BARCELONA

Germanetes: un any de gestió ciutadana

L’antic espai abandonat de l’Esquerra de l’Eixample s’ha convertit en un referent a la capital catalana

UN SOLAR ALLIBERAT  Fa un any el col·lectiu Recreant Cruïlles va inaugurar part del solar situat entre Viladomat i Consell de Cent,  al bell mig de l’Eixample. A l’espai hi ha un hort ple d’hortalisses, una cúpula per celebrar-hi reunions i una zona  de joc infantil. S’hi fan tallers de teatre, swing i capoeira cada setmana, entre altres activitats.
Núria Martínez
14/02/2015
3 min

BarcelonaUn hort ple d’hortalisses, una cúpula equipada amb bancs per poder-hi seure i una zona de jocs infantils reciclats. Aquests equipaments gens habituals en una ciutat com Barcelona són els que es trobarà qualsevol vianant que passi per la cantonada del carrer Viladomat i el carrer Consell de Cent. Es tracta del solar de Germanetes, un espai de gestió ciutadana situat al bell mig de l’Esquerra de l’Eixample que es va inaugurar fa tot just un any. Després de dos anys de reclamacions veïnals, i gràcies al Pla Buits -una iniciativa de l’Ajuntament que busca la implicació de la ciutadania en els espais desocupats-, el col·lectiu Recreant Cruïlles va aconseguir obrir a la ciutadania un espai que no tenia ús.

El solar fa un total de 5.500 metres quadrats, però actualment només se n’utilitzen 580. Recreant Cruïlles és un col·lectiu vinculat al 15-M format per 46 entitats, que buscava des de fa anys “tornar” aquest espai als veïns. A Germanetes s’hi fan tallers de swing, de capoeira, de teatre i de teles acrobàtiques. Però, sens dubte, les activitats que tenen més èxit són la cura de l’hort i el mercat de pagès, que se celebra el segon dissabte de cada mes. A més, s’hi fan arrossades, concerts i xerrades, entre altres activitats. A les assemblees de Germanetes hi participen entre 50 i 60 persones d’un ampli ventall d’edat. Tot i això, l’espai és obert perquè l’utilitzin tots els veïns que ho vulguin.

Noves maneres d’utilitzar l’espai

“Volem potenciar la coresponsabilització en la gestió de l’espai i possibilitar veritablement un espai viu i obert”, explica un dels membres de Recreant Cruïlles, Francesc Magrinyà. Passi el que passi amb l’espai en un futur, Magrinyà considera que ja han “triomfat”, perquè han generat “una xarxa social que es pot traslladar a altres espais”. “L’important és la xarxa que hem aconseguit, no l’espai en si”, insisteix. En aquest sentit, Magrinyà reivindica que han aconseguit transformar les relacions de poder. “Hem fet una crida a la gestió ciutadana, a la nova política, integrant diferents maneres d’utilitzar l’espai públic”, comenta el membre de Recreant Cruïlles. Magrinyà es mostra orgullós d’haver creat “una plaça” dins un barri com l’Eixample. “Hem demostrat que hem sabut gestionar l’espai públic d’una altra manera, a través de la qual el ciutadà se l’apropia”, afegeix.

Magrinyà considera que la ciutadania ha de fer un pas més, i deixar d’entendre l’espai com “una delegació d’una administració”. “Cal donar joc al ciutadà i a Germanetes ho estem fent”, defensa. A part de la gestió ciutadana d’aquesta parcel·la, una de les reivindicacions del moviment veïnal de l’Eixample és convertir tota l’illa en una gran zona verda. També transformar l’espai en una gran zona d’equipaments públics.

Després d’anys de reclamacions veïnals, el regidor de l’Eixample, Gerard Ardanuy, va presentar a principis de gener el projecte d’urbanització de l’illa. Actualment el projecte està en fase de redacció, però des de l’Ajuntament preveuen que les obres s’acabaran abans de l’estiu. Aquest espai s’utilitzarà per construir-hi les instal·lacions provisionals del nou institut Viladomat, que entrarà en funcionament quan comenci el curs escolar 2015-2016. Està previst que d’aquí un temps també hi hagi una guarderia i un casal per a la tercera edat. També es construiran edificis d’habitatges, en què hi haurà 35 pisos de lloguer social i 61 places d’aparcament.

Per la seva banda, el col·lectiu Recreant Cruïlles va organitzar un procés participatiu sobre com havia de ser el projecte d’urbanització de l’illa. Defensen que volen un espai “d’autogestió dels ciutadans” i no unes parets “sense ànima ni contingut”. Segons el col·lectiu, l’Ajuntament no va acceptar la proposta de gestió ciutadana en la reunió que van celebrar el 21 de gener.

Falta d’equipaments públics

Ardanuy recorda que, juntament amb la presó Model, Germanetes era un espai de l’Eixample on hi havia una demanda de construir equipaments públics. Per tant, la valoració que fa de la transformació de Germanetes és “absolutament positiva”. Per la seva banda, Magrinyà assegura que el debat que cal fer a partir d’ara és quin model de ciutat es vol. “¿Hem de fer decorats anònims perquè ningú se’ls pugui apropiar? ¿O hem de potenciar els espais de gestió ciutadana?”, pregunta.

Juntament amb molts altres espais -Can Batlló, L’Harmonia o La Flor de Maig en són exemples-, Germanetes s’ha convertit en un referent de gestió ciutadana d’espais buits de la ciutat. “Hem tingut una certa visibilitat i estem molt contents del procés que hem seguit”, conclou Magrinyà.

stats