Catalunya 'busca' famílies pobres perquè cobrin més ajudes
Un grup d'experts aposta per crear una prestació complementària per pagar l'habitatge com a estratègia contra la pobresa infantil
BarcelonaLa Generalitat busca famílies amb fills que tinguin dret a cobrar una prestació per infant i que, per diverses raons, no la rebin. És una de les mesures que planteja el Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), que fa uns mesos va rebre l'encàrrec de la conselleria de Drets Socials de trobar fórmules per reduir la taxa de pobresa infantil, situada en el 34% i que, en paraules de la consellera Mònica Martínez Bravo, és “persistent i superior” a la mitjana de la Unió Europea (20%), i fins i tot d'Espanya (29,2%). De fet, només la supera Bulgària (35%).
Un terç dels menors catalans estan en risc o en exclusió social i, d'aquests, un 14% “són els més vulnerables dels vulnerables”, ja que pateixen mancances de primera necessitat. Però el ventall d'ajudes i prestacions en funció de la renda s'ha demostrat ineficaç per acabar amb aquesta xacra, i per això els experts entenen que cal recórrer a l'escola o altres fonts per identificar la pobresa i poder combatre-la. Aquesta situació és evident en el CAPI, el complement d'ajuda per a la infància de l'estatal ingrés mínim vital, que a Catalunya només cobren l'11% de les famílies que encaixen en els criteris d'elegibilitat, mentre que a Espanya la xifra és del 72%. La consellera ha tornat a insistir aquest dilluns que la seva voluntat és la d'augmentar la cobertura almenys fins al 40%, és a dir, quadruplicar el valor actual.
El CAPI, al ser una prestació estatal, es calcula a partir de criteris de renda estatal, i com que Catalunya és més rica que la mitjana, al final en surt perjudicada perquè el llindar de pobresa queda massa baix.En aquest punt, els experts del CETIS assenyalen que cal revisar els llindars també de la catalana renda garantida de ciutadania (RGC) i aprofitar la futura finestreta única de prestacions socials per fer un sistema més àgil i automatitzat, de tal manera que les famílies vulnerables no hagin d'estar batallant amb la burocràcia i patint per si compleixen o no els requisits.
En aquesta línia, els experts aposten per fer un replantejament sobre qui pot rebre les prestacions i aconsellen mirar més enllà dels ingressos i rendes de les famílies, perquè ja s'ha constatat que el preu disparat de l'habitatge està empobrint les famílies. La situació és més greu si es viu de lloguer i en zones superpoblades, on el mercat està més tensionat i, per tant, hi ha famílies que han de destinar fins al 60% del sou a pagar el sostre, un percentatge molt superior al terç aconsellat. Així, una de les recomanacions és tenir en compte aquest cost de l'habitatge i, com es fa amb el CAPI, crear un complement d'habitatge que cobreixi també les famílies que queden fora de la renda garantida o l'IMV per tenir uns ingressos superiors.
Ajuda per naixement
Catalunya, com Espanya, forma part de la minoria de països de la UE en què s'ha prescindit de les prestacions d'infància universal i es limiten a les que estan focalitzades en funció de rendes econòmiques. Segons els experts, aquestes prestacions es demostren poc eficaces per posar fi a la pobresa extrema. En part, aquest fracàs es deu a la complexitat burocràtica, una barrera en què el departament està treballant amb la gestió tecnològica i amb el reforçament de personal a les oficines de prestacions per agilitzar els pagaments i alhora evitar errors que portin als pagaments indeguts.
També hi ha altres factors que dificulten el cobrament de prestacions. D'una banda, el desconeixement de quines ajudes hi ha i, de l'altra, la “vergonya” per rebre-les, indiquen els experts. Per això, es proposa la creació d'una nova ajuda universal per al primer o segon any de vida de la criatura. D'aquesta manera, els especialistes del CETIS consideren que les famílies vulnerables tindran un primer contacte directe amb l'administració. A partir d'aquí, es mantindria el vincle amb les famílies més vulnerables que tinguessin dret a rebre altres prestacions. Aquesta “estratègia” té un doble benefici: per a les famílies beneficiàries i també per a les administracions públiques, que podrien reduir la burocràcia.
La consellera ha fet una bona valoració de les recomanacions dels experts, i ha subratllat que l'informe coincideix amb la reforma de la renda garantida que està al Parlament i la posada en marxa de la finestreta única de prestacions, prevista per a l'any vinent.
