Estudiants manifestant-se a plaça Universitat de Barcelona per reclamar accions contra l'emergència climàtica.

"Les generacions futures ja són aquí i ens miren a la cara"

L'activisme climàtic més jove es fa fort a Catalunya i s'uneix a la mobilització global del setembre

Estudiants manifestant-se a plaça Universitat de Barcelona per reclamar accions contra l'emergència climàtica. / MANOLO GARCIA

"Som al límit del punt de no-retorn climàtic, només tenim 10 anys per frenar-ho", alerta Gemma Barricarte, una de les set portaveus de Fridays for Future (FFF) a Catalunya. No es considera la Greta Thunberg catalana –la filial catalana no té líders, diu–, però aquesta estudiant d’arquitectura de 24 anys fa molt de temps que està involucrada en moviments ecologistes i no ha dubtat ni un segon a agafar la bandera de la lluita impulsada per la jove sueca. Tot va arrencar durant la marxa pel clima del 10 de novembre passat. Barricarte i altres estudiants que hi van participar, sobretot universitaris però també alguns de secundària, van decidir "fer alguna cosa". Des de llavors, a Catalunya ha sorgit un moviment local de Fridays for Future, d’Extinction Rebellion, de Families for Future, amb pares i nens de secundària i primària, i de Madres por el Clima, que s’organitza a escala estatal.

"En la marxa mundial pel clima del 15 de març va ser tota una sorpresa la quantitat de gent que va sortir al carrer aquí", remarca optimista Barricarte, conscient que, tot i així, el moviment no té encara tanta força com en altres països del món. "Ens queda molta feina per fer, també dins de la meva generació", admet, però treu pit pels èxits aconseguits. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), justament on ella estudia, va ser la primera institució de tot l’estat espanyol a declarar l’emergència climàtica, i la van seguir d'altres, incloent-hi el govern de la Generalitat.

"Ens queda molta feina per fer, també dins de la meva generació, per implicar tothom en lluita climàtica"

Un Govern que també ha sentit l’impacte del moviment estudiantil contra l’escalfament global. "La meva impressió és que sí, que el moviment ha tingut i tindrà una influència important entre els adolescents", respon a l’ARA el director general de currículum del departament d’Ensenyament català, Josep Vallcorba, i destaca la multitud d’"iniciatives interessants que es fan, cada vegada més", a les escoles i els instituts de Catalunya per explicar l’emergència climàtica, a l’escalf de la creixent conscienciació dels seus alumnes. Des del seu departament, la reacció passa per reimpulsar la xarxa d'escoles verdes "amb una visió més 'glocal'", diu.

Però, més enllà de la conscienciació, els joves de FFF el que volen són accions, i tenen propostes molt concretes en l'àmbit local. Per a la ciutat de Barcelona, reclamen la remunicipalització de l'aigua, la potenciació d'horts urbans i cultius pròxims per fomentar la sobirania alimentària i un peatge anticontaminació per reduir al 50% el trànsit rodat a la ciutat. Al govern de la Generalitat li reclamen que la declaració d'emergència climàtica no es quedi només en paraules, perquè "el que cal són accions estructurals i sistemàtiques", diu Guillermo Chirino, un altre portaveu de FFF en una entrevista a l'ARA.

Els activistes climàtics s’han reunit amb representants dels partits polítics i dels governs estatal, autonòmic i municipal, però critiquen que "tots es passen la pilota dient que les competències per fer alguna cosa són de l’altre" o que certes mesures –com el peatge anticontaminació a Barcelona– generarien massa rebuig ciutadà, explica el jove.

Chirino i Barricarte són els dos únics portaveus, dels set que té el FFF a Catalunya, que no han marxat de Barcelona aquests dies i segueixen actius organitzant accions de protesta per a la tornada de vacances, després que el 21 de juny es van aturar temporalment les vagues escolars dels divendres. Del 8 a l’11 d’agost participaran en una acampada a prop de Vic per organitzar-se com a moviment i per preparar la setmana de mobilitzacions mundials que coincidirà amb la cimera climàtica de l’ONU a Nova York, el 23 de setembre.

"L’objectiu final és que els governs facin cas als científics de l’IPCC, que diuen que hem de reduir les emissions almenys un 7% anual"

Entre el 20 i el 27 d’aquell mes, desenes d’accions, coordinades a escala internacional però pensades a escala local, intentaran tornar a captar l’atenció del món sobre l’emergència climàtica i mantenir així la pressió sobre els líders polítics. "L’objectiu final és que els governs facin cas als científics de l’IPCC, que diuen que hem de reduir les emissions almenys un 7% anual; hi ha qui diu que aquests càlculs de l’ONU són conservadors i, a més, si pensem en clau de justícia climàtica, que és molt important per a nosaltres, el nostre país hauria de reduir almenys un 10% anual, però els objectius de la llei de canvi climàtic i del pla d’energia i clima [que no estan encara aprovats, pendents de la investidura a de Pedro Sánchez] són només del 3,5%", es queixa Barricarte.

Les accions d’aquests joves l'última setmana de setembre –de les que no en volen revelar els detalls– arribaran en un moment clau per a la lluita climàtica. La cimera convocada per Antonio Guterres a Nova York ha d’assentar les bases per accelerar la reducció d’emissions, ja que el 2020 tots els estats han de renovar els seus compromisos climàtics nacionals. "En les negociacions climàtiques es parla molt d’aquests moviments dels joves i això és molt positiu, però si han aconseguit incidir o no [en aquestes negociacions] ho veurem just ara i al llarg de l’any que ve", adverteix l’Olga Alcaraz, codirectora del Grup sobre Governament del Canvi Climàtic de la UPC.

Ella fa molts anys que participa a les cimeres internacionals climàtiques i que alerta "dels perills que el nostre model de desenvolupament comporta per a les generacions futures". "Han anat passant generacions i sempre parlàvem de les generacions futures; per fi aquestes generacions futures són aquí i ens miren a la cara, ens interpel·len, perquè el futur és ara", assegura Alcaraz.

Entrevista d'Antoni Bassas a Gemma Barricarte i Guillermo Chirino de Fridays for Future

Uns altres que no han tancat per vacances són els Extinction Rebellion, que donaran suport i participaran en la mobilització global pel clima de FFF a finals de setembre, però que estan enfeinats preparant la seva pròpia, com explica la portaveu a Catalunya, Clàudia Bosch: "A l'octubre hi haurà la segona rebel·lió internacional" després de la revolta que a l'abril va paralitzar sobretot el Regne Unit, on el moviment és més fort. Aquest cop volen col·lapsar diverses capitals mundials, com Nova York, Londres, París, Berlín, Sidney i Madrid, amb la seva estratègia de "desobediència civil pacífica".

La Clàudia Bosch també té 24 anys, com la Gemma Barricarte, però ha optat per Extinction Rebellion perquè hi veu "una estratègia més elaborada". Està clar que la força de les noves generacions dona impuls a una lluita ecologista que, com admet Barricarte, a l’estat espanyol "ha estat silenciada durant molts anys" tot i la feina que s’hi feia. Fernando Saz, coordinador d’Ecologistes en Acció, és un veterà d’aquesta lluita a Barcelona i està content de veure l’enorme empenta del moviment climàtic dels adolescents.

"Si se sap cap a on s’ha d’anar, és perfectament possible fer-ho, som a temps"

"FFF ha aconseguit dues coses: fer-nos veure que sí que tenim la possibilitat de sortir-nos-en [amb les demandes mediambientals] i visibilitzar que tenim recanvi generacional", diu Saz, i assegura que les nombroses organitzacions, noves i antigues, que treballen en aquest àmbit a casa nostra estan totalment coordinades. "No som ‘xiringuitos’, anem tots a l'una, fins i tot amb les discrepàncies que hi pugui haver", assegura. Ecologistes en Acció, de fet, ha cedit espais en alguna ocasió per a les assemblees de FFF Catalunya, que de moment reuneixen al voltant d’una quarantena de persones cada vegada, però que a poc a poc van creixent.

"Els governs i els polítics ja ens tenen en compte i crec que hem aconseguit com a mínim introduir el concepte de declaració d’emergència climàtica a Espanya i això ja és important", diu Barricarte. Però, òbviament, no pensen quedar-se aquí. Igual que Greta Thunberg i que milers de joves i adolescents del món sencer, no pensen donar-se per vençuts fins que aconsegueixin salvar el planeta de la devastació que pronostiquen els científics. També com Thunberg, Gemma Barricarte assegura que aquestes prediccions li van generar "una angoixa absoluta" i que l’única manera que va trobar de no perdre l’esperança va ser implicant-s'hi al màxim. "Intentaré dedicar tot el que pugui a solucionar-ho, crec que si se sap cap a on s’ha d’anar, és perfectament possible fer-ho", afirma amb optimisme: "Hi som a temps".

Hem de deixar de volar?

Més continguts de