Les entitats socials i els síndics reclamen al Govern una ajuda a l'habitatge compatible amb la renda garantida

Càritas, Creu Roja i defensors dels ciutadans carreguen contra "la lectura restrictiva" del Govern

Els números ho deixen clar: un beneficiari de la renda garantida totalment implementada cobrarà l'any que ve 664 euros el mes però haurà de destinar, de mitjana, 698 euros a pagar el lloguer, tenint en compte que aquest és el preu mitjà a Catalunya. És a dir, encara li faltaran 34 euros i es quedarà sense ni un cèntim per cobrir altres necessitats bàsiques com la llum, l'aigua o el menjar. Aquest és un dels exemples que van posar ahir les entitats socials –agrupades en la Taula del Tercer Sector– i els síndics locals per reclamar al Govern que aquesta prestació ha d'anar acompanyada "necessàriament" d'una ajuda a l'habitatge compatible i que la complementi, tal com ja passa al País Basc.

Així, ahir les entitats i els síndics locals van fer un front comú i van elevar el to per exigir al Govern que creï aquesta nova ajuda, una mesura que consideren "clau" el l'actual moment d'emergència habitacional. "És del tot necessari perquè no s'estan valorant les dificultats per pagar el lloguer com a situació d'emergència", va assegurar Francina Alsina, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social.

Alzina va llançar la petició durant la jornada conjunta amb els síndics i alguns ens locals, en què van analitzar detalladament l'impacte de la renda garantida de ciutadania (RGC) a nivell local i les dificultats d'aplicar-la en diferents àmbits, com ara l'administratiu, el dels sol·licitants d'asil, els de persones amb pobresa severa, els menors estrangers tutelats o els presos. La conclusió principal –després d'hores d'exposició de diferents casos– és que la renda garantida no està arribant a tothom que ho necessita perquè la Generalitat està fent "una lectura massa restrictiva de la llei". Segons les entitats, el Govern hauria de ser "més flexible" amb els requisits i les incompatibilitats, sobretot ara que els organismes internacionals tornen a alertar d'una frenada brusca de l'economia mundial que podria agreujar la situació de pobresa "cronificada" en la que ja viuen més del 20% dels catalans.

Una llei que topa amb la realitat

Dos anys després de l'entrada en vigor i superats els primers obstacles que presentava la llei, actualment, només el 36% de les sol·licituds d'ajuda s'aproven, segons la Generalitat. Les barreres d'entrada i les incompatibilitats amb l'habitatge són ara els elements que més preocupen les entitats i els defensors dels ciutadans.

Entre els requisits per accedir a la prestació –i evitar els fraus– cal demostrar estar empadronat a Catalunya i acreditar la residència continuada i efectiva durant un any abans de demanar l'ajuda. "¿Podem tenir en compte que la meitat de les persones ateses per Càritas viu rellogada o ocupant?", va plantejar ahir Mercè Darnell, cap del programa Necessitats bàsiques de Càritas Barcelona, que també va assegurar que el 30% dels atesos per aquesta entitat no té, ni tan sols, permís de residència. Així, Darnell va subratllar que la renda garantida "no pot ser condicional" perquè exclou massa casuístiques greus: "Ja n'hi ha prou de posar el pobre sota sospita, de pensar que és tonto i corrupte", va etzibar. Segons la portaveu de Càritas, "mentre [la llei] estigui restringida, els pobres més pobres no hi podran accedir".

Les entitats urgeixen a desplegar el reglament de la renda garantida

Un altre dels elements en què van coincidir tant les entitats com els síndics locals és en la falta d'acompanyament. "Si no entenem que [els sol·licitants de la RGC] són persones en una situació molt vulnerable, que necessiten acompanyament, que són fràgils, no anem bé", va sentenciar Darnell. El coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, hi va estar d'acord:"Han de poder arribar a l'oficina, vestits correctament, i han de saber omplir un formulari que pot semblar fàcil, però no ho és", va dir. Aquesta percepció és la mateixa que van traslladar també les síndiques de Sabadell i Terrassa, presents a l'acte. Totes dues van subratllar que els processos administratius que cal engegar, sobretot quan el sol·licitant vol posar un recurs, són "llargs" i "complicats" i requereixen "acompanyament jurídic".

Exclosos pels requisits

No només els sol·licitants d'asil o les persones sense empadronament tenen problemes per rebre la renda garantida. Durant l'acte, entitats que treballen amb presos o menors estrangers tutelats també van exposar els seus problemes. "El primer que perd una persona que entra a la presó és l'habitatge i per tant l'empadronament", va destacar Núria Iturbe, experta en àmbit penitenciari d'ECAS. "D'altres surten amb una mica d'atur o un subsidi d'excarceració mínim que també és incompatible amb cobrar la renda garantida", va afegir. En el cas dels joves tutelats, el problema és que la llei no es contempla els menors de 23 anys. Si bé és cert que poden accedir a altres ajudes, "si no compleixen amb els mesos que toca dins del sistema es queden sense res", va dir Ferran Rodríguez, de la Federació d'entitats de pisos assistits. "Podrien treballar i així no necessitar la renda, però resulta que tampoc tenen permís de treball quan surten", va lamentar.

"Hi ha tantes restriccions que així és pràcticament impossible", va valorar ja a la cloenda la vicepresidenta del Fòrum de Síndics locals, Maria Assumpció Vilà. Per això síndics i entitats van conjurar-se per enfortir la seva relació i traslladar a l'administració els problemes diaris dels sol·licitants i la necessitat de tenir uns pressupostos realistes "aviat" per cobrir aquest dret bàsic aprovat pel Parlament.

Més continguts de