Societat 17/12/2020

Un nou estudi apunta a quatre gens que agreugen el covid

Els científics suggereixen la utilització de fàrmacs ja aprovats per tractar aquests casos

Toni Pou
3 min
01. L’UCI de la Vall d’Hebron l’abril passat. 02. Un home fent-se una PCR en un cribatge massiu a Vic.

BarcelonaUna de les grans incògnites de la pandèmia és l'ampli ventall de símptomes que s'observen en les persones infectades. Per què hi ha gent que no té cap símptoma i gent que ha d'ingressar a l'UCI? Un estudi liderat per investigadors de la Universitat d'Edimburg publicat a la revista Nature dona resposta a aquestes preguntes, almenys de manera parcial. Els científics han identificat quatre variants genètiques que expliquen els casos greus de covid-19, la qual cosa indica una via per dissenyar nous fàrmacs i suggereix que alguns fàrmacs coneguts es podrien utilitzar per tractar els malalts greus.

Amb l'inici de la campanya de vacunació, que ja està en marxa al Regne Unit i és imminent als països de la Unió Europea, algú es pot preguntar si paga la pena explorar nous tractaments que requereixin assajos clínics d'alguns mesos de durada. Els autors de l'estudi ho tenen clar. "Encara hi ha una necessitat urgent de trobar nous tractaments per a aquesta malaltia", ha explicat a la BBC Kenneth Baillie, de l'Hospital Royal Infirmary d'Edimburg. "Com que no tothom es posarà la vacuna, perquè no voldrà o perquè no podrà, és probable que haguem de tractar pacients de covid-19 dos o tres anys més", preveu Aurora Pujol, metge genetista i professora ICREA de l'Idibell.

L'estudi s'ha fet a partir de l'anàlisi del material genètic de 2.244 pacients amb covid-19 greu ingressats en 208 unitats de cures intensives del Regne Unit. Per descobrir quins factors genètics poden estar relacionats amb formes greus de la malaltia, la informació genètica d'aquests pacients s'ha comparat amb els gens d'una mostra de població general. I la comparació ha donat fruit: s'han trobat diferències en gens relacionats amb la inflamació i la resposta innata als virus.

El primer d'aquests gens és l'anomenat TYK2, que afavoreix la inflamació i l'activitat de les cèl·lules immunitàries que actuen en cas d'infecció. Les alteracions observades en aquest gen poden fer que el sistema immunitari s'activi de manera excessiva i provoqui lesions en cèl·lules sanes. Aquest tipus de lesió s'observa als pulmons de molts dels casos greus de covid-19 un cop ha passat la primera setmana de la malaltia. També s'han observat diferències en el gen DPP9, que, com l'anterior, està associat a aquest tipus de procés inflamatori.

A més d'això, s'han identificat variants en dos gens més que estan relacionats amb les defenses innates que actuen contra la replicació del virus. El gen OAS contribueix a evitar que el virus es multipliqui i el gen IFNAR2 és important en la producció d'una molècula que pertany al grup dels anomenats interferons. Aquesta molècula, com el seu nom indica, s'encarrega d'interferir en la replicació del virus per fer-la menys efectiva. A més, també fa una crida a la producció d'anticossos, que bloquegen el virus i impedeixen que infecti més cèl·lules, i a la producció de limfòcits T, els membres més expeditius del sistema immunitari, encarregats de detectar i destruir les cèl·lules infectades perquè les partícules virals que s'hi estaven replicant no arribin a formar nous exemplars del microbi.

"Aquest estudi és molt positiu perquè confirma que l'interferó és clau en els casos de covid-19 greu i, a més, troba noves dianes per utilitzar nous fàrmacs per tractar aquests casos", afegeix Pujol, que va participar en un estudi publicat fa uns mesos a la revista Science, en què es determinava que les variants genètiques relacionades amb els interferons eren clau per explicar els casos de covid-19 greu en persones joves i sense malalties prèvies.

Un tractament primerenc

Els resultats del treball indiquen que es podrien utilitzar interferons com a tractament per evitar casos greus, un tractament que ja està aprovat. Tot i que un assaig clínic organitzat per l'OMS va concloure que aquest tractament no era útil per als pacients de covid-19 greu, això podria canviar. Tal com apunten els autors de l'estudi i confirma Pujol, la clau és administrar interferons en estadis inicials de la malaltia per evitar l'evolució cap a quadres greus. Si s'administra un cop el pacient està en estat greu, el tractament és insuficient, tal com va comprovar l'OMS.

A banda dels interferons, l'estudi també suggereix que es podria administrar un fàrmac conegut com a baricitinib per evitar la resposta exagerada del sistema immunitari provocada per la variant del gen TYK2. Aquest fàrmac ja està aprovat per utilitzar-se en casos d'artritis reumatoide. A més, els autors suggereixen que també es podria utilitzar un anticòs monoclonal per bloquejar una de les molècules clau que intervé en aquesta resposta immunitària fora mida, un fàrmac que s'ha vist que és segur en assajos clínics en pacients amb artritis reumatoide.

Els investigadors també han trobat diferències associades a la malaltia greu en altres zones de l'ADN que encara no saben com interpretar. Així com els quatre gens anteriors estan lligats a processos relacionats directament amb les infeccions, no se sap quin mecanisme biològic relacionat amb aquests altres gens pot donar lloc a casos greus de covid-19. Calen, per tant, més estudis sobre aquests gens, apunten els autors.

stats