Sensellarisme
Societat  /  Emergència Social 07/01/2022

Els advocats dels sensellar

Arrels assessora jurídicament els que sobreviuen al carrer i intenta mediar perquè, en cas de denúncia, es canviï la pena de presó o econòmica per beneficis a la comunitat

3 min
Una voluntària d'Arrels atenent una persona sense casa, a l'Eixample de Barcelona, en una imatge del 2020

BarcelonaDenúncies, agressions, fins i tot herències. Per a totes aquestes qüestions cal assessorament legal per entendre la lletra petita o simplement defensar-se. També les persones que sobreviuen als carrers necessiten professionals de l’advocacia, tot i que sovint “no són conscients que tenen drets”, matisa Beatriz Fernández, la responsable del servei jurídic de la Fundació Arrels, que des de fa dues dècades vetlla perquè els sensellar tinguin, almenys, una defensa en el seu intent de donar suport integral al col·lectiu, més enllà de menjar, roba i sostre.

El carrer és la intempèrie física i suposa també aïllament social, quedar fora del sistema. La prioritat és sobreviure al dia a dia, tenir un lloc per dormir, un per rentar-se i aconseguir un plat calent. Queda poc temps per a altres preocupacions i l’advocada Fernández apunta que si en algun moment es troben amb un problema legal, veuen lluny i aliè el món judicial que els ha de donar resposta. Per això el servei s'activa de manera proactiva en les converses que tenen els educadors amb els que s’estan al carrer o els que sovintegen el centre obert del carrer Riereta, al barri del Raval de Barcelona. Hi ha qui necessita regularitzar la seva situació administrativa, en un tràmit gairebé impossible pels duríssims requisits que se’ls exigeixen i els pocs punts que acumulen per a l’arrelament. En altres ocasions, es detecta que s’han posat malalts greus i se’ls assessora perquè puguin accedir a una prestació, i també s’ha donat el cas que han hagut de guiar una persona sense llar en la burocràcia d’acceptar una herència.

Mediació per evitar la presó

En l’àmbit penal, l’equip de Fernández ha de tractar els usuaris com a víctimes o, a vegades, com a acusats. La idea és que en cas que puguin acollir-se a la justícia gratuïta ho facin perquè se’ls assigni un advocat d’ofici. “Si tenen el dret, que el facin servir”, subratlla l’advocada de l’ONG, que matisa que llavors la seva tasca es limita a explicar-los bé quina és la situació i quines són les millors possibilitats de sortir-ne ben parat. Només en casos d’agressions o assassinats per aporofòbia (l’odi als pobres), Arrels es persona com a acusació popular. En el cas del Marjan, acusat d'agredir la policia i a qui un guàrdia urbà va ferir de gravetat d’un tret al passeig de Sant Joan, a finals de novembre de l’any passat, l’entitat ha anunciat la seva voluntat de presentar acusació.

Per als sensellar, les multes per incomplir les ordenances públiques són un maldecap (la prohibició de fer servir els lavabos de bars i restaurants dels quals no són clients els deixa poques alternatives que no sigui fer les necessitats al carrer), com també ho són les denúncies o enfrontaments que es poden produir amb els veïns, queixosos pel soroll o les pudors. “El problema és que si l’acusació comporta una pena de presó, se’ls canvia la pena per una multa econòmica”, que és impossible d’assumir, explica Fernández.

Aquí entra la tasca clau de l'equip d'advocats. L'objectiu és commutar la pena per treballs a la comunitat perquè l'ingrés a la presó "no serveix" per als sensellar: un cop acaben la condemna, han de començar de nou des de zero i, a més, són molt pocs els serveis que hi ha per guardar les seves poques pertinences durant l'ingrés a la presó. Poques però elementals per passar les nits d’hivern, com mantes, un matalàs o, si no en tenen, cartrons nets i eixuts. Fernández es queixa que, a diferència del que passa a Londres, a Catalunya no hi ha un seguiment ni coordinació de presons i hospitals i quan una persona sensellar torna al carrer ha de passar la convalescència en una plaça o, amb sort, en un hostal. “Són serveis que no tenen resoltes les sortides per a aquest col·lectiu tan vulnerable”, continua l’advocada, que assegura que una de les bondats del servei jurídic és que “ha facilitat la creació de vincle amb Arrels” i els usuaris comencen a sovintejar el centre de dia o els serveis de dutxa que té l’entitat al Raval.

stats