Eduació
Societat  /  Educació 27/05/2023

Sordesa a la universitat: "Depenem de la bona voluntat"

La campanya Apunts en Blanc neix amb la voluntat de fer visible la problemàtica i d'exigir el dret a l'accessibilitat a l'aula

Elisenda Forés Català
3 min
Tania Dalian i Roc Pagès son dos universitaris amb sordesa que expliquen les dificultats de ser sords i estudiar una carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona

BarcelonaDurant tota l'etapa educativa s'encoratja els alumnes a ser autònoms, a aprendre a organitzar-se per preparar-se per a una vida adulta responsable. Però el sistema universitari actual encara no està preparat per incloure a tothom en aquest aprenentatge. "No és just que perquè no pugui prendre els apunts bé hagi de dependre d’algú altre, jo vull ser autònoma com qualsevol estudiant", es queixa Tània Dalian, alumna de la Universitat Autònoma de Barcelona. Com ella, hi ha més d'un centenar d'universitaris a Catalunya que tenen sordesa, encara que se sospita que n'hi ha que no estan registrats per l'estigma social que recau en aquest col·lectiu. Per aquest motiu, des de l'Associació Catalana de Pares i Persones amb Sordesa (ACAPPS) s'ha iniciat la campanya Apunts en Blanc, amb la intenció de crear un documental que expliqui la seva situació.

La dificultat a classe es troba en moltes circumstàncies. Roc Pagès, matriculat a la Facultat de Filosofia i Lletres i, com Dalian, un dels impulsors d'Apunts en Blanc, explica que les ponències en què el professor es passeja per la classe "són molt vistoses", però si no hi ha una ajuda extra als alumnes amb problemes auditius se'ls fa molt difícil entendre l'explicació, perquè no poden fer la lectura labial. "Semblem un gira-sol, de tant girar-nos per intentar-los seguir", diu amb humor.

Però ja hi ha recursos que serveixen de suport: des de la subtitulació en directe fins a la figura del prenedor d'apunts o els equips de freqüència modulada (FM) —que funcionen com ràdios connectades directament als aparells auditius de l'estudiant—, eines indispensables perquè l'educació sigui realment inclusiva. Per evitar situacions com la que descriu Pagès, sovint aquests estudiants es veuen forçats a donar explicacions sobre la seva situació perquè ho tinguin en compte, encara que "no sempre ve de gust", recalca Dalian. De fet, haver de fer pública una discapacitat requereix un procés d'adaptació i d'autoconeixement que no sempre s'hi està preparat.

Entendre el que explica el professor "no és una cosa que vingui sola". Per a persones com Pagès i Dalian, requereix haver de mantenir una atenció alta i constant durant totes les hores de classe. Això provoca que acabin patint fatiga auditiva que, alhora, desemboca amb problemes emocionals —com l'ansietat— per l'autoexigència de voler complir les expectatives que s'espera d'algú de la seva edat. Tot i que Dalian pot "suportar aquest esforç", hi ha altres estudiants que es veuen obligats fins i tot a abandonar la universitat i d'altres que no ho intenten per les dificultats que saben que suposa. És per això que expliquen que es fa difícil quantificar el nombre de persones afectades per aquesta situació.

Un Verkami per finançar el documental

Des de la federació d'ACAPPS han organitzat la campanya de conscienciació Apunts en Blanc, que culminarà amb la producció d'un documental dirigit per Xavier Borrell —director de Ventdelplà— i Carles Mestres —director de fotografia del documental sobre l'Alzheimer Bicicleta, cullera, poma—. Per fer-ho possible han obert un Verkami —una plataforma de recaptació de fons— per cobrir els costos del documental, a més d'organitzar xerrades i tallers. Els integrants d'Apunts en Blanc esperen que la campanya, i especialment, el documental, incentivi les institucions a garantir que ningú es quedi exclòs de l'educació superior.

La creació d'una institució educativa orientada als universitaris amb sordesa i la disponibilitat real de recursos com l'FM o la subtitulació en directe serien les dues principals demandes del projecte d'Apunts en Blanc. Actualment, les universitats catalanes tan sols estan obligades a tenir un aparell de FM i la figura d'un mediador —encarregat de coordinar les demandes d'alumnes amb discapacitat— per cada universitat. Uns recursos totalment insuficients i que porten els estudiants amb sordesa a dependre únicament de "la bona voluntat" dels companys i professors, assegura Pagès.

stats