Les famílies vulnerables entraran a viure al primer bloc prefabricat de Barcelona després de Nadal

BarcelonaQuatre plantes amb tres habitacions adossades cadascuna. Dins de cada mòdul hi ha una cuina i un lavabo que els converteixen en espais independents: un fa 60 metres quadrats, té dos dormitoris i està pensat per a famílies; els altres dos fan 30 metres quadrats i tenen una única habitació per a parelles o persones que viuen soles. El Barri Gòtic (Ciutat Vella) ja compta amb el primer bloc prefabricat d'habitatge social de Barcelona, que està pràcticament llest per entrar-hi a viure.

L'alcaldessa, Ada Colau, ha presentat aquest dilluns l'edifici d'allotjament provisional, fet a partir de contenidors de transport marítim recondicionats i que acollirà 12 famílies en situació de vulnerabilitat que actualment viuen en pensions o a casa de familiars i amics, com ara persones que han estat desnonades i dones amb fills víctimes de la violència masclista. El consistori espera que després de Nadal s'hi instal·lin tres famílies arrelades al barri, que esperen l'adjudicació d'un pis social definitiu, i que pagaran un lloguer mensual en funció dels seus ingressos.

Segons el govern municipal, aquest edifici amplia el parc d'habitatge social de la ciutat i proporciona a una dotzena de famílies una resposta temporal a l'emergència habitacional que pateixen. "No és un edifici qualsevol: té una bona qualitat i uns acabats més que dignes. És una formula per intentar solucionar de manera innovadora la situació d'emergència que s'ha generat després de dècades amb polítiques d'habitatge públic assequible molt insuficients", ha defensat Colau.

Entre els punts forts –ha destacat l'alcaldessa– hi ha que són "edificis nòmades" i, per tant, la possibilitat de traslladar els mòduls a altres solars en funció de les necessitats. A més –ha continuat–, es poden erigir en terrenys sense una catalogació d'habitatge públic, com ara els reservats per a equipaments municipals. "[Aquesta prova pilot] és millor que moltes altres opcions d'habitatge convencional que s'ofereixen ara a la ciutat, i pot ser una de les respostes a aquesta problemàtica que exigeix mesures immediates", ha coincidit la presidenta de la fundació Hàbitat3, Carme Trilla, en referència a les pensions on s'allotgen moltes d'aquestes famílies.

Els blocs prefabricats escurcen a un any i mig el període de licitació, construcció i habilitació de l'habitatge. L'Ajuntament ha remarcat que són molt més sostenibles, perquè generen un 58% menys de residus a l'hora de fabricar-se i perquè l'edifici final emet un 32% menys d'emissions: mentre que els edificis fets a l'antiga tenen un consum de 100 a 150 kWh per metre quadrat, els allotjaments provisionals en consumeixen menys de 30 kWh/m(2).

No és un pis ni un habitatge

L'Ajuntament ha tret pit d'aquesta "alternativa habitacional provisional", que esdevé el primer exemple d'espai plug and play (endollar i fer servir, en anglès) que es fa a l'Estat, seguint l'estela d'altres ciutats com Amsterdam i Vancouver. L'interior dels allotjaments es dissenya i es crea en una fàbrica –s'hi fan les parets, les portes i les plaques de guix– i s'hi habilita mobiliari de cuina i un bany fix. Quan els contenidors arriben al solar, només cal muntar els mòduls un sobre l'altre. En la rehabilitació dels contenidors i la construcció de l'edifici, que s'espera que tingui una vida útil similar a la dels edificis d'obra –aproximadament 75 anys–, s'han invertit un total de 940.000 euros.

Tot i així, aquestes 12 instal·lacions no es poden considerar pisos perquè no compleixen les condicions mínimes establertes a la llei catalana d'habitatge: per obtenir una cèdula d'habitabilitat, un pis ha de tenir, almenys, 36 metres quadrats, sis més dels que tindran la majoria dels nous allotjaments prefabricats.

Es tracta, segons indiquen fonts municipals, d'allotjaments provisionals per resoldre situacions d'emergència social puntuals i per un màxim de cinc anys. Un supòsit que encaixaria amb el decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge del 2019, que contempla que persones en exclusió residencial accedeixin a allotjaments públics amb les mateixes condicions de temporalitat que als habitatges dotacionals.

Des de la PAH Barcelona recorden que només a la capital hi ha unes 600 persones esperant un lloguer social i que aquestes mesures han d'anar acompanyades de "polítiques públiques valentes". "Nosaltres sempre donarem suport a qualsevol projecte que busqui descongestionar la taula d'emergència habitacional i proporcioni a les famílies una millor opció que les pensions i els albergs on s'hi estan allotjant, alguns fins a dos o tres anys", ha explicat a l'ARA la portaveu de l'entitat, Lucía Delgado, que qualifica de "molt pocs" els dotze espais.

L'inici de la construcció de l'immoble –feta en el marc del programa Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP)– es va endarrerir nou mesos respecte al temps que s'havia marcat el consistori: Colau ho va anunciar al mandat anterior, ara fa tot just un any, però els treballs no van començar fins a l'agost. A més, la previsió inicial era que els inquilins poguessin entrar-hi a viure a partir del mes d'octubre. Finalment, però, aquest període s'ha allargat un mes i és ara que s'estan fent els tràmits d'adjudicació a les famílies en situació de vulnerabilitat.

Aquest bloc residencial temporal, ubicat en un solar del carrer Nou de Sant Francesc reservat urbanísticament a habitatges públics, és el primer dels tres immobles prefabricats que el govern municipal preveu construir a la ciutat, juntament amb el de la Bordeta (Sants-Montjuïc) i la Llacuna del Poblenou (Sant Martí), que estan pendents de licitació. Serà precisament al Poblenou on l'any que ve el consistori farà el segon bloc, concretament en un solar del carrer Bolívia, que comptarà amb 42 allotjaments.