El conseller Felip Puig critica la "celeritat insospitada" amb què l'Estat ha pagat els 1.350 milions del Castor

El criteri de valoració de la indemnització de 1.350 milions d'euros cobrada per l'empresa concessionària del projecte Castor, Escal UGS -en mans d'ACS-, serà un dels arguments centrals del recurs que prepara la Generalitat davant el Tribunal Constitucional en contra del decret aprovat pel govern espanyol. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, considera fora de lloc que la promotora hagi de rebre el 100% de la inversió per un projecte que acumula "negligències" en la seva tramitació i es basa en un contracte lesiu per als interessos generals. Amb aquest plantejament, el Govern ja s'ha adreçat a la Comissió Europea perquè analitzi el finançament atorgat pel Banc Europeu d'Inversions (BEI). Les Terres del Sénia i de l'Ebre bullen d'indignació després de conèixer la notícia que la societat controlada en dues terceres parts per Floretino Pérez, que va provocar més de 1.000 terratrèmols fruit de les injeccions de gas que va efectuar al subsòl marí, s'ha embutxacat ja la indemnització pel valor de la inversió. Són 1.350 milions, que a la llarga, poden convertir-se en més de 4.700 si s'inclouen interessos, costos de manteniment i desmantellament, que hauran de pagar els consumidors de gas al llarg de 30 anys.

Uns diners, amb els quals, Escal UGS ha de retornar, el 30 de novembre, el préstec obtingut gràcies a l'emissió de bons emparada pel BEI -que va posar 500 milions de fons públics comunitaris al projecte-. Aquest era el termini que establia el contracte del project bond atorgat al Castor, el primer a la Unió Europea, si el magatzem de gas submarí no es posava en marxa o no obtenia els permisos del govern espanyol, com finalment ha estat. El volum econòmic del fiasco i la rapidesa amb la qual s'ha efectuat el pagament -a càrrec d'Enagas, que ha venut els drets de cobrament a 30 anys a entitats financeres-, força abans dels 35 dies hàbils previstos, ha acabat d'escalfar els ànims ciutadans i institucionals.

Precisament, el recurs al Constitucional que ultima el Govern -a l'espera del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries- identifica la xifra de la indemnització aprovada per un decret consell de ministres el passat 3 d'octubre com una dels principals punts febles des del punt de vista jurídic. En aquest sentit, Puig ha mostrat la seva contrarietat davant el fet que un projecte gestat amb "possibles negligències" en la tramitació -especialment per la manca d'estudis de risc sísmic- i amb un contracte "mal fet", que lesiona els interessos generals de la ciutadania, acaba rebent, "amb celeritat insospitada", el 100% del valor residual de la inversió -els 1.350 milions d'euros, a més de 110 que Escal ja havia cobrat fins 2012-.

Aquests, seran els tres arguments que el Govern plasmarà en el recurs, ha apuntat. "Una infraestructura que no es posarà en servei tindria un valor residual molt reduït, que podria haver estat zero o el 10%. No entrarà en servei i s'introdueix el concepte jurídicament dubtós d'hibernació. Més que hibernar-la serà llençar-la al segle XXV o XXVI", ha raonat el conseller.

Segons ha abundat, el govern espanyol hauria d'haver estudiat amb profunditat les possibles negligències comeses per l'empresa i la mateixa administració en el moment de fixar la indemnització, tal i com va recordar la sentència del Tribunal Suprem d'aquest passat 2013 davant el recurs del govern espanyol del PP per declarar com a lesiva la clàusula de la concessió que garantia el retorn de la inversió tot i que es produïssin negligències o actuació dolosa per part de la concessionària.

Castor i pobresa energètica

Tot plegat, ha insistit, posa en qüestió les "decisions incongruents" de l'executiu espanyol en matèria energètica. "És una nova demostració que el govern de l'Estat pensa més en els interessos de les grans empreses i els grans bancs i s'oblida de les persones amenaçades de pobresa energètica o de les empreses i les persones que hauran de pagar més car el rebut del gas", ha retret Puig, qui ha lamentat que Madrid no hagi assumit una major responsabilitat en aquest cas evitant repercutir el cost als ciutadans.

De moment, el Govern ja s'ha adreçat a la Comissió Europea per demanar-li que analitzi el finançament del projecte per part del BEI, "que ja ha recuperat els diners" d'acord amb les demandes i peticions fetes pel Síndic de Greuges, ciutadans i empreses. "Europa ha de prendre cartes en l'assumpte: el tema s'ha portat amb una visió molt poc sensible vers la realitat economia i només amb una voluntat. No dic que hagi un aprofitament de la gran empresa que ha fet les obres, perquè la indemnització serveix per pagar el deute amb el BEI", ha assegurat.

"Era un fet que sabíem q passaria. La rapidesa ens sorprèn, en un moment de tantes dificultats per a les administracions i els ciutadans", ha observat, visiblement contrariat, l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín Masdéu. El batlle d'un dels municipis més afectats pel Castor i les seves conseqüències ha anat més enllà en els arguments i ha recordat que el Suprem ja va advertir que el govern espanyol podi sancionar la concessionària o modula la compensació si tenia proves de negligència o actuació dolosa. "Suposo que la rapidesa ha estat per mantenir el bon nom de l'Estat. Si va garantir aquest projecte, s'ha hagut d'indemnitzar els inversors. Però no pot ser aquesta rapidesa i sense valorar els interessos generals, que són els del país i no dels inversors", ha tancat.