Un equip per ajudar a gestionar el benestar emocional dels alumnes
Atacs d’angoixa, trastorns alimentaris o falta d’habilitats socials, entre les situacions que més preocupen als docents
Barcelona"Tenim molts problemes". Aquesta és la resposta de molts directors de centres eductius catalans quan se'ls pregunta per la gestió de la situació emocional dels seus alumnes. El departament d'Educació ha posat en marxa aquest dilluns el Programa de Benestar Emocional, una iniciativa que coordinarà un equip de 20 professionals i que té com a objectiu donar assessorament als docents per gestionar el benestar emocional dels alumnes. A efectes pràctics, consistirà en un servei de consulta que estarà disponible per als docents 11 hores al dia mitjançant un telèfon o un correu electrònic. Els directors d'escoles i instituts consultats per l'ARA veuen la mesura amb bons ulls, tot i considerar-la insuficient. "Ahir no teníem res i avui almenys tenim un telèfon on poder fer consultes i que ens escoltin", explica Anna Farrés, directora d'un institut escola de Cabrera de Mar. Molt més crític es mostra Modest Jou, director de FEDAC, que agrupa una vintena de centres a tot Catalunya. "20 professionals per a més de 4.000 centres és una bogeria pel volum de feina que hi ha... Quantes trucades podran fer al mes?", es lamenta.
Escenes com alumnes patint atacs d'angoixa a l'aula o tractar amb una classe quan un dels companys ha estat ingressat per un trastorn alimentari o s'ha autolesionat. Aquests són alguns dels exemples de situacions greus en què els docents veuen clar que demanarien assessorament als professionals del nou programa de benestar emocional. Però també hi ha altres circumstàncies que no criden tant l'atenció i que també preocupen als docents. Expliquen que, si fan servir el servei de consulta, també podrà ser per saber com ajudar alumnes silenciosos o amb poques habilitats socials o per ser capaços de detectar quan un menor pateix depressió. També perquè un professional els doni eines per conèixer com actuar quan hi ha un quadre d'ansietat a l'aula o quan es troben amb un alumne que ha patit un abandonament familiar.
Més enllà del servei de consulta i assessorament, el programa també oferirà acompanyament als centres, dinàmiques de gestió emocional en grups classe, elaboració de material pedagògic, eines de gestió emocional per a les famílies i formació per al professorat. En el cas de la formació, la majoria de directors consideren que en falta, però també alerten que cal temps. "La necessitem, però amb les novetats d'aquest curs i la situació actual la saturació és màxima i el claustre va cansat", assegura Marc Vilanova, director d'un institut a Vilassar de Mar.
Casos que fins ara eren anecdòtics
Tot i considerar-la una bona mesura, tots els directors consultats coincideixen que no sabien que el servei començaria a funcionar aquesta mateixa setmana, motiu pel qual tampoc s'havien plantejat fins a quin punt els docents el faran servir. "Si passa alguna cosa greu, trucarem segur, però potser costarà més tenir l'hàbit de fer la consulta amb coses més petites. El primer que fem és treballar-ho nosaltres i fer servir les xarxes internes", reconeix Vilanova.
La pandèmia i la pressió imposada per les xarxes socials per complir amb certs estereotips han fet aflorar una sèrie de nous problemes o mancances emocionals en els alumnes que fa pocs anys no hi eren o no se sabien detectar. Davant d'aquest increment, els docents d'instituts i escoles s'han trobat amb situacions a l'aula que no havien hagut de gestionar mai o que, com a molt, apareixien de forma anecdòtica. Tot i que als centres els docents reben el suport dels equips d'assessorament i orientació psicopedagògica, és en aquest tipus de situacions on els directors creuen que el seu professorat podria recórrer al nou recurs que ha engegat el departament.
Tot i celebrar aquest nou recurs, la comunitat educativa també fa un crit d'alerta pel que fa a la salut emocional dels docents. "Els mestres arrosseguen molta tensió emocional i hem de fer teràpies de grup" explica Jou. Tant directors com docents asseguren que a l'impacte de la pandèmia s'hi ha de sumar la tensió provocada pels canvis en les polítiques educatives com el nou currículum o l'avançament del calendari escolar. També cal afegir aspectes com la caiguda de la capacitat de concentració dels alumnes o la irrupció de la intel·ligència artificial al món educatiu. Un cúmul de factors que fan que es percebi un cansament generalitzat entre la plantilla de mestres i professors.
