Emergència social

Albiol es prepara per expulsar les 200 persones que malviuen en un institut abandonat

La majoria dels residents són migrants sense papers i molts van viure a la nau incendiada el 2020 a Badalona

4 min
El Mustafa, al centre, ordena la ferralla que ha recollit al B-9, l'antic institut que l'Ajuntament vol desallotjar

Badalona"La policia no pot entrar perquè no té una ordre judicial. El desnonament no s'executarà. Tothom tranquil". Les advocades Marta Llonch i Mireia Salazar tranquil·litzen diverses persones que malviuen a l’antic institut B-9 de Badalona. Són una vintena, però en total hi ha gairebé 200 persones en aquest assentament. La majoria són persones migrants en situació irregular que lamenten la manca de solucions de l'Ajuntament liderat pel popular Xavier García Albiol, que dimecres a les 9.30 té previst fer-los fora. Ho farà per via administrativa i, per tant, és necessari que els residents marxin voluntàriament; una sortida que ja han avançat a l'ARA que no passarà perquè no tenen alternativa residencial.

"No entenem per què l'Albiol ens utilitza com a rival polític", es lamenta Younous Drame, que fa un any que viu a l'antic institut. Aquest edifici ocupa un espai d'uns 800 metres quadrats al barri de Sant Roc. A dins, la majoria dorm en barraques, tot i que alguns s'han instal·lat en oficines i aules en grups de tres o quatre persones. Qui pot treballar, treballa, però molts recullen ferralla per subsistir i entre tots s'ajuden per tirar endavant. Tenen un hort, gallines i un espai que fa de restaurant i, des que l'Ajuntament va dir en una resolució que l'edifici estava en mal estat, s'han bolcat per tenir-ho tot més cuidat; fins i tot tenen un vigilant encarregat de la seguretat.

Younous Drame cull tomàquets a l'hort que tenen
Residents de l'edifici prenent un te
Haji Dukuray amb el seu gos, Tupac, a la seva habitació

Haji Dukuray és un dels primers que va arribar a l'institut ara fa més d'un any i, des d'aleshores, el nombre de residents ha anat augmentant. Com ell, alguns provenen d'altres assentaments com el de la nau del barri del Gorg que es va cremar fa quatre anys en un incendi en què van morir cinc persones. Només volen un lloc on poder viure. "Volem viure tranquil·lament. No tenim on anar i no ens han ofert cap solució", explica Dukuray, que fa de portaveu de les persones que viuen al B-9 i es pregunta com pot ser que l'alcalde de la ciutat tingui tan clar que generen problemes si no els ha visitat mai ni ha parlat amb ells.

Encadenant desallotjaments

"Què fan 150 o 200 persones al carrer?", qüestiona la Cristina, que també vivia a la nau del Gorg el 2020. Explica que molts d'ells han vingut a Espanya a guanyar-se la vida; es volen establir aquí i no causar problemes, però el racisme institucional els ho impedeix. "Ens fan responsables d'una problemàtica que afecta tot el barri. Aquí no hi ha lladres, ni delinqüents ni prostitució. Si no fem res dolent i això està abandonat, per què aquesta fixació amb fer-nos fora?", es pregunta.

Les advocades Marta Llonch i Mireia Salazar els expliquen com està la situació
Un noi neteja el restaurant de l'edifici

L'incendi de la nau del Gorg va evidenciar la situació d'infrahabitatge de moltes persones a la ciutat. Quatre anys després, però, els problemes a Badalona estan lluny de solucionar-se i moltes de les persones que viuen a l'antic B-9 ja han patit altres desallotjaments, com el que ara vol fer el consistori. "Ens volen fer fora una altra vegada. On anem a viure?", es lamenta William Kwami. Explica que ell només vol treballar, però que l'hi han denegat tots els permisos, i així és molt difícil cuidar els seus. Sense alternatives, creu que el problema no se solucionarà. Tot i que la majoria confia que demà seguiran a l'institut com fins ara, alguns dels residents estan nerviosos pel possible desallotjament. "Hem viscut molts desnonaments, esclar que estem nerviosos. Molta gent no té gairebé res per viure", relata el Bob, que té dues filles.

Dret a l'habitatge

Younous Drame assegura que s'està vulnerant el dret a l'habitatge de totes les persones que viuen a l'antic institut i carrega contra les polítiques d'Albiol. "Sembra odi des de la seva posició de poder. No té dret a atacar-nos. Qui ens defensa, a nosaltres?", es pregunta. Amb tot, insisteix que l'Ajuntament ha de trobar una solució a la seva situació perquè considera que fer-los fora sense cap alternativa "no és manera de fer política".

El Sety, de Gàmbia, és el vigilant de l'edifici
Un dels residents tocant un djembé

Les advocades han demanat al jutge la protecció dels drets fonamentals d'aquestes persones i que no les desallotgin fins que tinguin una alternativa d’habitatge. Van reclamar suspendre el desallotjament com a mesura cautelar, però els hi van denegar en un primer moment i ara han decidit recórrer-ho. Creuen que, si no s'atura, es vulnera el dret a l’habitatge i a la tutela judicial efectiva.

D'altra banda, el síndic de greuges ha demanat fins a dues vegades a l'Ajuntament un informe sobre la situació d'aquestes persones. Concretament, vol saber si ha buscat alternatives per a aquesta gent, si els residents han rebut la informació sobre els recursos socials als quals es podrien acollir i si s'ha previst donar una atenció específica a les necessitats dels menors.

stats