PANDÈMIA
Societat 05/12/2020

Maria Neira: “Hem d’aguantar els últims quilòmetres d’aquesta marató, que són els més durs”

Entrevista a la directora de salut pública i medi ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

4 min
Maria Neira: “Hem d’aguantar els últims quilòmetres d’aquesta marató, que són els més durs”

BarcelonaAquesta pandèmia és una cursa de fons i, segons el símil que fa la directora de Salut Pública de l’OMS, estem en el tram final però cal un últim esforç. Fem balanç amb Maria Neira (La Felguera, Astúries, 1962), que ha participat en una xerrada al Palau Macaya de la Fundació La Caixa.

¿En quin moment de la pandèmia ens trobem?

El moment encara és crític, tot i que comencem a veure moltes raons per a l’optimisme moderat, sobretot pel que fa a les vacunes, el diagnòstic i el tractament del covid. Però pel que fa a la transmissió i a la reacció de la comunitat, encara no hi ha motius per canviar res, fins que no tinguem una situació epidemiològica més estable.

Quin Nadal ens espera?

Hem de seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries de cada país, però també cadascú de nosaltres hem de ser els nostres propis gestors del risc i avaluar el risc que suposa un sopar amb amics o quines mesures podem prendre per reduir-lo.

Tots estem ja molt cansats, i la gent té ganes de trobar-se amb familiars i amics.

Els cops que dona aquest virus no són només en la salut física, també en la nostra salut mental. La fatiga pandèmica ens està afectant a tots. Hem de donar raons per a l’optimisme, però per assolir-les hem d’aguantar els últims quilòmetres d’aquesta marató. Perquè s’acabarà algun dia.

¿Estem, doncs, en el tram final? ¿Són els últims quilòmetres?

Tant de bo, però potser són també els més durs perquè estem més cansats. Però la meta hi és. I en aquest moment tan crític que estem potser val la pena fer un últim esforç.

Totes les esperances estan posades ara en les vacunes.

Que existeixi una vacuna és important, però el que ens protegirà és la vacunació dels grups de risc i comptar amb un pla intel·ligent de vacunació i també amb la complicitat de la població per seguir amb les mesures de restricció, que són pesades però no les podem aixecar.

¿La vacunació ha de ser obligatòria?

Això correspon a cada govern. Les vacunes en principi no són obligatòries, però hi ha una obligatorietat moral de posar-se-les i esperem que la població compleixi.

Que el desenvolupament de les vacunes hagi anat tan ràpid implica que s’hagin saltat etapes?

No, de cap manera. Ningú s’atreviria a fer una cosa així. Tot i que ho pugui semblar per s’ha anat de ràpid, la gent ha d’entendre que la vacuna s’ha desenvolupat en deu mesos però està recolzada en investigacions que porten anys. La vacuna ara és possible gràcies a la feina feta pels investigadors amb anterioritat i a l’ombra.

Tal com s’ha expandit el coronavirus, ¿l’OMS es va equivocar en els seus càlculs?

Al principi de la pandèmia tot era nou i el virus no venia amb res escrit, tots anàvem veient com protegir-nos millor. Però hem d’anar més enrere: com va ser possible aquest salt d’espècie? Amb la destrucció del medi ambient hi ha més possibilitats que això passi. El que hem de preguntar-nos és què podem treure d’aquesta epidèmia per corregir-ho.

La pandèmia ha tornat a posar sobre la taula el concepte de One Health, segons el qual salut humana, animal i medi ambient estan lligats.

Si no aprenem almenys això -que medi ambient, salut humana i salut animal estan interrelacionats- haurem desaprofitat una gran oportunitat. Amb l’ambient perfecte els virus emergeixen, i això va molt lligat als nostres estils de vida i a factors de risc que creen les condicions perquè siguem més vulnerables.

S’han pres mesures restrictives que han impactat en l’economia. ¿El més difícil és trobar l’equilibri?

Ens enfrontem a un virus que fa mal, però hem de ser conscients dels danys col·laterals que poden causar les decisions que prenem. Hem de tenir permanentment aquesta doble visió i prendre les mesures adequades per no tallar el braç si tallant l’ungla n’hi ha prou. S’han de prendre mesures proporcionals sempre. La recessió és un fet, i també s’haurà de sortir d’aquesta crisi amb una recuperació verda. Deixar de fer servir combustibles fòssils i promoure energia renovable i neta protegirà la salut i també generarà llocs de treball.

¿El canvi d’hàbits es quedarà?

Espero que el rentat de mans i la desinfecció, sí. De fet, sempre haurien d’haver-hi sigut, però la mascareta espero que ens la puguem treure. Fa un any si algú tenia la grip i anava a treballar era considerat un bon treballador. Tossia i era ben acceptat, i això ara seria impensable! Si tens una malaltia transmissible, et quedes a casa.

La població, en general, ha respost bé al canvi d’hàbits?

Tenim gairebé tota la població del planeta fent servir mascareta o alguna cosa semblant, quedant-se a casa a certes hores, no fent abraçades... Mai en tan poc temps una mesura havia sigut acceptada de manera tan global.

Espanya és un dels països amb més morts. Estava mal preparada?

S’haurà d’analitzar amb calma. Els països europeus i els països industrialitzats rics han patit per molts factors, però no crec que la preparació en sigui un. Hem après que no som els amos del planeta, que les nostres ciutats estan densament massificades i que hi ha beneficis al frenar el ritme frenètic que portem.

La pandèmia també ha posat en valor la recerca científica.

La sanitat i la salut de tots no s’improvisen, han de ser un bé comú molt preuat. També s’ha vist que invertir en investigació és un guany en tots els fronts, també l’econòmic. Qui inverteix en investigació també obté beneficis en termes econòmics.

Ens esperen més pandèmies com aquesta?

No m’agradaria donar aquest missatge ara. El que hem de fer és prendre les mesures per reduir al màxim la probabilitat que n’hi hagi més. Dependrà de nosaltres, de quant minimitzem els riscos.

Quines mesures podem prendre?

Com a individus podem ser eficients energèticament, reciclar, no fer servir el transport individual si no cal, no contribuir a la contaminació de l’aire, consumir productes locals o pressionar els polítics perquè es planifiquin ciutats més verdes. Hi ha milers de coses que podem fer, però també podem pressionar els que prenen les decisions. Perquè les grans polítiques de transició energètica no les pot fer el ciutadà, però sí que pot votar i fer servir la seva veu perquè les polítiques siguin més verdes.

stats