Barcelona
Societat 15/07/2021

ERC es tornaria a imposar ara a Colau a Barcelona

L'alcaldessa millor nota però continua suspenent en el baròmetre i la gestió municipal se situa com a segon problema dels barcelonins per darrere de la inseguretat

6 min
Colau i Maragall aquest matí a l'Ajuntament de Barcelona

BarcelonaL'última edició del baròmetre municipal de Barcelona, la del mes de desembre del 2020, va estar marcada pel pessimisme per l'evolució de la pandèmia. Hi va perdre tothom i especialment el govern municipal: tots els líders polítics de la ciutat van veure empitjorar la seva nota –Colau va obtenir la seva puntuació més baixa, un 4,3– i un 46% dels entrevistats assegurava que la gestió de l'Ajuntament era dolenta o directament molt dolenta. La part menys negativa de l'enquesta per als interessos dels comuns era que els situava en primera posició en intenció de vot, tot i que ERC els retallava distància. I aquesta és precisament la part que se'ls gira en contra en el baròmetre del juny: ERC seria ara la força més votada a la ciutat, amb un 13,8% en intenció directa de vot (sense cuina), a una distància d'un punt i mig dels de Colau, i amb Ernest Maragall, amb un 5,5 de nota, com a líder més ben valorat. Aquest punt i mig de diferència és el forat més gran que hi ha hagut entre les dues formacions en un baròmetre des que els comuns van aconseguir l'alcaldia amb el suport del PSC i els vots de la formació de Manuel Valls.

ERC repetiria avui triomf electoral a la ciutat. Un punt que segons els republicans valida la seva feina a l'oposició i segons els comuns s'explica en bona part pel context electoral que va situar ERC a la presidència de la Generalitat. "Tenien vents favorables en el moment de l'enquesta i és pràcticament un empat", ha valorat el portaveu del govern municipal, Jordi Martí, que ha posat en valor el reforç de les esquerres a la ciutat.

Qui retalla diferències són els socis de govern, els socialistes, que repunten 1,3 punts en intenció de vot, fins al 9,6%, i es mantenen en la tercera posició de la taula però a menys distància dels comuns en un clar preludi del que serà aquesta segona meitat del mandat amb les tres formacions marcant perfil de cara a les municipals. A força més distància se situen la resta de partits, amb JxCat destacat en quarta posició amb un 7,2% d'intenció de vot -el doble que a finals d'any- i després la CUP, que ara no té representació a l'Ajuntament i obtindria un 4,2% dels vots. Per darrere hi hauria el PP, amb un 2,5% –un punt més que en l'últim baròmetre–, i amb només un 1,1% d'intenció de vot, Cs, que és qui més baixa. La formació que encara capitaneja Valls, que ja ha anunciat que podria marxar en qualsevol moment de l'Ajuntament, obté només un 0,1% dels suports en intenció directa de vot i l'ex primer ministre és el líder més mal valorat per la ciutadania, amb un 2,5. El baròmetre, que s'ha fet a partir de 808 entrevistes entre el 2 i el 10 de juny, mostra, en canvi, una evolució a l'alça de Vox, que passa del 0,8% a l'1,1%.

La valoració de l'alcaldessa millora quatre dècimes respecte a l'edició de l'enquesta de finals del 2020, però amb un, 4,7 continua en el suspens. Colau, de fet, no aprova des del baròmetre del juny del 2019, però el seu equip remarca que en aquest repunta i ho fa en un moment de crisi. Ara veu com Maragall, amb un 5,5, reforça la seva posició, però ja no la superen en puntuació ni Jaume Collboni (PSC), ni Elsa Artadi (JxCat), com passava fa sis mesos. En aquest baròmetre tots tres empaten a 4,7.

El domini de la inseguretat i la divisió pel trànsit

El que sí que millora tot i que amb matisos és la valoració de la gestió de l'Ajuntament: el 44% dels enquestats creu que és bona o molt bona i disminueix set punts el percentatge de ciutadans que asseguren que és dolenta. Ara ho fa el 39,2% de la població. "Veiem un cert retorn a l'optimisme a la ciutat", ha valorat el regidor de Presidència, que ha apuntat que les valoracions positives tornen a superar les negatives, que la ciutat surt més ben parada que la Generalitat i l'Estat de les puntuacions i que quasi tres de cada quatre barcelonins confien que la ciutat millorarà. Una dada que evidencia l'optimisme és que s'assoleix el percentatge més alt (66,1%) dels qui creuen que la situació per trobar feina a la ciutat serà millor ara.

Els matisos arriben a la llista de problemes més destacats de la ciutadania, on la gestió política municipal escala fins al segon lloc de la taula de preocupacions quan fa només sis mesos ocupava la setena posició. Un punt que grups de l'oposició, com ERC, ja han titllat "d'esmena a la totalitat" als de Colau i que el portaveu del govern municipal ha minimitzat perquè ha considerat més rellevants els resultats de la pregunta específica sobre la gestió municipal, en què els resultats milloren. "S'ha acabat un cicle i el baròmetre reflecteix el cansament de la ciutadania", ha criticat Aratdi, i Cs ha acusat comuns i socialistes de "crear problemes que no hi eren".

El que no canvia és el domini de la inseguretat en la piràmide de problemes. No ho ha alterat ni la pandèmia, ni la crisi. I el baròmetre mostra ara que aquests problemes fins i tot guanyen protagonisme en el rànquing: són la principal preocupació per al 14% dels enquestats, 1,6 punts per sobre del que passava ara fa mig any. Llavors el trànsit es catapultava per sorpresa al segon lloc de la taula i el govern municipal es va comprometre a esclarir quin percentatge dels enquestats el considerava un problema per excés i quin per les noves mesures aplicades. En aquesta edició de l'enquesta, els problemes circulatoris s'han dividit en subgrups com la congestió (és la principal preocupació per al 3,4%), les dificultats de convivència amb les bicicletes i els patinets (un gran problema per al 3,3%), l'organització circulatòria (2,4%) o l'excés de vehicles privats (el principal maldecap per a un 1,4%).

Si se sumen totes les categories del trànsit, aquest ocuparia el segon lloc de la taula (amb un 10,5% de les respostes), però amb la divisió queda en posicions discretes, mentre que el que puja amb força com a segona preocupació més destacada és la gestió política municipal, que ara és el principal problema per al 8,4% dels enquestats, la xifra més alta de la sèrie. En tercer lloc hi ha l'atur i les condicions laborals, en quart l'habitatge i al cinquè la neteja. El covid no apareix fins a la desena posició.

Aval al teletreball

Pel que fa a la temàtica escollida per a aquesta edició del baròmetre, que ha sigut el teletreball, la conclusió és que la gent que l'ha provat majoritàriament el valora bé, millor que els que no en fan, i que voldrien mantenir-lo en algun format. El 65,3,% dels enquestats han teletreballat durant la pandèmia i aquests són els que més defensen que ha canviat favorablement la seva percepció d'aquesta modalitat laboral: ho afirmen un 67,6% mentre que entre el conjunt de la població el percentatge se situa en el 53,3% i hi ha un 14,2% que diu que la percepció li ha canviat a pitjor. En termes generals, el 65,9% estaria d'acord amb mantenir algun tipus de teletreball i el percentatge puja fins al 80% si es pregunta només als que han teletreballat en pandèmia. "Un consens molt ampli", com ha remarcat Màrius Boada, director de l’Oficina Municipal de Dades, que ha apuntat que hi ha reticències en la franja de més edat. En són lleugerament més defensors ells (67,8%) que elles (64,3%).

El 36,4% té clar que el covid i el confinament han accentuat les desigualtats entre homes i dones, tot i que són elles les que ho denuncien amb més força (45,9%), i ells asseguren amb més proporció que el confinament els ha portat a dedicar més temps a les tasques de la llar: ho defensen un 37,1% de les dones i un 48,5% dels homes. Són les dones les que creuen que els ha passat més factura pel que fa a la salut física i psicològica: un 52% diu que la seva salut ha empitjorat i el percentatge d'homes que ho considera així és 8,7 punts més baix.

També es detecta un increment de les ganes d'anar a llocs com el cinema, els museus o de viatge a l'estranger, i, en canvi, hi ha més reticències a recuperar activitats com anar al gimnàs –ara ho volen fer un 43,5% dels enquestats i abans de la pandèmia un 45,6%.

Tres de cada quatre barcelonins confien en el turisme per sortir de la crisi

Quant a la recuperació i als canvis de model de ciutat que han de venir amb la pandèmia, més de tres quartes parts dels enquestats (el 77,5%) està molt o bastant d'acord que el turisme ha de tenir un paper clau en la nova etapa. I només el 20% diu estar-hi poc o gens a favor. Segons el govern municipal, això només constata la importància del turisme en l'economia de la ciutat, però no entra en el debat del model. "La valoració és lògica", ha considerat Martí tenint en compte el pes del sector turístic en el PIB de la ciutat. "Prou de discursos turismofòbics", ha demanat, en canvi, Elsa Artadi, de JxCat, des de l'oposició. La resposta a aquesta pregunta del baròmetre coincideix en el temps amb la campanya que ha llançat avui l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic per denunciar que aquest és "l'estiu del vull i no puc" de la indústria turística i les administracions públiques. La plataforma critica que ara que toca rellançar la ciutat es repliqui el mateix model turístic de "com més millor": "La propaganda funciona a tota màquina, no falten ajuts públics, facilitats, excepcions fiscals...", denuncien en un comunicat en què també apunten que ara hi ha menys activitat turística però que la que hi ha es fa més visible en forma, per exemple, de concentracions nocturnes.

stats