“Sense el feminisme tots els homes seríem masclistes”

L’associació Homes Igualitaris organitza trobades per empoderar les noves masculinitats

Es reuneixen al centre cívic Sagrada Família, a Barcelona. Per a alguns, és el primer dia i el seu primer contacte amb un grup d’homes per parlar, precisament, de què vol dir ser home avui dia. Són espais en què comparteixen conflictes i problemes com un acomiadament a la feina, una ruptura de parella o una malaltia. La trobada l’ha organitzat Homes Igualitaris, una associació que treballa per empoderar les noves masculinitats i que lluita també contra les violències masclistes. Ahir, per exemple, Dia Internacional dels Homes Contra les Violències Masclistes, van convocar actes a diverses ciutats. Encara són pocs, però constaten que l’interès per les noves masculinitats va en augment. Assistim a una de les seves trobades.

Josep Maria: “La masculinitat que treballem l’ha remogut el feminisme”

Aquí es troben homes de diferents edats, condicions i orientació sexual. I el Josep Maria Lozano, psicòleg i coordinador del grup, deixa clar que això no és cap grup de teràpia. “Aquí no venim a solucionar cap trauma, sinó més aviat a plantejar-nos la nostra masculinitat”. Reconeix que l’interès és creixent. “Fa vuit o deu anys als grups només érem quatre socis i ara n’estem creant a diverses ciutats”, explica Lozano, qui afegeix que les converses en el grup d’homes també serveixen per connectar amb el llenguatge emocional, que tenen una mica oblidat. Surten temes com el dol, la pèrdua, el trencament o les cures. “Les emocions i les cures és fonamental treballar-les des del naixement i no crear diferències entre nens i nenes perquè cuidar no té sexe”, diu Lozano.

Reconeix que sense la força del moviment feminista, potser els homes avui no es replantejarien la seva masculinitat: “Si no hi hagués hagut el feminisme, tots els que estem aquí seríem masclistes en més o menys grau i seria difícil que ens plantegéssim certes coses”. El feminisme ha transformat moltes coses; entre elles, el concepte de gènere. I els grups de trobada d’homes igualitaris en són una conseqüència. “La masculinitat que nosaltres treballem l’ha remogut el feminisme, si no, no sé fins a quin punt ens plantejaríem ser aquí. La revolució de cuidar i d’igualtat ha fet impacte en els homes, que ens hem començat a adonar de coses i ens hem posat a treballar-les”.

Tomàs: “A vegades, com a home, et sents molt confós”

El Tomàs és dels més veterans del grup i reconeix que s’ha sentit “interpel·lat” amb el feminisme. “Encara que tu pensis que estàs funcionant des de la igualtat i que no estàs reproduint determinats rols, a vegades et sents confós”, admet. I en aquestes sessions pot “compartir” reflexions, dubtes, “rebutjar privilegis i buscar relacions més igualitàries”. El Tomàs apunta que la masculinitat hegemònica que s’ha imposat fins ara també és un llast per a ells: “Els homes també som víctimes i damnificats d’un sistema patriarcal. Jo com a home em veig obligat a ser fort, a protegir, a resoldre i això també cal desmuntar-ho!”. I lamenta que hagi de demostrar “doblement” la seva capacitat de cuidar: “Perquè a mi, com a home, no se’m permet que cuidi”, diu. “Ens hem d’alliberar de moltes coses”, reflexiona.

Fran: “Jo ja no callo davant de certs comentaris masclistes”

El Fran ha arribat al grup “fart del masclisme” imperant i de no sentir-se representat per “la definició preponderant d’home”. Treballa en el sector de la informàtica, un entorn, diu, “molt masculinitzat”, on ja no calla davant de certs comentaris. “Si he de cridar l’atenció a companys per alguns acudits o perquè miren massa una noia, ho faig”, explica.

Miquel: “Aquest és el nostre espai de fraternitat entre homes”

El Miquel ve dels moviments socials on segons quines conductes, diu, “estan més treballades a nivell teòric”. Però no a la pràctica: “Jo mateix he tingut relacions tòxiques. I quan te n’adones, comença aquest procés de deconstrucció. El que més m’ha costat és ser valent i mirar-me a mi mateix”. Explica que no li ha agradat reconèixer-se en actituds de gelosia o de control. “Els homes estem educats en base a uns rols concrets”, constata. Ha començat un treball interior i d’autoconeixement que es concreta amb l’assistència a aquest grup. “A mi em serveixen molt aquests espais segurs per poder parlar amb naturalitat i llibertat. Les dones teniu espais de sororitat i aquest és el nostre espai de fraternitat entre homes!”, diu.

Manu: “Em vull desconstruir independentment del gènere”

El Manu acut per primer cop al grup i, com el Miquel, es mou en l’entorn dels moviments socials. “I tot i que hi ha coses que suposadament hem mamat des de sempre, a vegades em trobo amb situacions que em sobten i de les quals no puc parlar”, indica. Explica que avui mateix s’ha hagut de contenir per no abraçar un company de feina a qui se li havia mort el pare. “En canvi, les dones li han demostrat afecte físicament”. Diu que ha vingut amb la intenció de “desconstruir-se” com a persona “independentment del gènere i el rol”. “I fer-ho amb altres homes que han viscut situacions similars”.

Sebastian: “Espero detectar les meves actituds masclistes”

El Sebastian, que també s’estrena en el grup, opina que la “deconstrucció ha de ser conjunta”. I confia que parlar amb altres homes li serveixi per prendre consciència dels seus propis comportaments masclistes, però també per “detectar” els d’altres homes.

Tots estan d’acord en que als homes els toca ara fer “un pas endavant” i canviar actituds “perquè pel sol fet de néixer homes ja tenim una sèrie de privilegis i rols assumits”, diuen. La teoria se la saben, però el Miquel els posa deures a tots: “I ara falta el coratge per renunciar a aquests privilegis, i això costa!”.

Masculinitats en qüestió: Què vol dir ser home?

Més continguts de