La meitat dels claustres escolars han canviat en cinc anys: "El curs vinent pot marxar un terç de la plantilla"

BarcelonaUna de les moltes reivindicacions del sector educatiu és l’aplicació de mesures per evitar una rotació excessiva de docents que canvien d'escola. Després d'anys d'oposicions constants, de falta de docents en diverses matèries i de canvis a la borsa de docents, aquest dimarts la Fundació Bofill ha fet pública una xifra que mostra la magnitud de la inestabilitat als centres educatius catalans: la meitat dels docents dels claustres d'escoles de primària han estat substituïts en cinc anys (amb dades del 2018 al 2023).

Aquesta xifra forma part de l'informe Millora educativa en entorns vulnerables, que ha presentat la Fundació Bofill i que denuncia que aquesta rotació de professors és més gran a les escoles d'alta i màxima complexitat, amb l'afegit que, per les característiques d'aquests centres, l'impacte d'un canvi de professorat és més gran que a les escoles ordinàries.

A Catalunya hi ha més de 500 centres educatius que són d'alta complexitat, és a dir, escoles i instituts que, pel nivell educatiu i d’ocupació de les famílies, l’origen immigrant de l’alumnat i la presència d'estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), tenen una realitat més complicada que la resta. Concretament, el sistema educatiu català divideix els centres escolars en complexitat baixa, mitjana-baixa, mitjana-alta, alta i màxima. Segons la recerca de la Fundació Bofill, a hores d'ara hi ha 490 centres d'alta complexitat i fins a 240 de màxima complexitat arreu del país, cosa que representa un 24% del total d'escoles i instituts catalans.

Des de la Fundació Bofill adverteixen que a les dificultats que per si mateixos tenen aquests centres cal sumar-hi un fet més: bona part dels alumnes vulnerables que arriben per matrícula viva –que ingressen al sistema a mig curs– acaben escolaritzats en un centre d'alta complexitat que ja compta amb una alta proporció d'estudiants vulnerables.

Per poder acompanyar en condicions aquests alumnes, un aspecte clau és l'experiència i la formació del professorat per tal de crear un vincle de confiança amb ells. En aquest sentit, una de les situacions que denuncia aquest informe és que en cinc anys el 53% dels claustres de les escoles de màxima complexitat ha estat substituït. Una dinàmica que fa trontollar l'estructura d'aquests centres, ja que es perden els professionals de referència i, en conseqüència, es fa més difícil consolidar els projectes educatius i la cohesió docent.

"Tenim un equip cohesionat i molt compromès amb el projecte de l'escola del qual ningú vol marxar, però amb el concurs de trasllats el curs vinent pot canviar un terç de la nostra plantilla", explica a l'ARA Elisenda Roda, directora de l’Institut Escola Mestre Morera de Barcelona. Aquest centre de màxima complexitat es pot trobar que entre el juliol i el setembre s'hi incorporin fins a 11 docents nous. "Caldrà acollir-los i explicar-los la nostra manera de funcionar perquè puguin encaixar amb el projecte", apunta Roda. Tenint en compte que són un centre de màxima complexitat, "els alumnes porten una motxilla emocional i de vulnerabilitat important i els docents necessiten una formació i un acompanyament per gestionar aquestes situacions", adverteix la mateixa directora.

Pressió pels resultats

L'estudi presentat aquest dimarts també recull els resultats d'una enquesta feta a 852 docents i 68 entrevistes en profunditat per conèixer l'opinió i les sensacions dels professionals de l'educació a Catalunya. En aquest sentit, el 85% dels enquestats troben injust que es valori una escola o institut basant-se en els resultats de proves com les de competències bàsiques i un 70% consideren que aquests resultats no ofereixen una imatge fidel del treball docent.

Tot i això, gairebé la meitat (46%) dels centres d'alta i màxima complexitat asseguren que senten una pressió alta per obtenir bons resultats en les proves de competències bàsiques. Una pressió que senten el 35% de les escoles i instituts de baixa complexitat. Pel que fa a l’origen d’aquesta sensació, el 80% dels professors afirmen que es tracta d’una pressió autoimposada. També el 80% pensen que l'equip directiu és el responsable de la pressió que experimenten i un 60% atribueixen la principal responsabilitat al departament d'Educació.

En el cas del Mestre Morera, la directora explica que a ells les proves els serveixen per veure com estan respecte a la resta d'escoles de màxima complexitat de Catalunya i què poden fer any rere any per anar millorant els aspectes que porten "una mica més fluixos". Ara bé, Roda assegura que aquests resultats no els posen pressió. "La pressió ens la posem nosaltres mateixes perquè volem donar la màxima oportunitat al nostre alumnat. Si nosaltres abaixem el nivell, difícilment els alumnes arribaran a excel·lir, que és el que volem", defensa.