ha sigut autoritzada en alguns països. Moragas explica que “no suposaria cap punxada de més perquè s’administra per via intranasal i s’ha vist que vacunant la població infantil es prevé la grip en l’adult”. Però aquesta és una altra lluita.