Un gran acord de país contra la segregació a l'escola

Els alcaldes celebren el pacte però exigeixen més recursos per aplicar les mesures

Perquè en més o menys grau afecta la majoria de municipis, perquè és un problema social, perquè els efectes a llarg termini són encara desconeguts i perquè els que la pateixen són els més vulnerables, la segregació escolar està considerada el principal problema del sistema educatiu a Catalunya. Però si bé hi ha consens a l'hora d'afirmar això, és cert que no n'hi ha hagut tant quan ha calgut prendre mesures concretes per aturar i revertir aquest fenomen, que es produeix quan hi ha desequilibris socioeconòmics entre els alumnes de les escoles d'un mateix territori. Per això és tan important la imatge d'aquest migdia al Parlament: per primera vegada a la història, i de manera inèdita a l'Estat, pràcticament tots els actors de la comunitat educativa han signat el pacte contra la segregació escolar. Impulsat pel síndic de greuges, l'acord estableix accions concretes que hauran de ser aplicades pel departament d'Educació, els ajuntaments de més de 10.000 habitants i les patronals de l'escola concertada. Si no es compleixen, l'administració es reserva el dret a sancionar els centres desobedients, fins i tot retirant-los el concert educatiu. Els alcaldes que han intervingut han llançat un avís a navegants: la signatura no servirà de res si al darrere no hi ha més recursos per aplicar les 189 mesures concretes anunciades. 

USTEC, Fapac i CUP refusen l’acord contra la segregació a l'escola perquè “consolida” la concertada

Els actors que des de fa dos anys participen en les converses admeten que no ha sigut gens fàcil: ha calgut deixar de banda els interessos personals de sindicats i entitats, fer autocrítica i arrencar compromisos que el departament pugui aplicar de manera immediata al marge del límit pressupostari. I tot això buscant sempre el màxim consens possible, un fet gens fàcil tenint en compte que la negociació pressupostària (i el tacticisme polític) i les eleccions sindicals al sector han interferit en els posicionaments de les entitats. Per camuflar que hi ha actors –Fapac, USTEC– i partits –CUP, Ciutadans i PP– que finalment no en formen part, el pacte té dos nivells de compromís: el síndic, el departament, les entitats municipalistes i les patronals de les concertades el signen com a responsables d'aplicar-lo, i una vintena d'organitzacions més hi donen suport i formaran part de la comissió de seguiment. 

Algunes mesures es desplegaran ja el curs que ve: es limitaran les quotes 'voluntàries' que les escoles concertades cobren a les famílies; s'obligarà tots els centres públics i concertats a detallar quines són les despeses obligatòries (colònies, excursions, llibres – tal com va avançar l'ARA–) abans de fer la matrícula, i es refinançaran les escoles (públiques i concertades) en funció de la "corresponsabilitat" a l'hora d'escolaritzar nens amb necessitats educatives especials (és a dir, amb discapacitat, nouvinguts o amb dificultats socioeconòmiques), per "discriminar positivament" i donar més recursos a aquells centres menys afavorits. 

A favor de la unitat contra la segregació escolar

Altres mesures hauran d'esperar una mica més (fins al  curs 2020-2021) perquè necessiten una cobertura legal especial, com un nou decret d'admissió que s'aprovarà el curs que ve. Amb aquesta eina es podrà facilitar que l'alumnat d'origen immigrant o amb més necessitats econòmiques es reparteixi de manera equilibrada per les escoles, perquè s'establirà una proporció màxima d'aquests alumnes a la mateixa zona. En tot cas, es protegiran especialment els centres d'alta complexitat, que són els que tenen una composició social més desfavorida i menys demanda, i se'ls bloquejarà l'arribada d'alumnes a mig curs perquè no plogui sobre mullat. El pacte no concreta com ni en quina quantitat, però diu que s'incrementaran els recursos a aquestes escoles, que també tindran plantilles "multidisciplinars" que rebran incentius econòmics per evitar la fuga de professors. 

Més inversió per arribar al 6% del PIB

De fet, el pacte estableix un bon grapat de mesures que caldrà veure com i quan es despleguen perquè requereixen d'una gran dotació pressupostària que ara no està prevista, com per exemple la convocatòria d'ajuts per als llibres de text, el material escolar i les colònies. El mateix acord assegura que les mesures "parteixen de la necessitat d'incrementar el pressupost en educació entorn del 6% del PIB, d'acord amb el que estableix la llei d'educació de Catalunya". Ara la inversió supera per poc el 2%. En aquesta línia, els alcaldes que han intervingut a l'acte han demanat al departament més recursos per poder aplicar les mesures de l'acord. "No servirà de res si al darrere no hi ha una bona dotació pressupostària. No ens deixeu sols", ha expressat Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac. Si no, han dit els alcaldes, el pacte quedarà en "paper mullat". 

Davant d'aquesta petició, el conseller s'ha compromès a incrementar la inversió per fer efectives les propostes, per bé que també ha deixat clar que després de les eleccions generals, municipals i europees cal desencallar la negociació pressupostària i aprovar uns nous comptes al Parlament. Bargalló, de fet, ha parlat d'un triple compromís, i a banda de l'econòmic i el legislatiu ha posat al centre la necessitat "d'un canvi cultural de tota la societat": "El dret a l’elecció del centre s’ha de centrar amb què i no amb qui estudien els nostres fills". Ho ha resumit bé Atou Turé, membre del Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació: "Per què no voleu que els vostres fills juguin amb els nostres?", ha lamentat. 

Per tot això serà clau la comissió de seguiment de l'acord, que a través de reunions semestrals avaluarà el desplegament de les mesures. El síndic es compromet a fer un informe de balanç cada dos anys. En aquest sentit, un dels punts més renovadors de l'acord és que l'administració es reserva el dret a sancionar els centres que desobeeixin les mesures previstes. Segons el text, caldrà adoptar les "mesures disciplinàries que escaiguin" si els centres públics incompleixen l'acord. Més precís és en el cas dels centres concertats, als quals s'aplicarà les sancions previstes a la llei espanyola d'educació en cas que hi hagi "infracció dels principis de gratuïtat, voluntarietat i no discriminació de les activitats extraescolars o de les normes d'admissió". Aquesta llei preveu sancions que van des d'una multa fins a la rescissió del concert en funció de la gravetat de l'incompliment. 

Tot plegat, diuen els impulsors, són mesures que caminen cap a la gratuïtat real de l'escola, sobretot en aquells entorns més desafavorits. Amb les eleccions municipals a la cantonada, la comunitat educativa vol blindar l'escola de la batalla partidista i electoralista. El pacte contra la segregació, que interpel·la tot el sector educatiu, està obligat a ser una eina per evitar guetos (educatius i socials) i, al capdavall, evitar l'exclusió social. 

Les principals mesures del pacte contra la segregació:

  • Nou decret d'admissió que fixi una proporció màxima d'alumnes amb necessitats educatives específiques per centre.
  • Publicació de les quotes que es cobren a les famílies, tant als centres públics com als concertats.
  • Protecció dels centres d'alta complexitat: bloquejar la matrícula viva, dotar-los de més recursos i més professors, garantir plantilles "multidisciplinars" i donar incentius econòmics al professorat.
  • Crear comissions d'estudi: una que estudiï si és possible establir una política d'admissió per quotes en funció dels estudis o les rendes dels progenitors, una altra que analitzi mesures en municipis amb molta segregació, i una que estudiï el cost de cada plaça escolar.
  • Discriminar positivament els centres menys afavorits: adequar el finançament dels centres públics i concertats en funció de la corresponsabilitat en la lluita contra la segregació.
  • Promoure pactes locals entre centres perquè escolaritzin l'alumnat de manera equilibrada.
  • Clarificar el paper de les oficines municipals d'escolarització i els inspectors d'Educació.

Els absents

Les principals absències del pacte són la CUP, la Fapac i la USTEC-STEs, que creuen que no només “no limita els privilegis” de la concertada, sinó que incrementa el seu poder. “Si bé es parla de més control sobre les males pràctiques i un nivell més elevat de corresponsabilitat, això es tradueix en una dotació econòmica més elevada de les concertades que acceptin matricular alumnat en situacions desfavorides”, diu el document del grup de treball d’educació de la CUP. A més, critiquen que el pacte “no qüestioni la lliure elecció de centre”, no garanteixi que les OME (oficines municipals d’escolarització) “controlin tot el procés de matriculació” i sembli “una declaració de bones intencions”. “Entenem que és una manera d’incrementar el finançament de la concertada”, apunten des del sindicat de mestres USTEC-STEs.

Tampoc hi són el PP i Ciutadans, que al·leguen que no s'han tingut en compte les seves propostes, com les hores de castellà, per bé que aquest és un tema que s'ha mantingut al marge perquè no influeix en les taxes de segregació. Dels 121 municipis de més de 10.000 habitants que hi ha al país només s'han despenjat de l'acord el d'Esplugues i el de Mont-roig del Camp, tots dos governats pel PSC. 

Més continguts de