Dones enginyeres per vocació

BarcelonaUn anunci sobre un kit d'enginyeria per a nenes als Estats Units ha obert el debat de quin paper tenen les dones en els àmbits de la tecnologia i l'enginyeria. Als Estats Units només un 25% de les feines relacionades amb aquestes àrees són ocupades per dones. A Catalunya les dades són igual de residuals i la majoria d'enginyeres que exerceixen ho són per vocació. Només un 26% de l'alumnat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la que imparteix més graus i màsters d'enginyeria, són dones, segons dades del curs 2012-2013. És el mateix percentatge que el 2010-2011 i el 2011-2012. En les titulacions d'arquitectura, gestió i enginyeria del campus de La Salle de la Universitat Ramon Llull el percentatge de noies és del 30%, però es redueix fins al 18% el de les que estudien alguna de les set enginyeries que ofereix.

Els motius d'aquest predomini dels homes són "culturals" i per la visió "poc engrescadora" que es dóna de la tecnologia durant l'educació secundària obligatòria (ESO), segons Montserrat Roca, professora de secundària de ciències naturals i coordinadora d'un dels grups de treball de l'Associació Rosa Sensat. "Les dones treballen en feines que culturalment sempre han fet, però ara les fan fora de casa, com la cura de les persones", concreta. Per Roca, la visió sobre tecnologia que s'ofereix durant l'ESO és massa "dura" i "concreta" i aquest fet no atreu les noies, que acostumen a fer-se una "mirada més global de les coses".

"Tenen por d'equivocar-se"

La professora de tecnologia a secundària i enginyera tècnica industrial Marjo Fernández atribueix aquest desequilibri entre sexes a dos motius: a la por d'equivocar-se que tenen les noies adolescents i a l'error de no "vendre" la tecnologia com un àmbit que ajuda les persones. Segons Fernández, les adolescents acostumen a tenir una baixa autoestima i davant d'un experiment reaccionen amb por. "La primera frase que et diuen és: «Això jo no ho sé fer». En canvi, els nois opten per provar-ho encara que s'equivoquin", puntualitza.

La catedràtica de la Universitat Ramon Llull i directora acadèmica de La Salle Campus Barcelona, Elisabet Golobardes, coincideix amb Roca en el pes que té "la tradició" a l'hora de decantar-se per aquests estudis. Però també alerta que, a diferència d'altres professions -com el periodisme o la medicina-, en enginyeria no hi ha models de "dones d'èxit" en què les joves es puguin emmirallar. L'altre aspecte clau, afegeix, és que la societat transmet un perfil d'enginyer que "no és correcte". "S'associa amb un noi, bon estudiant i reservat", descriu.

Com es pot equilibrar?

Per aconseguir igualar les xifres, els experts insisteixen que s'han de fer visibles les aplicacions tecnològiques en els àmbits més socials -com la salut, la tercera edat o el medi ambient-, perquè són els que atreuen les joves. "Si s'aconseguís fer aquest gir, les noies es decantarien per les enginyeries", afirma Golobardes. Alhora, coincideixen que els trets que ha de tenir un bon enginyer són tant femenins com masculins. Entre aquestes qualitats hi ha la capacitat de treballar en equip, la constància, la il·lusió, l'empatia, les habilitats socials o el fet de tenir valors ètics. De moment, diverses universitats i també la mateixa Generalitat han fet alguna campanya per intentar equilibrar l'alumnat, però, tenint en compte les xifres, no han obtingut els resultats que esperaven. Sigui com sigui, les enginyeries són un reclam en el món laboral. Estudis europeus alerten que el 2015 faltaran 900.000 treballadors amb perfil tecnològic.

IRINA ALCÁNTARA

"Hi haurà paritat de sexes a mitjà termini"

"Tu estudies enginyeria?" "Per què no has escollit infermeria?" "No tens aspecte d'enginyera". Aquests són alguns dels comentaris que més cops ha sentit la Irina Alcántara en els últims mesos quan explica que estudia primer d'enginyeria biomèdica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Des de molt jove tenia clar que es decantaria per aquest àmbit, però no es va decidir per la branca biomèdica fins que va fer el seu treball de recerca de batxillerat centrat en les pròtesis. "Les altres opcions eren enginyeria industrial, de disseny industrial o matemàtiques", concreta.

A la seva classe hi ha 69 alumnes, dels quals només vuit són noies. "De moment no he tingut cap problema entre els companys. Més aviat sovint s'obliden que som dones i et tracten com si fossis un d'ells". De fet, aquest predomini del sexe masculí no és nou per a aquesta jove de Tiana (Maresme). "Des que vaig escollir el camí tecnològic a batxillerat, sempre he compartit classe majoritàriament amb nois", assegura. On sí que hi ha paritat és entre els docents. La futura enginyera té cinc professors i quatre professores. Cap d'ells ha fet mai cap comentari sobre l'escassa presència de noies a la classe, tot i que n'hi ha un que tendeix només a fer preguntes al sexe femení. "Si contestem correctament ens en torna a fer una altra i així fins que ens equivoquem", explica. La jove està convençuda que les enginyeries estan dominades pels homes per tradició. "En un futur a mitjà termini, però, s'acabarà equilibrant". Com a exemple, explica, en la branca biomèdica -l'especialització comença a partir del tercer curs- hi ha matriculats més dones que homes. Durant els dos primers anys estan barrejats amb els estudiants d'enginyeria mecànica, química i electrònica. "Són estudis més manuals, per això predominen ells", assegura.

Tot i que confia que arribarà l'equitat, també creu que moltes de les noies no es decideixen a fer una enginyeria perquè és un món d'homes. "A l'hora d'introduir-se en el món laboral poden tenir més facilitats per trobar feina ells que no pas nosaltres", conclou.

LAIA TORREGROSA

"El rosa no és un color d'enginyers"

"La societat té un concepte equivocat de l'enginyeria", assegura la Laia Torregrosa, de 25 anys. Va estudiar enginyeria tècnica mecànica a la Universitat de Lleida, on dels cent estudiants només sis eren noies, i dues no van acabar els estudis. "Algun cop m'han preguntat si treballo amb cotxes", explica. El segon cicle d'enginyeria industrial el va fer a la UPC. "Érem més noies, un 20%", concreta. L'únic entrebanc que es va trobar durant la seva formació va ser un professor que li va deixar clar que l'enginyeria era un àmbit per a homes. "Per fer esquemes utilitzava diversos colors i un era el rosa. La seva frase durant les classes sempre era: «El rosa no és un color d'enginyers", explica. El projecte de fi de carrera el va realitzar a Irvine (Califòrnia) gràcies a una beca. "El professor que dirigia el laboratori on treballava potenciava l'enginyeria per a dones", apunta. Tot i així, el percentatge de noies que estudia enginyeria a Califòrnia no és gaire superior al d'aquí, a l'entorn del 30%. La Laia va tornar al maig a Lleida. Fa un mes que treballa a l'IRTA i està en tràmits de fer el doctorat. "Els estereotips han afectat negativament el món de l'enginyeria, sempre s'ha cregut que l'accés a aquest àmbit estava restringit al món femení", reflexiona.

ANA GARCÍA

"L'enginyeria em va venir a buscar a mi"

L'Ana García va començar a treballar d'informàtica per accident. Havia estudiat patronatge industrial perquè la seva família tenia una empresa tèxtil a Mataró, on va estar cinc anys. Amb 25, va canviar de feina i va entrar com a administrativa a un altre negoci del sector. "L'empresa va créixer i va decidir informatitzar-se. Com que ningú tenia formació, jo em vaig oferir voluntària per fer-me'n càrrec", explica. Va anar adquirint els coneixements a través d'internet i pel mètode "assaig, error" i, després de cinc anys, ja la van contractar com a informàtica en una empresa més gran. "Vaig muntar tot el sistema format per una vintena d'ordinadors", concreta. Ara fa tres anys va decidir agafar-se un temps sabàtic que ha decidit invertir estudiant la carrera d'enginyera informàtica al Tecnocampus de Mataró de la UPC. Aquest any ha començat segon. A la classe només són dues noies de 25 alumnes. "És un món molt masculí però mai he tingut cap problema", deixa clar. No s'explica que hi hagi tan poca presència femenina en les carreres d'enginyeria. "En el meu cas em va venir a buscar a mi. Potser és un tema de tradició", planteja. El que sí que té clar és que ella volia fer la carrera "independentment" de l'entorn que es trobés. "M'ha sorprès la resposta dels meus companys, en sóc un més", puntualitza.

ARANTXA PUYAL

"Tries en funció del que t'agrada i fas bé"

No es va decidir fins a l'últim moment i ho va fer seguint el savi consell del seu pare, que és enginyer industrial, i va saber veure el boom que estava a punt de viure el sector de les comunicacions. L'Arantxa Puyal, que ara té 47 anys, va acabar la carrera de telecomunicacions el 1992. Quan va començar, a classe només eren tres noies. Ara, qüestió de lògica, els companys de la facultat la recorden més a ella pel nom i la cara que no pas a la inversa. Però assegura que ni llavors a classe, ni ara a la feina -treballa al departament tècnic de Vodafone- no li han fet cap lleig. "He viscut una història del tot tranquil·litzadora", explica. Es va trobar amb la normalitat més absoluta en la seva primera experiència laboral a Suècia -"el paradigma de la igualtat", assegura-, però el tarannà tampoc no va canviar quan va començar a treballar a Barcelona, ni ara que és responsable d'un equip de persones.

Si hagués de tornar enrere i vist com li han anat les coses, prendria exactament la mateixa decisió: estudiar telecomunicacions. I si els seus fills, que encara són petits, tenen vocació d'enginyers, segurament els recomanaria que agafessin una especialització més enfocada al medi ambient i les energies renovables. Però té clar que, com va fer ella, han de triar en funció del que els agradi i sàpiguen fer bé.

Ara, tot i treballar en un sector amb més homes que dones, ho viu des de la total normalitat. De fet, no va ser fins que va saber de l'interès de l'ARA per analitzar el pes de les dones en el sector de l'enginyeria que va comptabilitzar que al seu departament són un 30% de dones. Una dada que veu positiva si es compara amb les tres noies que estudiaven telecomunicacions a la seva classe. "L'evolució és bastant bona", remarca, tot i insistir que, en el seu dia a dia, no és conscient del percentatge d'homes i de dones que treballen amb ella, i que mai no s'ha trobat amb cap diferència de tracte. "Faig el que m'agrada, el que vaig escollir", sentencia.

Un 'kit' d'enginyeria per a nenes trenca tòpics a la xarxa