BarcelonaEl mes de juny ha estat el més càlid mai registrat, amb valors de quatre graus per sobre la mitjana climàtica del període 1991-2020, i supera el rècord anterior, del juny del 2023. El mes de juliol no ha començat gaire millor, almenys pel que fa a l'emergència climàtica: ha arrencat amb la primera onada de calor, que ja ha deixat 40 °C en alguns punts de la Catalunya interior i nits que fregaven els 30 °C a la capital catalana.
Aquestes dades fan presagiar que el que anunciava fa tot just un mes l'Organització Mundial de la Meteorologia (OMM), que va publicar un informe amb participació important del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) en el qual assegurava que el 2024 l'escalfament global havia sigut de rècord, aviat es quedarà desfasat. De fet, l'estudi alertava que les temperatures globals continuarien augmentant en resposta a les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que malgrat les nombroses cimeres i acords internacionals, no han baixat.
"Les simulacions globals que fan els centres climàtics de referència internacionals i les projeccions que fem al Servei Meteorològic de Catalunya ja ens donaven aquests augments de temperatura que hem anat veient els darrers tres anys", explica a l'ARA Toni Barrera Escoda, tècnic de l'equip de canvi climàtic del Meteocat. El que passa és que, destaca aquest expert, abatut, "els models no preveien aquests increments fins a mitjans de segle". Per això, per aquest avançament, a la comunitat de recerca climàtica "hi ha preocupació per si se'ns està escapant alguna cosa", admet.
Barcelona, a 50 °C?
Tots els models convergeixen en un escenari poc falaguer a escala global i més específicament al Mediterrani, que s'ha convertit en un punt calent de la crisi climàtica. En aquest escenari, Catalunya s'enfronta el segle vinent a una temperatura que pot fregar els 50 °C en punts de l'interior, com ara a Terres de l'Ebre i Ponent, i sobrepassar els 40 °C diürns a Barcelona.
Per preparar la ciutat comtal per aquesta situació d'emergència climàtica, l'Ajuntament barceloní va presentar fa uns dies el Pla Calor 2025-2035 amb prop de 40 mesures, entre les quals hi havia fer un simulacre d'aquí a dos anys per avaluar la capacitat de la capital catalana de respondre a 50 °C, com ja va fer París el 2023, tot i que insistien que de moment no es preveu assolir aquesta temperatura.
"Per què preparar-nos per suportar 50 °C si amb 10 °C o 15 °C menys ja tindrem condicions extremadament perilloses per estrès tèrmic?", qüestiona Markus Donat, investigador Icrea i codirector del grup de recerca en canvi i variabilitat climàtica del BSC-CNS. "A Barcelona estar a 35 °C a causa de la humitat ja és bastant insuportable", destaca, i afegeix que "amb el clima de Barcelona no és plausible en cap escenari, per molt pessimista que sigui, que arribem als 50 °C, almenys en aquesta vida". Perquè això voldria dir que a la resta de Catalunya rondaríem els 60 °C o més. "La vida no seria possible en aquestes condicions", rebla.
Els models d'anàlisi d'extrems climàtics que elabora aquest centre de recerca i que es nodreixen de tots aquells amb què s'elabora l'informe de l'IPCC de les Nacions Unides, mostren que per cada grau d'escalfament global, els extrems climàtics a la regió mediterrània augmentaran dos graus. Els resultats coincideixen amb els del Meteocat. "Estem molt a prop d'un escenari en què Barcelona assoleixi els 40 °C, no sabem si serà aquest any o el vinent, però passarà abans del 2030 i a finals de segle podríem tenir valors diürns de fins a 45 °C en situacions com l'actual, en què les brises marines estan inhibides per una situació anticiclònica de bloqueig", explica Barrera Escoda. Si la brisa no entra, la ciutat es comença a escalfar.
L'impacte més gran d'aquest augment de la temperatura es produirà, sobretot, a la nit a la capital catalana, precisament per l'efecte del mar, on és probable que s'instal·lin les anomenades nits roents, amb 30 °C.
Cobertes blanques, zones verdes
Des de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) han realitzat un projecte per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona per valorar quines estratègies resultarien més efectives per disminuir la calor a la ciutat durant períodes d’onada de calor recents. Han tingut en compte un model meteorològic d’alta resolució que capta la morfologia urbana i el tipus de sòl de tota l'àrea metropolitana, i han previst l'efecte illa de calor o l'absorció de radiació dels materials de l'arquitectura urbana, entre altres factors. Han analitzat un escenari on pintant almenys el 70% de les cobertes urbanes de blanc, que en lloc d'absorbir la radiació solar, la reflectirien, assenyala Sergi Ventura, investigador postdoctoral de l'ICTA, s'abaixarien 2,2 graus locals.
Les cobertes verdes amb vegetació arbustiva pròpia del Mediterrani també serien efectives, tot i que menys, amb reduccions de fins a mig grau. El que sí que veuen els estudis que funciona és arrancar asfalt i ciment, i augmentar el nombre d'hectàrees dedicades a zones verdes. Aplicant 255 hectàrees de zones verdes tal com proposa el Pla director urbanístic de Barcelona s'aconseguiria una reducció d'1,70 graus de dia i d'1,24 a la nit. Tot i que la millor solució sortia de "combinar sostres blancs i noves zones verdes amb una irrigació elevada, sent aquesta una limitació pel clima mediterrani subjecte a períodes recurrents de sequera. Així, s'arribaven a reduccions de fins a 4,73 graus", explica Ventura.
A més, tal com nombrosos estudis científics ja han demostrat, els espais verds a la ciutat tenen efectes beneficiosos en la salut física i mental de la ciutadania i en la biodiversitat. "Aquestes illes verdes funcionen com a illes de frescor, en contraposició a les illes de calor", assegura Barrera Escoda. La majoria de materials amb què està feta la ciutat acumulen radiació durant el dia i l'expulsen durant la nit, cosa que escalfa encara més l'aire, que escalfa encara més els materials. I així, en un cercle viciós que s'agreuja sobretot de nit.
Amb tot, en el darrer estudi que aquests investigadors acaben de publicar han vist que, quan apliquen estratègies "realistes" (amb un reg i un tipus de vegetació més propis del Mediterrani), "les reduccions, tot i ser importants, no compensen l'increment de temperatura esperat per l'escalfament global de cara a finals de segle", lamenta Ventura. Així i tot, les zones més vulnerables, amb menor renda i major densitat de població de la ciutat, en serien les més beneficiades.
Un índex de vulnerabilitat
Ecoserveis està elaborant juntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) un mapa de la capital catalana a partir de diferents indicadors, des de demogràfics a qualitat dels habitatges o consum energètic. L’objectiu és crear un índex de vulnerabilitat amb una resolució d’edifici per edifici per mesurar les diferents afectacions per barris, ja que l’augment de la temperatura també té un impacte diferent en funció del codi postal. No és el mateix viure a Collserola que al Poblenou, per la situació geogràfica i per la qualitat dels habitatges.
Joana Mundó, codirectora d'Ecoserveis, assenyala que “la població en situació de vulnerabilitat climàtica viu en habitatges mal aïllats i que no poden invertir en electrodomèstics més eficients. "Acaben pagant molt més al cap de l’any en energia”, diu. Per això, en opinió d’aquesta experta en energia, cal estructurar ajuts per millorar l’aïllament dels edificis i subvencions per a tecnologies de climatització com la geotèrmia, amb menys impacte climàtic. “L’aire condicionat treu la calor de dins de la llar i l’expulsa fora, cosa que contribueix a l’efecte illa de calor”, assenyala. El mapa que estan acabant d’elaborar també permetrà localitzar els refugis climàtics més propers, com ara biblioteques i parcs, així com els punts d’assessorament energètic. I enviarà als usuaris avisos per extrems meteorològics.
Més refugis climàtics
A més de reverdir i renaturalitzar les ciutats, cal implementar més refugis climàtics i pensar-los per als col·lectius vulnerables, considera Joana Mundó, experta en energia i codirectora d'Ecoserveis, una consultora sense ànim de lucre especialitzada en temes socials energètics. "Per exemple, portar un nadó a una biblioteca com a refugi climàtic no és viable, perquè quan plori segurament molestarà a tothom, a banda que moltes estan tancades a l'agost", afegeix.
Els experts consultats per l'ARA insisteixen que no hi ha una via alternativa a adaptar les ciutats en un escenari on la crisi climàtica agreujarà els fenòmens extrems i a començar a adaptar, també, el nostre comportament. Haurem de canviar els nostres hàbits, com a altres parts del món, modificant els horaris laborals i d'esbarjo. A regions com ara el nord de Mèxic la gent fa vida al carrer a la nit, mentre que durant el dia no surten de casa.
Al final, però, adverteix Barrera-Escoda, la solució "real" implica fer com a societat un canvi del nostre model de consum, perquè l'actual és "totalment insostenible". "Hem de consumir menys", alerta, "ara per al nostre dia a dia ens cal moltíssima energia". També afegeix que "encara que sembli obvi, no votar per opcions polítiques que vagin en contra de l'evidència científica sobre la crisi climàtica, sinó per aquelles que apostin per implementar solucions ja", rebla Donat. Exemples n'hi ha. París, Medellín, Singapur... i Barcelona?
