“Si ella té nòvio és perquè està més prima que jo”, una aplicació contra l’anorèxia i la bulímia

BarcelonaLa Maria (nom fictici) té 34 anys i és de fora d'Espanya. Fa un any i dos mesos li van diagnosticar un trastorn de conducta alimentària no específic. “Vaig començar a pensar de manera molt obsessiva en el menjar. M’aixecava amb un pensament i me n’anava al llit amb el mateix pensament: «Estic grassa, a veure què menjo avui» o «Si ella té nòvio és perquè està més prima que jo»”, explica a l’ARA als jardins de l’edifici que l’Institut de Trastorns Alimentaris (ITA) té al centre de Barcelona.

“Les persones que pateixen un trastorn de conducta alimentària no específic acostumen a tenir problemes emocionals no resolts, que gestionen i calmen amb el menjar i deriven en una obesitat i uns mals hàbits”, diu Míriam Sánchez, responsable de l’hospital de dia de l’ITA. Això és precisament el que feia ella. El fet de viure lluny de casa, sumat a un accident de moto i una operació de pròtesi de genoll que la va deixar amb un 40% d’invalidesa, i una feina estressant en una clínica de fecundació assistida li feien patir graus elevats d’ansietat, que ella intentava calmar menjant. Abonada a les dietes miracle per perdre pes en poc temps, la Maria confessa que no tenia cap ordre amb els àpats: “Sovint menjava més del compte i, amb la culpabilitat d’haver-me afartat, després em saltava el sopar, la qual cosa provocava que l’endemà tingués molta més gana i tornés a menjar i després anés al gimnàs per cremar-ho. Sempre era exagerar, restringir i compensar, i així repetidament”, relata.

Una transformació tecnològica

A través del psiquiatre de la seva mútua va arribar a l’ITA, on va començar un tractament. Es calcula que 26.000 noies a Catalunya pateixen un trastorn de conducta alimentària; els més comuns són els trastorns no específics, com ara els trastorns per afartament, seguits de la bulímia nerviosa i l’anorèxia nerviosa. Tot són patologies mentals que tenen en comú problemes relacionats amb el pes, la imatge i la dieta. Des del mes de febrer l’ITA ha incorporat en els tractaments una aplicació (TCApp) desenvolupada per l’ start-up catalana HealthApp i que permet un control dels àpats, les emocions i les activitats que fan diàriament els pacients a través del telèfon mòbil. “Abans havíem d’apuntar en un full tot el que menjàvem des de l’esmorzar fins al sopar. Era complicat, perquè a vegades et descuidaves el paper a la feina i ja no sabies on apuntar-ho”, explica la Maria.

TCApp és gratuïta per als pacients i està disponible per a IOS i Android. L’ITA paga 5 euros al mes per cada descàrrega pel manteniment del software. Un cop descarregada, per accedir-hi cal un usuari i una contrasenya que ha de facilitar un terapeuta. “Si no hi ha un professional que te la prescrigui, no la pots fer servir”, aclareix la Jordina Arcal, cofundadora de HealthApp i una de les creadores de l’apli. La consideren una eina útil per a la teràpia: “Supleix el diari que abans omplien en paper, però el valor afegit l’aporta la teràpia, l’aplicació per si sola només és una eina”.

Els usuaris anoten el que mengen i el que senten. Els professionals reben la informació en el seu ordinador i hi ha indicadors que els alerten a temps real si li passa alguna cosa seriosa al pacient. “Treballem amb molts adolescents, nadius digitals, per als quals l’aplicació és una eina més pròxima i útil”, explica Sánchez, que destaca que l’aplicació també facilita la feina als professionals. Els equips de l’ITA són multidisciplinaris i el software permet que diferents treballadors del centre puguin accedir a la vegada a la informació del pacient: “També ens permet veure l’historial de dades, comprovar l’evolució mensual i fer creuaments, és a dir, podem creuar les dades dels menjars amb els estats d’ànim i les diferents activitats que han fet els usuaris”.

Diferències amb WhatsApp

L’eina és una canal de comunicació directe amb el terapeuta però va molt més enllà del que serien WhatsApp o Telegram. “És més professional”, diu la Maria. Des del punt de vista terapèutic “és una eina d’anàlisi que et permet creuar dades, mentre que WhatsApp és només comunicació”, assegura Sánchez. “A nivell tecnològic, la seguretat que proporciona WhatsApp és nul·la, tot el que hi escrius els hi vens, perquè aquest és el seu model de negoci. Nosaltres anonimitzem i encriptem les dades i les guardem en bases de dades segures”, explica Arcal.

Contraindicacions

Malgrat els avantatges de l’eina, l’aplicació està contraindicada per a pacients molt obsessius. Tampoc es pot prescriure en les etapes en què encara hi ha autoengany. “En aquesta etapa encara hi ha desmotivació i poca consciència de la malaltia, per tant en aquesta fase l’aplicació encara no és útil”, diu Sánchez. “No menteixes, perquè això ja ho has superat. L’autoengany ja el portes bastant treballat. La utilitat de l’aplicació és fer-te-la teva. Jo faig com si en realitat no la veiés ningú, com si fos el meu diari personal. Si mentís seria com si m’autoenganyés”, afegeix la Maria.

De fet, l’apli ha desenvolupat algunes especificitats que intenten evitar les mentides. Els pacients només poden registrar els menjars en horaris concrets: per exemple, només poden anotar què han dinat entre les 14 h i les 16 h i hi han de pujar una fotografia que han de fer amb el telèfon intel·ligent en aquell mateix moment, no poden pujar-la ni del carret ni d’internet. “Primer ho vam plantejar així per evitar que mentissin, però vam comprovar que també els permetia establir unes pautes i unes rutines”, explica Arcal, ideòloga de l’apli. Per a la Maria ha sigut una manera d’aprendre a organitzar-se: “És una eina molt útil per tenir un registre personal, a mi m’ha ajudat a planificar-me, que després ho vegin els metges és un plus, però a mi m’ha ajudat a establir unes rutines”.

Des que HealthApp va crear-la, més de 140 pacients ja estan utilitzant aquesta tecnologia. “El següent pas és crear-ne una per als pares”, anuncia Arcal. Sovint els progenitors també s’impliquen en les teràpies i tenir la informació que proporcionen i creuar-la amb la dels fills pot ser de molta utilitat.

Prova pilot

L’ITA i HealthApp treballen conjuntament en el desenvolupament d’aquesta eina, “perquè cada vegada s’adapti més al que demanen els pacients i a les necessitats dels professionals”, diu Arcal, que també revela que faran una prova pilot en sis hospitals catalans per avaluar l’impacte de l’eina en termes de salut, econòmics i d’efecte en la qualitat de vida dels usuaris.

Tot i la utilitat de TCApp, la Maria sap que la teràpia i les seves eines s’aniran retirant progressivament. “L’apli és un suport, però per a mi també és un compromís constant, que vull deixar de tenir. Per un costat va bé, però sé que per una altra banda no ho necessitaré, perquè ja ho tindré tot incorporat”, diu somrient.

A Espanya al voltant del 60% dels joves més joves de 18 anys han fet una dieta per perdre pes alguna vegada i aproximadament un 50% d’aquests s’identifiquen amb patrons estètics notablement més prims i estilitzats i expressen disconformitat amb el seu cos.

Amb aquestes dades l’empresa catalana HealthApp va observar que la majoria de persones que pateixen trastorns de conducta alimentària són adolescents i, per tant, nadius digitals, i que necessiten eines que estan acostumats a utilitzar, com ara el telèfon mòbil. “A les sales d’espera dels terapeutes trobàvem pacients que omplien a corre-cuita els fulls on havien d’haver anotat les dietes dels últims dies i que es copiaven entre ells”, explica Jordina Arcal, cofundadora de HealthApp.

Però abans d’arribar a veure terapeutes van passar primer pels Estats Units. Els fundadors de HealthApp treballaven en un centre tecnològic on agafaven les idees i les portaven al mercat a través de spin-offs i de start-ups. Després de fer un curs d’emprenedoria i innovació a Stamford, aquesta empresa va decidir crear una idea de negoci basada en tecnologia i salut, el conegut com a e-Health. “Una de les persones de l’equip tenia una germana amb anorèxia i vam voler posar-nos-hi. En tornar dels Estats Units vam parlar amb la Generalitat i els va semblar molt interessant. Ens van dir que havíem de parlar amb terapeutes i així ho vam fer”, diu Arcal.

L’Institut de Trastorns Alimentaris (ITA) va ser el primer a veure els beneficis de TCApp, l’aplicació per controlar pacients que pateixen malalties com l’anorèxia i la bulímia.

Com funciona?

Per accedir a l’aplicació cal un usuari i una contrasenya que ha de facilitar un terapeuta. S’ha fet així per evitar que ningú faci servir l’eina sense control mèdic. Un cop dins, hi ha tres tipus de registres que l’usuari ha d’anar omplint: emocions, accions (o diari) i ingestes o àpats. A les emocions cal indicar quin és l’estat d’ànim i en quin percentatge en diferents moments del dia.

En el diari de les accions el pacient pot registrar una situació: episodis de vòmits, d’afartaments, de restriccions, o també pot xatejar amb el terapeuta si vol explicar-li alguna cosa. En aquest apartat també s’indica si s’ha practicat esport, quin tipus d’activitat s’ha fet i durant quanta estona.

Després hi ha el registre dels àpats: estan bloquejats per hora. Només a la franja de l’hora de dinar es pot anotar què s’ha ingerit en aquest àpat. El pacient ha d’indicar què ha menjat, quina quantitat, en quant de temps, amb qui ho ha fet -si sol o acompanyat- i una emoció associada a aquest àpat. L’usuari també hi ha de pujar una foto del menjar, però per evitar enganys ha de ser una captura feta al mateix moment, no pot ser una fotografia agafada d’internet o que ja sigui al carret de l’ smartphone.

Tot això s’envia a un backoffice o eina web que tenen els terapeutes. “Abans només teníem la informació que el pacient havia apuntat en un full i el que nosaltres érem capaços de veure en aquests fulls; ara l’aplicació fa una feina d’anàlisi i de creuament de dades molt valuosa”, explica Míriam Sánchez, responsable de l’hospital de dia de l’ITA.