Santa Coloma De GramenetEls moments més crítics de la pandèmia pel coronavirus van requerir mobilitzar el màxim nombre de recursos disponibles de la sanitat a tot el país. Les plantes dels hospitals públics s’omplien ràpidament de pacients i la sanitat privada va entrar en funcionament a tot gas per reduir la pressió del covid-19. I ho va fer, per primer cop, en plena coordinació amb la xarxa pública. Hospitals i clíniques privats van entrar en joc per drenar pacients de les UCI i atendre malalts durant la fase més aguda de la pandèmia. I l’equació era senzilla. A Barcelona, la demarcació més afectada i també on la privada té més presència, es van teixir aliances amb els hospitals de referència més pròxims perquè tota la població que necessités atenció sanitària hi tingués accés. Logísticament, els llits de la Teknon o de l’HM Delfos s’integraven als de la Vall Hebron; els de la Clínica Corachan als de l’Hospital del Mar, i els de la Dexeus al Clínic, per exemple.
En total, 26 hospitals d’assistència privada van ampliar la seva capacitat i van destinar tota la seva infraestructura i plantilla a atendre els malalts de coronavirus que la pública els derivava, clients assegurats o pacients que els traslladava el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). “Hem passat de tenir 12 llits per a crítics a instal·lar-ne 27 i 110 habitacions per atendre 500 pacients”, explica Ferran Cachadiña, director assistencial de la Clínica Corachan, que detalla que un 73% dels atesos provenien de l’Hospital del Mar. “Rebíem quinze malalts cada dia”, destaca.
Malgrat la seva contribució per absorbir la demanda que els hospitals públics -el puntal del sistema sanitari- no eren capaços d’assumir aquells dies, els treballadors i les direccions de la privada creuen que s’ha volgut aigualir la seva contribució brandant “vells prejudicis”. “Però la feina dels dos sectors ha sigut molt intensa i professionalitzada -defensa el director de la patronal ACES, Lluís Monset-, i val a dir que nosaltres hem treballat tant com la pública, hem omplert capacitats i hem tingut els mateixos problemes”. El directiu es refereix a la falta de material, les baixes mèdiques i les jornades interminables que han viscut els sanitaris, fos quina fos la seva categoria professional o la titularitat del centre.
“Pautes” des de la pública
Les clíniques totalment privades han hospitalitzat un total de 4.800 pacients amb covid-19, segons el departament de Salut. “La col·laboració público-privada ha funcionat des del primer minut”, corrobora el director territorial de HM Hospitales a Catalunya, Joan Sala. L’HM Delfos va atendre mig miler de pacients, 285 dels quals van ser derivats pel seu soci, la Vall d’Hebron. “Ens marcaven la pauta, com a referent públic i d’alt nivell. Molts eren pacients per hospitalització a planta, tot i que alguns empitjoraven i havíem de tractar-los a l’UCI”, relata.
El grup Quirónsalud (Quirón, Dexeus, Teknon i el Pilar) va ampliar la capacitat amb 200 llits per a hospitalització convencional i 150 per a UCI. A més, va reforçar la plantilla amb 700 contractacions. “Hem trobat a faltar que es donés veu a la privada perquè la coordinació del sistema sanitari per sortir-nos-en de la crisi sanitària ha sigut absoluta i transparent”, lamenta Miquel Llobet, traumatòleg de la Teknon.
El 18 de març el departament de Salut va intervenir “els centres i establiments sanitaris privats” per dotar-se de recursos personals, materials i assistencials davant la perillosa amenaça del col·lapse sanitari. Tots els centres de titularitat privada, doncs, van passar a formar part de la xarxa integral d’utilització pública de Catalunya, el Siscat.
“Veiem el país com una única UCI”, deia el Govern. I, de fet, aquella era la primera vegada que, més enllà d’activitats puntuals, la privada es coordinava al 100% amb la pública. “No ens manaven -nega Monset-, ens coordinàvem”. “No ha molestat la subordinació, perquè s’ha entès que es devia a l’excepcionalitat”, diu Llobet, que afegeix que ell no va atendre pacients perquè és “col·lectiu de risc”.
La resposta del sector privat a l’emergència sanitària en xifres
26 de 34 centres han atès pacients de covid-19. Dels 34 hospitals de titularitat privada que hi ha a Catalunya, 26 han atès malalts de covid-19 derivats de la pública, assegurats que arribaven a urgències o traslladats directament pel SEM.
La privada també creix i posa 487 llits de crítics. La privada calcula que els 26 centres que han hospitalitzat malalts han passat de tenir 2.060 llits a 2.663. Salut assenyala que almenys 487 dels 2.019 llits d’UCI -triplicats- eren privats.
Gairebé 5.000 pacients hospitalitzats. Segons els informes que el sector privat presenta directament a Salut, els centres de titularitat privada han ingressat un total de 4.800 pacients amb covid-19 de totes les complexitats.
El 70% dels malalts eren derivats de la pública. Només un 30% dels malalts que han passat per hospitals privats eren assegurats o traslladats pel SEM. La gran majoria (70%) eren derivats dels centres públics amb els quals estaven coordinats.
Barcelona concentra la majoria dels privats. L’àrea més afectada va ser Barcelona. La demarcació té 17 hospitals privats, que s’han coordinat amb els quatre grans hospitals -Vall d’Hebron, Clínic, Sant Pau i Mar- per proximitat.
