Creixen els sensellar en una Badalona sense alberg municipal

BarcelonaBadalona continua sense alberg municipal per a persones sense sostre, un any després que l'alcalde, Xavier García Albiol, prometés obrir un nou centre per substituir el de Can Bofí Vell, tancat per una ordre municipal que va deixar al carrer els 45 usuaris que hi feien nit. Llavors, el dirigent popular va justificar el desmantellament del servei per reformular-lo i es va comprometre a crear 26 places noves i una promoció de 24 habitatges de protecció social. Però des de l'entitat Badalona Acull, denuncien la "falta de voluntat política" del consistori per atendre els col·lectius més vulnerables. Per la seva banda, l'ajuntament badaloní no ha respost a les preguntes de l'ARA.

Sense un alberg municipal, són les entitats locals les que assisteixen l'emergència social a la ciutat, mentre creix el nombre de persones que han de sobreviure al ras. Dels 45 usuaris de Can Bofí, quatre han aconseguit que el consistori torni a donar-los allotjament en compliment d'una sentència judicial que va admetre el recurs dels demandants contra el tancament del centre. La resta de residents de l'alberg, acostumats a "buscar-se la vida", continuen als carrers de la ciutat, són atesos per entitats o han marxat de Badalona, explica l'activista Carles Sagués de Badalona Acull.

Precisament, l'aniversari del tancament coincideix amb el cinquè recompte de persones sense llar a Badalona que s'ha fet aquest dimecres a la matinada, amb la col·laboració de més de 200 voluntaris que han recorregut els carrers de la ciutat. De la inspecció, que té un objectiu quantitatiu, s'han localitzat 110 persones dormint al ras, en cotxes, caixers o sota cobert, una xifra que suposa el 22% més que en l'últim recompte de fa dos anys (90) i gairebé el triple respecte al primer del 2016 (39). La xifra s'apropa molt a l'estimació de l'Ajuntament de 117 sensellar, que per primer cop ha facilitat. Ara bé, Mar Alsamora, directora d'acció social de la Fundació Llegat Roca i Pi, puntualitza que, a causa de la pluja, és possible que en realitat n'hi hagi més i que aquesta nit algunes persones hagin aconseguit un aixopluc per evitar l'exposició al carrer.

300 persones en assentaments

Alsamora també destaca que la fotografia de la vulnerabilitat social a Badalona es completa amb les 214 persones –151 homes i 63 dones– que han passat la nit en centres d'acollida i pisos d'entitats socials integrades dins de la Taula Sense Llar de Badalona i que són més del doble respecte al recompte anterior. A més, hi ha 833 persones –346 homes i 487 dones– que reben suport econòmic i acompanyament d’entitats per poder pagar una habitació i s'han comptabilitzat 291 persones més instal·lades en assentaments i altres habitatges sense condicions, d'acord amb les dades facilitades per l’Ajuntament.

Per a Alsamora i Sagués, l'increment de persones sensellar a la ciutat no és cap sorpresa i, per això, comparteixen que urgeix fer una política activa per construir més habitatges públics i altres serveis que "dignifiquin vides". Sagués afirma que les entitats tenen cada cop més sol·licituds d'ajuda d'aliments que no troben suport en els serveis socials municipals, un fet que il·lustra que "la pobresa s'intensifica" a Badalona.

Entre els 217 voluntaris que la Taula ha mobilitzat per fer el recompte hi ha hagut alumnes de l'Escola Betúlia de Badalona i també persones que havien viscut al carrer i que ara estan en pisos proporcionats per les entitats socials. "Són persones que han volgut retornar tot allò que han rebut", explica Alsamora, que conclou que, a més, és la constatació que el model que prioritza l'habitatge (housing first, en anglès) és essencial per a la "recuperació de les persones", que un cop tenen un sostre digne són capaces de normalitzar la vida.