La concertada s'alia i exigeix més finançament per garantir-ne la gratuïtat

BarcelonaFamílies, sindicats i patronals de l'escola concertada s'han aliat per primera vegada per exigir més finançament, més recursos per a l'educació inclusiva i 3.300 mestres més. El col·lectiu ha iniciat una campanya de signatures per plantejar als grups parlamentaris que presentin esmenes a la proposició que ha de garantir el 6% del PIB a educació per tal que s'hi inclogui la concertada. D'altra banda, la federació Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (AFFAC) ha presentat una campanya per reivindicar l'escola pública com la "millor opció educativa", i ha criticat la renovació "quasi automàtica" de concerts.

En l'àmbit de la concertada, l'aliança –que representa 677 escoles, 340.000 alumnes i 30.000 treballadors– reclama més finançament per garantir la gratuïtat de l'escola concertada, un increment de plantilla per equiparar-se a la pública i una homologació retributiva i de condicions laborals. D'altra banda, davant dels canvis introduïts en la renovació de concerts –quan es dona finançament públic a escoles privades per concertar-les– de totes les etapes justificats per Educació per "donar estabilitat al sistema", Ruiz ha admès que no descarten recórrer als tribunals per denunciar el tancament de 34 grups el curs vinent, però que, de moment, prioritzaran la negociació amb el departament. Un altre dels canvis més rellevants que ha introduït Educació és que els concerts tindran una durada de sis anys.

Segons la portaveu de les patronals i secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Meritxell Ruiz, tot plegat fa que la xarxa concertada visqui una situació "límit" i posa "en risc el servei educatiu català". De fet, l'aliança neix en un moment difícil per a l'escola concertada pel degoteig de tancaments de grups i el pas de centres a la xarxa pública en un context de caiguda de la natalitat. En aquest sentit, Ruiz ha denunciat l'"infrafinançament" que pateix la xarxa des de fa dècades i la manca de recursos específics per atendre els escolars més vulnerables, malgrat que, ha subratllat, escolaritzen un 27% dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

Segons els càlculs de la FECC, el dèficit de finançament a la concertada per plaça escolar és de 1.540 euros a infantil i de 1.884 euros a l'ESO. Ruiz ha assegurat que Educació compta amb prop de 7.500 milions d'euros de pressupost i que de l'augment de 1.775 milions que ha rebut darrerament, només n'ha rebut un 10% "tot i representar prop del 30% del sistema".

La pública carrega contra els concerts

En paral·lel, l'AFFAC ha fet una atenció per animar les famílies a triar "exclusivament" l'escola pública en la preinscripció del curs 2026-2027, coincidint amb l'inici del procés, que s'obrirà del 4 al 18 de març per a infantil i primària i del 6 al 18 de març per a ESO. La directora d'AFFAC, Lidón Gasull, ha defensat que la pública és "la millor opció" perquè garanteix una educació "de qualitat, inclusiva i equitativa", i ha subratllat que el fet de marcar centres concertats en la sol·licitud pot afavorir derivacions automàtiques si no s'obté plaça en la primera opció pública.

L'AFFAC també ha indicat que la xarxa pública assumeix majoritàriament l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i ha denunciat que molts centres segueixen en "barracons". "El dèficit [de recursos i oferta] està a la pública, que és la principal responsable de l'escolarització i la que acull més alumnat vulnerable", ha remarcat Gasull.

En aquesta línia, ha denunciat que l'oferta inicial del departament "no té cap mena de sentit", perquè en proposa una d'"inferior" a la que ja es preveu per al pròxim curs. La sobreoferta de places a la concertada, ha afirmat l'AFFAC, alimenta la "segregació escolar", alhora que denuncia que l'estabilitat de sis anys a la concertada contrasta amb la planificació en la pública, que "canvia any rere any", i consolida un model dual que dificulta reduir ràtios.