Quatre dècades de presó per al caçador que va assassinar dos agents rurals

BarcelonaLa mort de dos Agents Rurals el 21 de gener de 2017 va ser un assassinat. L'Audiència de Lleida ha condemnat a 45 anys de presó el caçador amb la llicència caducada que va matar a trets els dos agents que van aturar-lo per una inspecció rutinària en un vedat de caça d'Aspa (Segrià). A la pràctica, però, el condemnat estarà entre reixes 40 anys, perquè és el límit màxim que estableix la llei, i se li descomptaran els dos anys que ja porta en presó preventiva.

El caçador va confessar haver matat els agents des del principi, però durant el judici la seva defensa va al·legar que no recordava res d'aquell moment, perquè "es va quedar en blanc". Però el jurat i el jutge han desestimat aquest argument. "Es va girar cap a ells, i amb la intenció d'acabar amb la seva vida i sense tenir en compte la seva autoritat, per sorpresa i sense que tinguessin capacitat de reaccionar, va apuntar-los amb l'arma i va disparar amb l'escopeta contra tots dos" diu la sentència, que recorda que un cop a terra, "es va acostar a ells i els va tornar a disparar, per a la qual cosa va haver de recarregar l'arma".

La sentència té en compte l'atenuant de confessió, però qualifica els fets d'assassinat i hi afegeix un delicte d'atemptat contra l'autoritat i un de tinença il·lícita d'armes. El tribunal també condemna l'amic del caçador –que li va deixar l'escopeta tot i saber que en aquell moment no disposava de llicència– a nou mesos de presó. L'Audiència també fixa una indemnització per als familiars de les víctimes que suma prop d'un milió d'euros.

Es va acostar per rematar-los

Segons la sentència, poc abans de les 11 del matí del 21 de gener de 2017, els dos agents rurals van donar l'alto al condemnat durant una inspecció de caça i van demanar-li que deixés l'escopeta i s'identifiqués. Tant el jurat com el jutge conclou que el caçador es va girar i va disparar un tret a cada agent. Quan ja havien caigut a terra, "es va acostar i els va disparar per segon cop, a més en zones vitals", conclou la sentència, que considera que l'home "es va assegurar" de matar els dos agents.

Aquest és un dels principals elements que han fet pensar al jurat i al jutge que es va tractar d'un assassinat, tenint en compte que per efectuar els dos segons trets, el caçador va haver d'acostar-se als agents i recarregar l'arma per tornar-los a disparar. Tant els membres del jurat popular com el jutge en la sentència no han acceptat la versió de l'acusat, que va assegurar que s'havia "espantat" per la presència de les dues víctimes i que per això va reaccionar disparant-los. Segons la sentència, el caçador "ja els havia detectat" abans que s'hi acostessin i els dos agents es van identificar prèviament. A més, la sentència té en compte també que es tracta d'un caçador experimentat -perquè caça des dels 18 anys-, i que sabia que els membres del cos d'Agents Rurals no van armats.

De fet, després del crim, el Govern es va comprometre a desenvolupar el reglament d'armes del cos, que es va començar a plantejar el 2003 però que havia quedat desat en un calaix. Dos anys després del doble assassinat, tots els agents rurals disposen d’armilles antibales i han passat per un curs de formació bàsica, malgrat que encara no poden portar pistola ni porra perquè no s’ha desenvolupat la normativa. El Govern assegura que el reglament s’enllestirà al llarg d’aquest any i ja té el permís de la Guàrdia Civil per renovar l'arsenal de carrabines, les armes llargues que sí que han introduït els agents que també han passat a fer les inspeccions de caça en patrulles de tres persones -tot i que de manera voluntària-.

La sentència també explica que el principal condemnat tenia la llicència caducada des de feia temps i anteriorment l'havien sancionat dues vegades per la via administrativa. Tampoc tenia l'autorització per entrar al vedat d'Aspa aquell dia. Va ser el segon condemnat qui li va prestar l'arma amb la que va cometre el doble assassinat.