El problema de la lectura a infantil: "Els objectius estan per sota d'altres sistemes"

Barcelona"Necessitem que el currículum digui al mestre com detectar si un alumne tindrà problemes per llegir". Aquesta advertència del director d'escola Francesc Martín que podria semblar evident és un dels principals esculls perquè els resultats en comprensió lectora a Catalunya remuntin. Així ho conclou l'estudi Comprensió lectora: l’assignatura pendent, presentat aquest dilluns per la Fundació Bofill.

La investigació liderada per la doctora en lingüística i professora de secundària Anna Llauradó detecta algunes de les principals mancances del sistema educatiu català –especialment a l'etapa d'infantil– que poden explicar el motiu dels problemes en comprensió lectora que tenen els alumnes catalans i que s'han evidenciat en avaluacions com les proves internacionals PIRLS, on Catalunya va obtenir els pitjors resultats de l'Estat, només per davant de Ceuta i Melilla.

Ara bé, l'estudi també posa sobre la taula solucions ambicioses amb una proposta d'agenda per igualar el nivell català de comprensió lectora amb l'europeu en només sis anys i amb una inversió de 27 milions d'euros (el 0,4% del pressupost destinat a educació).

Un dels aspectes en què Llauradó insisteix que cal posar fil a l'agulla és en el currículum d'infantil que comprèn dels tres als sis anys, l'edat clau a l'hora d'aprendre a llegir. La doctora en lingüística ha comparat el currículum català amb el d'altres indrets com els Estats Units, però també com Astúries, la comunitat autònoma que va treure millors resultats a les PIRLS, i ha detectat una diferència important: el currículum català és "lax" i "poc específic". "Tenim un currículum lector poc ambiciós, que planteja objectius per sota del que es planteja en altres sistemes educatius i que ni tan sols especifica les habilitats que ha d'assolir un alumne per aprendre a llegir", assegura Llauradó.

També adverteix que, malgrat les concrecions de currículum que va fer el departament d'Educació arran del desastre a les proves PISA, el currículum continua "deixant l'aprenentatge en mans d'una confiança absoluta en la formació docent inicial, quan sabem que té unes mancances importants".

Aquestes mancances del currículum portades a l'aula comporten una situació de desorientació del mestre. "Necessitem un currículum que ens doni més pistes per saber si aquell nen o nena està aprenent a llegir", demana Martín, que és mestre i director de l’Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú. Explica que les orientacions del departament d'Educació no detallen "quin nivell fonològic ha de tenir un alumne de cinc anys, o quin vocabulari hauria de conèixer als sis". I insisteix que caldria arribar a un nivell d'especificitat molt més alt: "Cal acompanyament, però també material. No que només et diguin que han d'aprendre vocabulari, sinó que hi hagi una llista de quines paraules haurien de saber en aquella edat, amb quina lletra poden llegir millor o quines activitats són més útils que d'altres".

Més enllà del currículum, la investigació de Llauradó també apunta aspectes com la falta de detecció primerenca, que adverteix que no s'hauria de basar tant en un cribratge universal com en, potser, fer proves de seguiment de les habilitats lectores anys abans de les primeres proves de competències bàsiques, que no arriben fins a 4t de primària. A més, també alerta de la falta de biblioteques escolars i de bibliotecaris als centres educatius.

Es pot solucionar en només 6 anys?

Els autors de l'estudi, així com el director de la Fundació Bofill, asseguren que la mala situació pel que fa a la comprensió lectora es pot encarrilar en només sis anys si es prenen mesures de manera sistemàtica. "Fins ara no és que hàgim fet molts plans que no han funcionat, sinó que no hem fet plans. Només hem fet simulacions polítiques", ha afirmat Palacín. Per aquest motiu, des de la Bofill proposen set mesures que, si s'apliquen de manera generalitzada, podrien fer augmentar 20 punts a les proves PIRLS (l'equivalent a mig curs escolar) en sis anys.