Societat Educació 14/06/2023

Per què s'han disparat les notes de tall de la selectivitat?

Hi ha graus en què la nota de tall ha augmentat 7 punts des del 2015 i la nota mitjana de les PAU s'ha incrementat gairebé un 20%

3 min
Alumnes en una aula a punt de començar la primera prova de la selectivitat

BarcelonaEn els últims 7 cursos la nota mitjana de la selectivitat a tot l'Estat ha passat d'un 8,75 sobre 14 a un 10,34. Això significa que entre el curs 2015/2016 i el curs 2021/2022 (l'últim del qual es tenen dades) ha augmentat un 18,1% la nota mitjana dels estudiants que es presenten a les PAU, un creixement que ha impactat directament en les notes de tall (la nota més baixa amb la qual un alumne ha entrat en un grau determinat i que s'utilitza com a referència per saber quins resultats s'haurien d'obtenir a la selectivitat en funció del que es vulgui estudiar).

Aquesta pujada de dos punts és el que reflecteix un informe d'Esade que fa referència a la mitjana general, però si ens fixem en alguns graus en concret podem observar com les notes de tall es disparen de manera molt més destacada. Segons les dades recollides per Unportal, en els últims deu anys hi ha graus en què la nota de tall ha pujat més de 7 punts. És el cas del grau de matemàtiques a la UAB, que ha passat d'una nota de tall d'un 5,26 l'any 2013 a un 12,39 l'any passat, o el grau d'ADE a la Universitat de Girona, que en deu anys ha passat de tenir un 5,86 de nota de tall a un 9,29. De fet, aquesta tendència a l'alça no només l'experimenten els graus més tradicionals, sinó també els més nous. Un exemple el trobem en el grau d'enginyeria ambiental de la UPC, que quan es van estrenar l'any 2020 tenia una nota de tall d'un 5,53 i en només dos anys ha pujat fins al 8,35.

Evolució de les notes de tall
Notes sobre 14 punts

Segons l'informe d'Esade, darrere d'aquest increment de les notes hi ha quatre factors: la reforma de la selectivitat l'any 2017, la inflació de les notes de batxillerat, el relaxament de l'exigència després de la pandèmia i l'augment de la competitivitat entre alumnes.

L'any 2017 el ministeri d'Educació va introduir diversos canvis a les proves d'accés a la universitat. Els més destacats van ser que a la fase general es va deixar d'escollir entre història de la filosofia i història d'Espanya, de tal manera que història va passar a ser obligatòria i filosofia optativa, i que es va reduir el nombre d'assignatures que els alumnes podien escollir a la fase específica. Això ha concentrat l'atenció dels alumnes en menys assignatures i és un factor que pot haver afavorit la pujada de notes.

Pel que fa a la inflació de les notes de batxillerat i al relaxament de l'exigència, els dos factors estan relacionats. L'estudi explica que en els últims anys, abans de l'arribada de la covid, les notes de batxillerat van augmentar gairebé un 7%, un increment que atribueixen al fet que, davant dels diversos canvis que es van anar aplicant a les proves, des dels instituts es va ser menys exigent amb els alumnes per mirar de no perjudicar-los. L'informe explica com aquest canvi fa plantejar-se la hipòtesi d'un relaxament de "la tradicional austeritat avaluadora", en referència al fet que, segons els informes PISA, Espanya és un dels països de l'OCDE amb més repetidors; per tant, qualsevol millora generalitzada "es torna sospitosa".

Més enllà d'aquesta tendència a ser menys austers puntuant, l'arribada de la pandèmia va fer que els criteris d'avaluació encara es relaxessin més, tant al batxillerat com en les proves d'accés a la universitat. A la convocatòria del 2020 es van donar més opcions de preguntes o exercicis per triar dintre d'un mateix examen perquè el ministeri d'Educació va assumir que molts alumnes no haurien pogut fer tot el temari de totes les assignatures. A aquest augment d'opcionalitat s'hi va afegir la mesura de "suavitzar el criteri d'avaluació a segon de batxillerat". Aquestes dues decisions van tenir un impacte directe: Només entre el 2019 i el 2020 les notes de batxillerat van augmentar un 1,74%, i l'increment encara va ser més fort a les notes mitjanes de la selectivitat, que es van disparar un 5% a la fase general i gairebé un 13% a la fase específica.

Finalment, els autors de l'estudi d'Esade també posen sobre la taula l'augment de la competitivitat entre alumnes com un dels factors que han fet pujar les notes a la selectivitat. La hipòtesi és que el fet de saber que hi ha molts altres alumnes estudiant per treure bona nota a la selectivitat i aconseguir una plaça al grau que volen i que les notes de tall han anat pujant fa que la pressió augmenti i, per tant, els alumnes estudiïn més. Un exemple d'aquest augment de l'estudi o de l'esforç per part dels estudiants és que entre el 2010 i el 2016 (abans dels canvis en la selectivitat i del relaxament de l'exigència pel covid) els resultats de les proves específiques a la selectivitat no van deixar de créixer, una tendència que va arribar sense que en aquell període hi hagués cap canvi en els criteris de correcció.

stats