Els enderrocs amenacen la identitat de la Font d’en Fargues
Algunes de les Cases dels Periodistes, del model ciutat jardí, desapareixen perquè no estan protegides
BarcelonaDesapareixen i, al seu lloc, s’aixequen blocs de pisos -baixos, això sí- sense cap lligam amb el territori on s’integren. Els veïns del barri de la Font d’en Fargues, al districte d’Horta Guinardó, han llançat un SOS al govern d’Ada Colau després de veure com els xalets que dotaven d’identitat una zona construïda seguint el model de ciutat jardí són demolits sense que ningú no hi pugui fer res. Es tracta d’algunes de les finques conegudes com les Cases dels Periodistes, que es van construir en aquesta zona de la ciutat entre els anys 1918 i 1919, fruit de la iniciativa de la Cooperativa de Periodistes, que va batallar per poder-se acollir a la llei de cases barates del 1911.
El salari màxim fixat per poder-se acollir a aquesta llei era massa baix per als periodistes, que van defensar que tan necessari era protegir els obrers com els professionals que, com ells, necessitaven una vestimenta millor i cases que estiguessin en consonància. Això va permetre tirar endavant una setantena de xalets entre els barris de la Salut, Gràcia i els sectors coneguts com del Fargues i de la Mulassa, a Horta. La majoria es van fer a la zona de Gràcia, però al barri de la Font d’en Fargues se’n van fer sis que són els que han fet posar en alerta els veïns. Sobretot, després que, fa uns dies, les excavadores hagin deixat la Casa Almerich, a l’avinguda Frederic Rahola, reduïda a runa. El temor dels veïns, però, no és només per aquests xalets sinó per al conjunt de cases unifamiliars que doten d’identitat el barri.
“Ara es torna a moure el totxo i això fa que les constructores ja busquin rendibilitzar al màxim els espais”, lamenten des de l’associació de veïns de la Font d’en Fargues. El quid de la qüestió és que moltes d’aquestes cases, tot i formar part de l’ADN del barri, no estan catalogades i, per tant, no tenen cap nivell de protecció. En molts casos perquè van patir alguna modificació interior o exterior que va fer que s’optés per no destacar-ne el valor patrimonial. “No volem que es valori la importància arquitectònica de cada casa, sinó el seu pes com a conjunt, la identitat pròpia que suposen aquestes construccions per al nostre barri”, lamenta Montse Casellas, de l’associació de veïns del barri, que està liderant aquesta lluita, juntament amb el grup d’estudis històrics de la zona, El Pou. En definitiva, reclamen preservar una identitat que veuen amenaçada. Vist que de les tres Cases dels Periodistes que hi havia a Frederic Rahola només en queda una, que també està amenaçada per la piqueta, han demanat per carta a l’Ajuntament un pla especial de protecció i que, mentre no estigui enllestit, s’apliqui una moratòria que garanteixi el futur de les cases. Després de la Guerra Civil, molts dels propietaris no hi van tornar i ara aquest patrimoni malda per sobreviure. De les sis que hi havia a la zona en queden tres.
Sense moratòria
L’alarma ja va saltar el novembre del 2014, quan la propietat de la Casa Pérez-Carrasco, que fa dècades que acull la llar d’infants Petit Príncep Blau, va avisar els responsables de l’espai que a finals d’any se’ls acabava el contracte i que els faria fora -un dels molts espais de la ciutat afectat pel final de la moratòria de la llei d’arrendaments urbans (LAU)-. Però el centre, que demanava poder acabar el curs, va guanyar el judici i una pròrroga de cinc anys. “Quan passi aquest temps, segur que ho enderroquen”, lamenten des de l’escola bressol, que és a tocar de la que era la Casa Manuel Miralles, un altre exponent del model de ciutat jardí, però que ara ja fa anys que s’ha convertit en un edifici convencional. L’Ajuntament està estudiant si pot tirar endavant algun pla de protecció però, de moment, diu que no pot dictar cap moratòria.
Can Fargues obrirà com a escola de música
La història de la masia de Can Fargues, que va originar el barri de la Font d’en Fargues, és ja la d’una victòria veïnal. Després d’una intensa campanya dels veïns i de molts litigis amb la propietat, l’Ajuntament va adquirir, el 2009, aquesta masia. El curs que ve, obrirà reconvertida en escola municipal de música. Un altre dels compromisos municipals en aquest espai és el d’arranjar i obrir al públic els jardins de la masia, que data de finals del segle XI. El barri, de fet, es va anar construint a partir de la parcel·lació dels terrenys que tenia aquesta finca.
