Un interactiu de l'ARA a l'examen de català de les PAU

Barcelona"Quin regal d'examen, de veritat que no m'ho crec!", ha cridat un noi al seu company d'una punta a l'altra del passadís pocs minuts després de sortir de l'examen de català de la selectivitat. Els dubtes i neguits de les últimes hores per si la facilitat de les primeres proves indicaria que l'última seria molt més complicada s'han esvaït totalment aquest divendres al matí. De fet, una de les imatges del matí ha estat el moment en què els alumnes anaven passant un a un en fila per comprovar amb la seva professora –que ha contestat un dels models de la prova mentre els esperava– com moltes de les respostes que han donat eren correctes.

L'última de les proves comunes, que molts han assegurat que s'assemblava molt als exàmens que havien fet servir per estudiar, tenia dues opcions de text a triar. Un era l'adaptació d'un interactiu de l'ARA sobre els 50 anys del primer viatge a la Lluna, titulat "Fins a la Lluna i més enllà", de la periodista Lara Bonilla. Entre els exercicis a resoldre, els alumnes havien de trobar sinònims a algunes paraules de l'article o exposar en un màxim de cinquanta paraules com en el text s'afirma que la missió de l'Apolo 11 tenia un abast científic limitat.

L'altra opció que es podia triar per fer la prova es basava en un text de Jesús Moncada del volum Vuit narradors actuals, "L'estremidora confessió de Joe Galàxia", i els estudiants havien d'explicar per què l'actuació dels artistes de circ comporta un risc o escriure un text basant-se en l'última afirmació del text. En totes dues opcions també es preguntava sobre l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, i sobre la conegudíssima La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

Més enllà de la prova de català, aquest divendres també s'han fet els exàmens de fins a nou matèries optatives. Una de les que més ha trasbalsat els estudiants ha estat la de matemàtiques aplicades a les ciències socials, ja que alguns l'han trobat "exageradament difícil". D'altra banda, algunes de les activitats que més reaccions han provocat han estat els exàmens de fonaments de les arts, biologia i disseny. En el primer un dels exercicis consistia a relacionar un tuit amb una imatge d'un edifici amb una il·lustració d'una dona que cau a l'obra de Banksy Falling Shopper (compradora que cau). En el segon, els estudiants havien d'analitzar una imatge de probiòtics que a la prova s'explica que es fan servir per tractar la diarrea del viatger i, en el cas de la prova de disseny, s'havia de fer una comparació entre torradores de pa amb diferents característiques.

Una convocatòria de la selectivitat assequible

La tònica general d'aquests tres dies de selectivitat ha estat que les proves han estat "més fàcils" del que els estudiants s'esperaven. Els exàmens dels quals els estudiants han sortit més satisfets han estat el de castellà –que va donar tranquil·litat el primer dia–, història i català, totes tres matèries obligatòries i que, per tant, han passat tots els estudiants que aspiren a entrar a la universitat el curs que ve. En canvi, en les optatives científiques és on han sorgit més dubtes: el primer dia amb l'examen de física, que molts van criticar que havia estat més difícil que altres anys, i ahir amb el de matemàtiques, que alguns van considerar molt difícil, però d'altres francament fàcil.

Un cop acabada la selectivitat, els estudiants hauran d'esperar fins al 22 juny per saber la nota final que es farà servir per adjudicar les places que ofereix cada universitat, tot i que fonts del departament de Recerca i Universitats recorden que moltes vegades es publiquen abans de la data límit. Després, serà entre el 14 i el 19 de juliol quan s'obrirà el període per matricular-se al grau que s'hagi adjudicat a cada alumne que hagi superat la selectivitat.