Empaitar les aglomeracions nocturnes, la nova rutina de la Guàrdia Urbana a Barcelona

BarcelonaSón dos quarts de deu del vespre i els bars de copes del passeig del Born s’assemblen al que eren a la mitjanit d'abans de la pandèmia, però amb més confusió. A la porta del bar Stereo 18, la cua és llarga i la música s’escapa ben forta des de dins. Tres agents de la Guàrdia Urbana es discuteixen amb l’encarregat. “Posi la música més fluixa”, diuen, i alerten que el local es passa “bastant” del permès. Sembla impossible, amb la fi de l’estat d’alarma, poder controlar el que passa rere les portes de cada bar nocturn. 

En un local del davant, el Fabián fa el control d’accés perquè l’aforament no se sobrepassi. “És estrany”, admet, encara sense arribar a l’eufòria de tornar a la feina després de mesos tancats. “Hi ha molts estrangers”, reconeix i, en efecte, una de les diferències d’aquest dissabte a la nit amb relació als anteriors és que els turistes ja comencen a omplir els carrers del centre de la ciutat. Al final del passeig del Born els furgons de la Guàrdia Urbana es preparen per a la nova rutina que comença a les dotze de la nit –una hora més tard que la setmana passada després de la decisió del TSJC– de dispersar l’aglomeració que es genera quan tota la gent surt dels bars. Al final de la nit, hauran desallotjat de diferents carrers, places i platges unes 3.475 persones i detingut una persona per desobediència i resistència a l'autoritat a la zona del Born.

Els treballadors de l’hostaleria dubten entre compartir l’alegria dels que porten mesos sense poder sortir a sopar i la frustració per la motxilla del deute acumulat. “Sí, estem fent el 100% més que amb l’estat d’alarma només perquè obrim a les nits –diu l’Àlex, propietari de la pizzeria i bar Paco, al carrer d’Allada-Vermell–, però el deute se’ns ha multiplicat per tres, és de centenars de milers d’euros i ens caldrà més d’un any per recuperar-nos d’aquesta motxilla”. Ho diu sense alegria, resignat a carregar un pes que li costarà molt treure’s de sobre. 

A la terrassa del seu bar, en canvi, la Maria Antònia, de 28 anys, diu que està “molt emocionada” perquè per fi pot “evadir-se i sortir de casa, fer alguna cosa més que produir, produir i produir”. Els seus amics comparteixen l’alegria, tot i que el Daniel, de 32, ja fa mesos que fa alguna cervesa al carrer més enllà de l’estat d’alarma. “Encara em sentia rebel i tot”, bromeja. L’Àlex, de 33, expressa les ganes de “sortir, ballar” i assegura que ara mateix aniria a “qualsevol discoteca si estigués oberta”.

A la mitjanit, en efecte, comença la ingrata feina setmanal de la Guàrdia Urbana: empaitar la gent per intentar evitar aglomeracions. “Sabem que tenen ganes de sortir, però hem d’evitar que hi hagi grans grups”, diu un agent amb to positiu. Un cop més, les intervencions policials enmig de la gresca deixen alguna detenció i imatges un pèl esperpèntiques, com la d’un jove estirat a terra davant de la policia com si fos en una protesta. 

Riuades de persones es dirigeixen a la Barceloneta com si hi hagués un festival. Una és la Julie, una francesa de 23 anys que acaba d’arribar per passar unes setmanes a Barcelona. Està enfadada perquè li acaben de posar una multa de 60 euros per beure al passeig de l’Arc del Triomf. “Esclar que vaig cap a la Barceloneta, he de beure per oblidar la multa!”, diu. Hi va amb la seva amiga Kasumi, una holandesa que ha arribat fa sis setmanes a viure a Barcelona atreta pel caliu mediterrani que no té al seu país. “No estic feta per a Holanda, aquí la gent és més oberta”, diu, i explica que entre els amics de la feina i les companyes de pis, també expatriades, va coneixent desenes de persones cada setmana i es troben a la platja per fer petites festes, beure i escoltar música. 

Un cop a la sorra, els esforços policials per evitar aglomeracions seran en va. En el moment més àlgid de la nit, centenars de persones criden, ballen i beuen a la platja. Els cotxes de policia amb els llums de les sirenes encesos pugen i baixen pel centre de la ciutat durant tota la nit com si de sobte Barcelona fos la capital del crim. Res més lluny de la realitat, és l’esforç titànic que cal per aplicar aquesta espècie de llei seca a mitges que suposa trencar la inèrcia de la nit, que no és altra que la de trobar-se i fer xerinola.