Les concertades alerten que el 40% de centres podrien perillar pels decrets del Govern

Les quatre patronals s'uneixen per denunciar "l'amenaça" dels nous decrets i "l'infrafinançament"

Entre el 30% i el 40% dels centres concertats a Catalunya són petits, de només un grup per curs. I són els que podrien estar en perill si s'acaben publicant els dos decrets (d'admissió i de concerts) que prepara el departament d'Educació, segons alerta el sector, que rebutja frontalment els projectes del Govern. Les quatre patronals de l'escola concertada consideren que està en risc la viabilitat de molts projectes educatius perquè els nous requisits que el Govern els imposarà no van acompanyats de més diners i això se suma a l'"infrafinançament històric" que asseguren patir. L'escola concertada, que ha exhibit aquest divendres una unitat poc habitual, escolaritza el 32% dels alumnes a Catalunya.

Les escoles concertades planten cara a les normes que prepara el Govern

Si no volen perdre la subvenció, les escoles concertades hauran de garantir que el 60% dels alumnes de l'escola siguin del barri, escolaritzar els alumnes amb necessitats educatives especials (discapacitats, trastorns...) o específiques (condicions socioeconòmiques desfavorides) que els mani Educació, i també sotmetre's a la regulació de l'oferta de places que els marqui el departament. Uns requisits –impulsats en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar, que van avalar també les patronals de la concertada– que són "impossibles de complir sense un finançament addicional", segons Jordi Garcia, de la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament. Juntament amb l'Agrupació Escolar Catalana, l'Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya, la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, han avisat que no descarten portar els decrets als tribunals si s'aproven sense canvis. "Se'ns ha acabat la paciència", han alertat. 

Denuncien que el Govern no els subvenciona tot el que val una plaça escolar i que aquest infrafinançament l'han compensat les aportacions de les famílies, "tapant les vergonyes" del departament. "Però les famílies ja estan al límit. I moltes no trien la concertada perquè no poden pagar-la. La segregació no la causem nosaltres", ha dit Eva Salvà, de l'Agrupació Escolar Catalana. La concertada té calculat que el departament els subvenciona uns 2.750 euros per alumne cada any, és a dir, uns 2.000 euros menys dels 4.800 euros de mitjana que creuen que val una plaça escolar.

De xifres oficials no n'hi ha. Tot plegat és estudiat ara en una comissió del Síndic de Greuges, que aviat ha de publicar l'informe sobre el cost de la plaça escolar a Catalunya. Les concertades han demanat que, un cop es publiquin els resultats de l'estudi, es fixi un calendari per incrementar el finançament dels concerts. Recorden que els avala la llei d'educació de Catalunya, que estableix que l'ensenyament obligatori ha de ser gratis per a tothom, i també el mateix Govern, que ha admès el decalatge: en la memòria econòmica del decret d'admissions, Educació diu que calen 145 milions d'euros per assegurar la gratuïtat.

Un repartiment més equitatiu per evitar guetos escolars: les claus del nou decret d'admissió

Les patronals diuen que no és que no vulguin escolaritzar alumnat desfavorit –el Govern vol repartir de manera equitativa els infants més vulnerables–, sinó que fer-ho sense tenir més pressupost posa en perill les escoles. Les concertades han afegit que no se sap quantes escoles estan en perill, però que l'economia dels centres petits –que són entre el 30% i el 40%– es tensionarà si es tanquen grups i si el departament no els compensa amb més diners el fet d'acollir nens i nenes que no pagaran les quotes.

L'opinió dels experts: "La segregació no es resol convertint en públiques totes les concertades"