"Si poguéssim baixar el matalàs al carrer, dormiríem millor"

BarcelonaFa una hora que s'ha fet fosc, però la Nati i la seva veïna Nora es resisteixen a pujar al pis que comparteixen amb marits i fills. “Si poguéssim baixar el matalàs al carrer, dormiríem millor”, diu la Nati, rient, mentre crida la canalla perquè encara han de sopar. Són quarts d'onze de la nit i un termòmetre enorme que hi ha en una cantonada marca encara els 31 ºC, però asseguren que dins de l'habitatge l'ambient encara és pitjor.

Les dues famílies viuen en un pis de dues habitacions que fa molts anys havia estat de protecció oficial i ara es lloga per 900 euros, una fortuna pels sous que ingressen. L'aire condicionat és un luxe impossible per als pressupostos familiars i fins i tot, s'ho pensen molt a l'hora d'engegar el ventilador.

De fet, la plaça on les dues amigues parlen és plena de gom a gom de famílies que prenen la fresca, amb criatures que a aquelles hores encara els queda energia per córrer i amagar-se entre les escales. Hi ha qui aprofita per parlar per telèfon amb la família que viu a l'estranger. “Això és l'infern, més calor que allà”, crida la Magdalena, enfocant-se la pantalla del mòbil amb una germana que viu a Cuba. "Aquí som gent pobra: estrangers i catalans ens trobem a la plaça de nit perquè en aquests pisos encara fa més calor que al carrer", il·lustra.

El doble de pobresa energètica

La impossibilitat de mantenir l'habitatge a una temperatura adequada a cada estació és impossible per a un 20% de les famílies, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. La xifra suposa el doble que fa 10 anys, i demostra com les despeses en l'habitatge, sumades a la precarietat laboral, deixen les famílies vulnerables en condicions de vida molt febles.

Un 40% de les persones ateses per Càritas viuen rellogades o en infrahabitatges on es fa impossible estar amb una temperatura còmoda. Marta Clusellas, tècnica del programa Sense llar i habitatge de la diòcesi de Barcelona, explica que han vist incrementar la demanda d'ajuda per a la compra d'un ventilador.

És el cas de Sandra Sosa, que viu en una petita habitació amb el marit i dos fills petits, per la qual paga 450 euros. Amb les temperatures tan altes intenta mantenir l'habitació fresca abaixant les persianes durant les hores centrals del dia, però ni així aconsegueix un ambient agradable, ja que no hi corre l'aire per poder-la ventilar.

Les nits són un autèntic suplici perquè és impossible descansar. "Fa massa calor, no podem dormir bé", afirma Sosa, que durant el dia intenten buscar zones fresques fora de les quatre parets en els refugis climàtics de la ciutat, tot i que topa amb els preus. "Les piscines són cares, així que ens passem el matí a les ombres dels parcs infantils, a la biblioteca i a l'espai polivalent de Càritas", explica Sosa.

Controlar quan s'engega el ventilador

La pobresa energètica colpeja bona part de les famílies ateses per Càritas. En molts casos, fins i tot tenen expressament prohibit fer servir els aires condicionats o calefaccions perquè no es disparin les factures elèctriques. Hi ha propietaris que arriben a apujar els preus del lloguer de l'habitació durant les onades de fred i de calor, relata Clusellas.

Per evitar sorpreses a la factura, la Nora admet que gairebé cronometra el temps que fa funcionar els dos ventiladors que hi ha al seu domicili. "Els engeguem només uns minuts per refrescar-nos una mica i els apaguem –afirma–. "Per això estem aquí tan tard, perquè vivim en un forn", conclou la Nati.