La fiscalia s’embolica a l’hora de definir qui és víctima d’odi

Drets denuncia que s’obre la porta a protegir els nazis

Casos com el de l’humorista Dani Mateo, a qui un jutjat va investigar per odi per haver-se mocat amb una bandera espanyola, i que finalment es va arxivar a petició de la Fiscalia, han portat el ministeri públic a reflexionar sobre qui pot ser víctima d’un delicte d’odi. L’objectiu era limitar un tipus d’acusacions, les de discriminació per ideologia política, que s’han multiplicat els últims anys -el 2018 els Mossos van rebre el triple de denúncies per aquest motiu-. Per això la fiscal general de l’Estat, Maria José Segarra, va redactar una circular de treball amb unes pautes d’actuació per homogeneïtzar el paper de la fiscalia en aquest tipus de casos i limitar les acusacions per delictes d’odi. El text intenta aclarir qui pot ser autor i víctima d’una discriminació. Ara bé, a l’hora de definir els col·lectius vulnerables, la fiscalia acaba recordant que la llei és tan ambigua que fins i tot grups neonazis, amb una ideologia tan “èticament” reprobable, poden acabar sent víctimes d’una discriminació.

El col·lectiu d’advocats Drets ha denunciat aquesta part del text perquè creu que obre la porta a protegir els grups neonazis com un col·lectiu desafavorit. L’advocat Agustí Carles subratlla en declaracions a l’ARA la contradicció que suposa que una circular pensada per evitar que “s’abusi del delicte d’odi” acabi apuntant a la protecció d’aquest tipus de grups feixistes com si es tractés d’un col·lectiu desafavorit. És l’única part que els grinyola d’un text que alhora consideren necessari per evitar la utilització d’aquest tipus de delictes.

Limitar les acusacions

Des de la Fiscalia General de l’Estat insisteixen que la voluntat de la circular és delimitar els delictes d’odi. El text destaca que perquè hi hagi discriminació real no n’hi ha prou amb una sola frase o idea sinó que cal una “pluralitat de conductes” que vagin encaminades a incitar a l’odi. És a dir, la fiscalia s’obliga a si mateixa a acreditar que qui difon un determinat missatge ho fa per atacar un col·lectiu vulnerable o una persona pel fet de formar-ne part.

Les fonts consultades expliquen que la circular constata que a l’hora de definir qui és víctima d’un delicte d’odi, el Codi Penal només estableix el requisit de vulnerabilitat però no entra en consideracions ètiques sobre el perfil de les víctimes. Carles recorda que el Codi Penal exclou de la llibertat d’expressió els discursos que neguin els crims de lesa humanitat.

Ara caldrà veure si el text acaba fent forts determinats col·lectius per presentar-se com a víctimes d’odi o serveix per evitar que s’abusi del delicte. La circular aposta per afavorir la llibertat d’expressió però també alerta que aquest dret no pot acabar “oferint cobertura al delicte d’odi”.

Més continguts de