El cas kafkià d'una pacient en llista d'espera: “Estic molt dolguda i em sento estafada”

BarcelonaJosefina Oleart té 76 anys, una discapacitat del 65% reconeguda per la Generalitat i una operació quirúrgica pendent des de fa molts més mesos dels que li van garantir, després que la pròtesi d’espatlla que li van col·locar el setembre del 2014 s’infectés. Aquesta desgràcia, però, es veu compensada perquè la Josefina té dos fills, la Montse i el Carles, que han lluitat tot el que ha calgut perquè la seva mare no quedés encallada en les llistes d’espera com un número més enmig d’un mar de burocràcia i derivacions sanitàries que, de vegades, escapen a la comprensió de qualsevol.

“Estic molt dolguda i em sento estafada”, diu la dona, prostrada a la sala de casa seva mentre ensenya tota la paperassa que ha acumulat des que el juny del 2015 -nou mesos després de la primera intervenció- va tornar a passar per quiròfan perquè li traguessin la pròtesi i li col·loquessin un espaiador de ciment Spacers, un tractament temporal per eliminar la infecció. Segons explica, el metge li va dir que aquella peça l’hauria de dur entre sis i nou mesos, però malgrat que al novembre les proves ja van mostrar que estava lliure d’infecció i l’Hospital Sagrat Cor la va citar per operar-la el 13 de gener passat, a hores d’ara encara no ha passat per quiròfan. “A mi el braç ja no em serveix de res”, diu, mentre intenta aixecar-lo sense èxit per reforçar el missatge.

Anul·lació sobtada

Que una pròtesi s’hagi de substituir per culpa d’una infecció no és notícia. Tampoc ho és que determinats centres s’encarreguin de les operacions més complexes. Però en aquest cas l’angoixa va començar quan el Sagrat Cor va anul·lar la intervenció a finals d’any. Sense més explicacions, no va ser fins al 22 de gener que el cirurgià els va comunicar que l’operació de repròtesi s’havia de derivar a l’Hospital Clínic, i el 5 de febrer va ser quan la família va tenir constància que la derivació s’havia produït amb caràcter “preferent”. Aquesta urgència ha servit perquè la primera visita amb el Clínic s’hagi programat per al 4 d’abril.

“És una sensació desagradable, perquè si no ens haguéssim mogut potser la meva mare encara estaria esperant una explicació. Què passa amb la gent que no té ningú?”, es pregunta el Carles. La seva mare va acabar al Sagrat Cor, un hospital de titularitat privada que contracta activitat pública amb el CatSalut, perquè l’hi va derivar el seu metge de capçalera de la sanitat pública. I els fills estan satisfets amb l’atenció mèdica rebuda, però es queixen amargament que, malgrat les reiterades peticions d’informació, la direcció mèdica del centre no els va citar per disculpar-se fins que no van saber que els mitjans de comunicació s’havien interessat pel cas.

Aquest diari ha parlat amb tots els actors implicats: Sagrat Cor, Clínic i CatSalut, i tot i que les versions no sempre coincideixen, sí que es mostren unànimes a subratllar que és un cas “desafortunat” i molt “excepcional”, perquè no està recollit en el protocol de derivacions. De fet, a la instrucció 2/2015 del CatSalut, signada el 3 de març per l’anterior director de l’organisme, Josep Maria Padrosa, hi ha designats hospitals de referència per fer “cirurgia ortopèdica d’alta especialització”, però només quan es tracta de pròtesis de maluc i de genoll. No s’especifica què passa amb les d’espatlla, el cas de la Josefina. “Tindria sentit que aquesta instrucció s’ampliés per matisar-la i parlar de pròtesis infectades en general”, admeten fonts del CatSalut, que es mostren disposades a “revisar” la conveniència de fer o no aquest canvi. El Sagrat Cor, per la seva banda, admet una “errada administrativa”, tot i que puntualitza que un cop detectada es va reparar i han fet un seguiment acurat del cas. El director mèdic del Clínic, Antoni Castells, afegeix que el seu hospital -són experts en aquesta matèria perquè cada any reintervenen una vintena de pròtesis de maluc i genoll- va tenir constància de l’existència de la pacient un cop derivada pel Sagrat Cor i, malgrat que la primera visita sigui a l’abril, no pot fer que passi per davant de la resta de pacients que estan en llista d’espera.

Operació pendent

És en aquest punt on les diferents versions no acaben d’encaixar. Segons els familiars, el cirurgià del Sagrat Cor s’ha mostrat disposat a operar la dona en una desena de dies i el centre, després que dimecres els demanés disculpes personalment, els va dir que escollissin què volien fer. Aquesta és l’opció que ells preferirien perquè suposaria fer-la com més aviat millor, però el CatSalut considera que “no tindria sentit” que, si es va fer una derivació al·legant motius d’expertesa, ara es faci marxa enrere.

El resultat de tot plegat és que la dona encara no sap del cert a quin l’hospital l’operaran, ni tampoc quan es farà la intervenció, malgrat que ja han passat quatre mesos des que la Josefina va saber que estava lliure de la infecció. “No tinc por d’entrar al quiròfan”, diu la dona, conscient que l’adormiran i que és l’única manera que té d’evitar-se el patiment actual. Ella va decidir en el seu dia donar el cos a la ciència, i ho va fer precisament a l’Hospital Clínic de Barcelona. “M’agradaria que els hi arribés d’aquí molts anys i, si pot ser i pensant en la formació dels futurs metges, amb una pròtesi ben posada”, rebla.

Els hospitals de QuirónSalud, en el punt de mira

L’Hospital Sagrat Cor és un dels tres centres que són propietat del grup QuirónSalud, que acull intervencions derivades per la sanitat pública a través del CatSalut.

El conseller Toni Comín els ha situat en el punt de mira i ha promès que els altres dos hospitals -el General de Catalunya i la Clínica del Vallès- quedaran exclosos de la xarxa de centres públics SISCAT abans que acabi l’any. Això no significa que no puguin acollir en un futur més activitat pública, perquè històricament ha sigut una de les vies utilitzades pel sistema per descongestionar les llistes d’espera.

Segons dades del CatSalut, el Sagrat Cor va rebre 4.804 derivacions l’any 2014 -encara no s’han presentat les dades del 2015-. Tot i així, es desconeix amb exactitud quin percentatge del pressupost públic es destina a empreses privades, o com ha evolucionat aquest percentatge. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament va anunciar la setmana passada que es tracta del 10%.