Les universitats perden un 18% de recursos en cinc anys

BarcelonaQue ocupin els primers llocs dels rànquings estatals té un mèrit extra. Des de l’any 2010 fins al 2015, el finançament públic de les universitats catalanes ha caigut un 18,4%. Si el 2010 va ser de 901.507 milions d’euros, el 2015 va situar-se només en 675.540 milions d’euros. De fet, del 2009 al 2014, el finançament de les universitats s’ha reduït cada any. No va ser fins a l’any passat que va començar a remuntar. Així ho demostra l’informe que va presentar ahir l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Indicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes, que constata els efectes de la crisi en els comptes de les universitats catalanes i que mostra les dificultats amb què s’han trobat per culpa de la reducció del pressupost.

“El 2012 es van haver de prendre decisions que no van ser gens fàcils”, va reconèixer ahir el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, que va participar en la presentació de l’estudi i va assegurar que obtenir més recursos és “una prioritat”. El cas és que diversos partits han posat sobre la taula que els pressupostos del 2017 incloguin una rebaixa de les taxes universitàries que es paguen a Catalunya, les més cares de l’Estat. El problema és que no s’ha concretat com es compensaria i, per tant, si el pressupost de les universitats es veuria afectat.

Davant d’aquest escenari, els rectors de les vuit universitats publicaran un manifest conjunt els pròxims dies per reclamar més finançament. De moment, la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, i el rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Anton Planell, ja s’han pronunciat públicament reclamant la reducció de les taxes acadèmiques però sense que això impliqui una reducció dels pressupostos de les universitats. Davant d’aquest panorama, Navarro va voler apaivagar els ànims i va afirmar que “les universitats no poden perdre recursos”. “Això és una bogeria. Que una decisió aprovada al Parlament es traduís en una pèrdua per a les universitats seria dinamitar-les”, va sentenciar. En aquest sentit, va garantir que les universitats no perdran recursos si finalment s’acorda rebaixar les taxes universitàries als estudiants. Tanmateix, no va explicitar com quedarien els comptes de les universitats catalanes.

Hipòtesis i incògnites al marge, el que és una evidència -segons assegura l’ACUP-és que la falta de recursos ha tingut un fort impacte en les universitats. “Els centres han disposat de menys recursos, i això ha tingut una gran incidència en matèria de personal, en inversió en docència i en recerca, i en les infraestructures universitàries”, afegeix l’informe. Tot i així, l’estudi també assegura que els centres han sabut “mantenir i fins i tot millorar” els seus resultats. Josep Maria Vilalta, coordinador de l’equip que ha elaborat el document, va destacar que el sistema universitari ha sumat molts èxits en un context de reducció pressupostària. Va subratllar “el sobreesforç” que han hagut de fer els professors per incrementar la seva dedicació i l’esforç per captar més fons europeus més enllà del finançament públic espanyol i català. El sistema, va defensar, ha guanyat en “eficiència’’, però va recordar que cal recuperar els recursos per situar-se en el context d’abans de la crisi.

Un altre dels col·lectius que han notat les retallades han sigut les famílies. L’informe de l’ACUP recorda que la reducció del finançament ha comportat “més esforç de les famílies”, que han hagut de fer front a un “notable increment dels preus, superior a Catalunya en relació a la resta de comunitats autònomes”. L’estudi també constata que la relació entre el nombre d’estudiants universitaris i el conjunt de la població està per sobre de la mitjana europea. Ara bé, tot i així, la inversió (pública i privada) en educació superior a l’estat espanyol el 2012 era la segona més baixa de la Unió Europea. L’any 2012, Espanya era el segon país amb la inversió pública i privada més baixa en relació al seu PIB (1,2%): només quedava per sota Itàlia (0,9%). La inversió a Espanya també se situava per sota de la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que era de l’1,4% i molt per sota de països com Corea del Sud (2,3%).

Més internacionals

Tot i la davallada de pressupost, les universitats catalanes compleixen els requisits d’internacionalització d’Europa i ofereixen titulacions cada vegada més vinculades al món laboral. Segons l’informe presentat, entre el 2010 i el 2014 el nombre de graus que es poden estudiar en una tercera llengua ha passat de 9 a 55. I pel que fa als màsters, el salt ha sigut de 212 a 303. Un altre avenç del sistema universitari català és que els docents són cada vegada més internacionals. A més, el 20% dels estudiants fan estades a l’estranger i cada vegada hi ha més títols en anglès o dobles titulacions amb altres universitats. Per a Vilalta és important haver arribat a l’objectiu europeu d’internacionalització però cal seguir creixent.

En el terreny de la incorporació al món laboral, el nombre d’estudiants que fan pràctiques en empreses s’ha duplicat: ha passat de 12.000 el curs 2011-2012 a 25.000 el 2014-2015. Pel que fa al nombre d’alumnes, l’informe també constata el creixement d’estudiants del curs 2010-2011 al 2014-2015: de 94.898 a 173.340. Caldrà estar atents al que passi les pròximes setmanes per saber si els nous pressupostos hi aporten més recursos.