Els dubtes de Catalunya sobre el model universitari del PP

Els rectors l’aproven però temen pèrdues econòmiques

Tant la secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat com els rectors de les universitats catalanes veuen amb bon ull el model d’estudis superiors que vol aprovar el ministre d’Educació, José Ignacio Wert. El Govern i els rectors defensen que “internacionalitzarà” el sistema universitari català, ja que la majoria d’estats europeus fan servir la fórmula 3+2 (tres anys de carrera i dos de màster). Aquesta “homogeneïtzació” hauria d’afavorir la captació d’alumnes estrangers. Ara bé, els rectors també deixen clar que s’ha d’esperar a conèixer la lletra petita del decret -que està previst que finalment s’aprovi el mes de gener- o, el que és el mateix, a veure en quines carreres s’imposarà el 3+2, en quines es mantindrà el 4+1 i on s’apostarà pel 4+2. De fet, el Govern ja ha dit obertament, i diverses vegades, que és partidari d’aplicar la fórmula 3+2 en funció dels “àmbits de coneixements” (com els graus d’investigació de química, física i matemàtiques), en què els tres primers anys podrien ser més genèrics, i els dos del màster, més específics. Alhora, la secretaria d’Universitats i Recerca també ha deixat clar que les universitats catalanes tindran flexibilitat per desenvolupar el model que defensa el govern capitanejat per Mariano Rajoy.

Abaratiment dels màsters

En la mateixa sintonia, els rectors també coincideixen a destacar que no és aplicable a totes les titulacions. “S’ha de veure què diu el decret sobre els estudis que acaben amb atribucions professionals [titulats que poden signar projectes]”, alerta el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Enric Fossas. El rector té clar que hi haurà carreres que hauran de mantenir els 240 crèdits, i d’altres, que es podran reduir a 180. Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona (UdG), és partidari que es faci un estudi de totes les titulacions d’àmbit europeu per determinar en quines té sentit aplicar el nou model. “En la decisió, però, s’ha de prioritzar afavorir la mobilitat dels alumnes”, matisa. El rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jaume Casals, manté una posició “molt més radical”, segons admet ell mateix. “El 3+2 és l’única manera d’aconseguir un sistema universitari intel·ligible en l’àmbit europeu. Davant d’aquest argument, la resta són secundaris”, etziba. Casals reclama el màxim d’autonomia per a les universitats a l’hora de decidir com s’han d’estructurar les carreres. “No sóc partidari que un decret determini què ha de fer el sistema universitari català, cada centre hauria de prendre les seves pròpies decisions”, matisa.

L’altre punt que preocupa especialment els rectors és com afectarà econòmicament les arques de les universitats l’entrada a les aules del model del ministeri d’Educació. El rector de la UdG té clar que perquè sigui un èxit hi ha d’haver un “abaratiment” de les matrícules de màster. “Només així aconseguirem fer-los competitius a nivell europeu”, alerta. Segons Bonet, el cost d’un curs de màster a Catalunya triplica el de qualsevol grau i és molt més elevat que als altres estats europeus. “Si no s’abaixen els preus, els estudiants marxaran fora a fer els màsters i, alhora, no es captarà alumnat estranger”, deixa clar. Bonet adverteix que sovint s’oblida que els màsters i els graus són una etapa educativa universitària i, per tant, han de rebre el mateix tracte. També comparteix la petició d’abaratiment dels màsters el rector de la UPF. Jaume Casals, però, va més enllà i defensa una visió utòpica: “La situació ideal és que els estudis universitaris tinguin un cost zero per a l’alumnat i que el sistema universitari es basi en funció del talent dels estudiants”. Des de la UPC, en la mateixa línia que la UdG, es tem que part de l’alumnat marxi a altres universitats a fer els màsters. “S’ha de resoldre bé, perquè, si no, això ens afectarà econòmicament”, adverteix Fossas.

El rector de la UPC té previst reunir-se amb els degans de les diferents facultats de la universitat aquest mes de gener per valorar la reforma i la seva possible aplicació. “En l’àmbit català, però, les universitats acabarem fent totes el mateix. És una qüestió de competència”, matisa. Precisament el Consell Interuniversitari de Catalunya -format pels rectors i pel Govern- té previst elaborar un full de ruta durant aquest curs 2014/2015 per determinar com es desenvoluparà el model impulsat per Wert.