L'opinió dels experts: "La segregació no es resol convertint en públiques totes les concertades"

BarcelonaDes de fa temps, el model públic i concertat –escoles de titularitat privada però amb subvencions públiques– han conviscut en relativa harmonia a Catalunya. "Fa 30 anys que tenim un nyap i un model disfuncional. Fins ara a tothom li anava bé, però ara canviaran coses, perquè estem gestionant una transició d'un model disfuncional a un model d'educació més coherent", expressa Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.

Els decrets d'admissió i de concerts, que han revoltat el sector de la concertada, beuen dels treballs del Pacte contra la segregació escolar, un acord impulsat pel Síndic de Greuges davant dels desequilibris socioeconòmics que hi ha entre els alumnes de les escoles d'un mateix territori. Aquest és un dels principals problemes del sistema educatiu: que uns quants centres concentren un nombre molt més elevat d'alumnat desfavorit que altres escoles del mateix barri o municipi. Les dades, diu Palacín, evidencien que la majoria d'aquests alumnes van a l'escola pública, que acull per exemple el 80% dels immigrants, mentre que la concertada només escolaritza la meitat dels alumnes pobres que li correspondria. Però això no vol dir que eliminar la concertada signifiqui eliminar la segregació escolar. Malgrat això, hi ha actors de la comunitat educativa, com USTEC o Fapac, que van despenjar-se del Pacte contra la Segregació precisament perquè no suprimia els concerts.

Els experts neguen que la concertada sigui l'única culpable de la segregació. Lucas Gortázar, que treballa al departament d'Educació del Banc Mundial a Europa, va publicar aquesta setmana un gràfic en què es mostrava el pes de la concertada en la segregació socioeconòmica dels alumnes per comunitats autònomes. A Catalunya, deia, un 20% de la segregació s'atribueix a les diferències entre la xarxa pública i la concertada, mentre que la resta, el 80%, es produeix dins de cada xarxa.

Hi posa exemples el catedràtic de sociologia de la UAB Xavier Bonal: "Les diferències dins del sector públic i dins del sector concertat són més grans que les diferències entre les dues xarxes. Què vol dir això? Per exemple, que hi ha molta distància entre escoles públiques guetos i escoles públiques molt benestants, on les famílies paguen colònies a l'estranger. I el mateix passa a la concertada: n'hi ha que sobreviuen com poden i n'hi ha que cobren quotes desorbitades. I les diferències dins d'una mateixa xarxa són tan grans que poden arribar a ser més grans que la diferència que hi ha entre l'escola pública benestant i la concertada que sobreviu com pot".

Els decrets, un bon punt de partida

"La segregació no es resol convertint en públiques totes les concertades", apunta Bonal. Palacín hi està d'acord: "França té un 95% d'escola pública i hi ha moltes escoles gueto. Un model només públic no garanteix que no hi hagi segregació". La pregunta, doncs, és com resoldre aquestes diferències entre centres. Tant Bonal com Palacín avisen que fa falta més finançament en general. En efecte, la llei d'educació estableix que cal invertir el 6% del PIB, i ara la inversió supera per poc el 2%. Però també defensen els decrets com un bon inici per controlar les quotes, programar bé les places i reservar-ne per a aquells alumnes més desfavorits. "Les mesures dels decrets són bones i efectives: les solucions passen per controlar l'oferta de places, assignar els nens amb necessitats educatives específiques i desplegar la llei d'educació", diu Palacín.

De fet, des de la Sindicatura de Greuges avalen els passos que ha fet el Govern. "El decret d'admissions recull bona part de les previsions del Pacte contra la Segregació", apunta Maria Jesús Larios, adjunta als drets de la Infància i l'Adolescència al Síndic, que també admet que el departament podria millorar la participació de la comunitat educativa i també hauria de garantir el finançament necessari per poder aplicar amb garanties el decret. Una eina, en tot cas, "molt important" i que feia "molts anys" que esperaven.