La gent gran vacunada després de superar el covid genera més anticossos però menys potents

BarcelonaLes persones de més de 65 anys generen més anticossos protectors si, a més d'haver rebut la vacuna, també han passat el coronavirus. Un estudi en tres residències de Catalunya de l'Institut de Recerca sobre la Sida, IrsiCaixa, i l'Atenció Primària Metropolitana Nord de l'Institut Català de la Salut (ICS) demostra que els nivells d'anticossos que eviten que el virus infecti les cèl·lules –anomenats neutralitzants– són més elevats entre els vacunats que també estaven immunitzats de forma natural que no pas entre els qui han rebut la pauta de vacunació completa però no s'han infectat prèviament. De fet, els nivells d'anticossos d'aquestes persones baixen molt significativament tres mesos després d'haver rebut la vacuna.

L'estudi ha comptat amb la participació de 98 residents amb una edat mitjana de 87 anys. D'aquests, més d'un 80% s'havien infectat durant la primera onada de la pandèmia. Tots ells van vacunar-se completament amb Pfizer, de manera que els investigadors van poder comparar les diferents respostes immunitàries. Per fer-ho es van extreure mostres de sang de tot el grup abans de la vacunació i tres mesos després van poder comparar els nivells d'anticossos neutralizants que havien generat les persones infectades i vacunades amb els d'aquells que únicament s'havien vacunat.

Els resultats no només van demostrar que els nivells d'anticossos eren més baixos entre els que no havien passat la infecció sinó que eren menys potents a mesura que s'incrementava l'edat. En altres paraules, les persones grans que havien passat el covid abans de rebre la vacuna presentaven una resposta immunitària molt més potent i, de fet, el seu nombre total d'anticossos arribava a ser més elevat que el d'un grup d'individus més joves, però pocs d'ells eren capaços de bloquejar la infecció.

Els investigadors subratllen que una elevada presència de defenses no sempre implica una resposta immunitària potent o eficaç, i encara menys quan la persona supera els seixanta anys. "La resposta de les persones grans a les vacunes o a les infeccions és diferent, ja que el seu sistema immunitari va envellint i les cèl·lules que haurien de protegir-les són menys eficients", explica la investigadora principal del grup de Recerca Traslacional en Immunologia i Envelliment (TRIA) d'IrsiCaixa i cocoordinadora del projecte, Marta Massanella.

Residències encara vulnerables

El sistema immunitari es va afeblint amb el pas del temps. Es tracta d'un procés natural (immunosenescència) mitjançant el qual l'organisme es fa més susceptible a les malalties infeccioses, fins i tot quan rep estímuls com les vacunes. Els resultats inicials d'aquest estudi evidencien la necessitat de fer un seguiment "constant" de la resposta immunitària del col·lectiu i, si escau, adaptar o fins i tot replantejar el calendari de vacunació contra el covid per aconseguir un nivell més alt d'anticossos. Per exemple, amb l'administració d'una tercera dosi de la vacuna.

"Les dades ens fan plantejar la necessitat d'adaptar la pauta de vacunació que rep aquest grup d'edat, sobretot els que no han passat la infecció. Cal estudiar quin és el millor calendari de vacunació i seguir investigant per entendre l'evolució de la resposta immunitària més enllà dels primers tres mesos”, conclou Bonaventura Clotet, director d'IrsiCaixa i cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

Les persones grans formen un dels col·lectius més afectats per la pandèmia, que ja ha causat la mort de 8.923 persones que vivien en residències catalanes. La campanya de vacunació ha significat un punt d’inflexió en el control epidemiològic però no és una eina infal·lible. L’edat i la fragilitat del sistema immunitari, a causa de les malalties o els tractaments que destrueixen les defenses, comprometen els efectes de la vacuna. A més, les persones grans amb diferents malalties cròniques afegides també són més vulnerables. “Amb la situació epidemiològica actual estem veient que aquest col·lectiu més vulnerable es torna a veure afectat”, remarca Mar Isnard, cap d’infermeria de l’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’ICS, en referència a l'augment de contagis, casos greus i morts en aquests entorns residencials.

Fins ara, la majoria d'estudis apunten que aquesta resposta es mantindria, com a mínim, un any després de la infecció, però gran part de les observacions s'han fet en persones de menys de 65 anys, que en general tenen un sistema immunològic més fort. "Volem esbrinar quant dura la protecció [contra el covid] de les persones que viuen en residències per poder ajudar aquest col·lectiu més vulnerable", afegeix la directora de l'Atenció Primària Metropolitana Nord de l'ICS, Núria Prat.