EDUCACIÓ
Societat 18/02/2019

El pacte contra la segregació escolar neix descafeïnat

Entitats com la Fapac i la USTEC es despengen de l’acord perquè diuen que reforça l’escola concertada

Laia Vicens
4 min
Combatre la segregació és un dels grans reptes de l’ensenyament a Catalunya.

BarcelonaEs va anunciar com una de les mesures més importants de la legislatura en educació, i no ha sigut gens fàcil tirar-la endavant. El pacte contra la segregació escolar havia d’aprovar-se al gener, però el front comú per combatre el principal problema del sector educatiu s’ha diluït una mica després que entitats com la Fapac i la USTEC i partits com la CUP s’hagin despenjat de l’acord que impulsa el Síndic de Greuges. Al final s’ha optat per reformular la posada en públic del pacte, que fa més de dos anys que es negocia, i estarà signat només pels actors que estan obligats a complir-lo i que tenen la competència per aplicar-lo: el departament d’Educació, els ajuntaments de més de 10.000 habitants i les patronals de l’escola concertada. La resta d’entitats i organitzacions que han format part de l’elaboració de les propostes s’hi adheriran i tindran un lloc a la comissió de seguiment.

L’anunci públic del pacte s’ha allargat més del previst, també perquè la negociació pressupostària (i el tacticisme polític) i les pròximes eleccions sindicals al sector han interferit en els posicionaments de les entitats. El Síndic, que ha fet tres informes sobre segregació escolar a Catalunya en els últims anys, volia que el pacte fos com més transversal millor i que inclogués mesures concretes, que es poguessin aplicar amb voluntat política i dins dels marges de la llei d’educació catalana. Així, l’acord -que s’anunciarà a mitjans de març- aglutina la gran majoria d’entitats de la comunitat educativa i limitarà la quantitat que les escoles concertades cobren a les famílies suposadament de manera voluntària i obligarà (també els centres públics) a publicar abans de la preinscripció les quotes de les despeses extres, com excursions i colònies. El text també preveu “graduar el finançament públic dels centres concertats en funció de la corresponsabilitat en l’escolarització d’alumnat socialment desfavorit”, malgrat que no concreta com es farà aquesta distinció en la subvenció.

De fet, el paper de l’escola concertada era un dels punts que es volien afrontar amb més ambició, perquè des de la comunitat educativa consideraven que és un dels factors que més incideixen en la distribució desigual dels alumnes per origen o per condicions socioeconòmiques. Una informació del Diari de l’Educació i Eldiario.es va posar xifres a la desigualtat: una, que la concertada només assumeix el 15% dels alumnes més pobres, menys de la meitat dels que li tocaria si la distribució fos equilibrada; i dos, que tot i que l’escola pública representa el 66% de les places, escolaritza el 84% dels alumnes amb beques menjador a Catalunya.

Davant d’aquest escenari, la CUP, la Fapac i la USTEC-STEs creuen que el pacte no només “no limita els privilegis” de la concertada, sinó que incrementa el seu poder. “Si bé es parla de més control sobre les males pràctiques i un nivell més elevat de corresponsabilitat, això es tradueix en una dotació econòmica més elevada de les concertades que acceptin matricular alumnat en situacions desfavorides”, diu el document del grup de treball d’educació de la CUP. A més, critiquen que el pacte “no qüestioni la lliure elecció de centre”, no garanteixi que les OME (oficines municipals d’escolarització) “controlin tot el procés de matriculació” i sembli “una declaració de bones intencions”. “Entenem que és una manera d’incrementar el finançament de la concertada”, apunten des del sindicat de mestres USTEC-STEs.

Una escissió de la Fapac, a favor

La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), que agrupa unes 2.400 AMPAs i AFAs, també s’ha desmarcat de l’acord. Tot i això, la comissió d’AMPAs de centres de màxima complexitat s’està organitzant per formar part del pacte. Unides al Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, aquesta quinzena d’AMPAs creuen que cal aprofitar l’oportunitat per aplicar les mesures plantejades. “És la primera vegada que algú fa alguna cosa, creiem que hem d’acompanyar”, apunta Bernat Ferrer, membre de la nova entitat.

Mentrestant, una de les patronals de l’escola concertada, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, apuntava fa unes setmanes que la primera causa de segregació per motius econòmics és “la infradotació dels recursos de què disposa el sistema, en especial els centres concertats”, i lamentava el “pòsit culpabilitzador” sobre l’escola concertada d’alguns dels informes del Síndic de Greuges. Amb tot, la seva implicació al pacte és clau per poder aplicar les propostes que s’hi recullen.

Reclamen més recursos

Ara bé, les entitats i els partits polítics avisen que no servirà de res si darrere del pacte el departament d’Educació no garanteix més diners. Hi ha propostes que es poden aplicar amb o sense pressupostos, però n’hi ha que poden quedar en paper mullat si no hi ha inversió pública, com la promoció d’activitats de lleure als centres més desfavorits o la dotació de “plantilles més multidisciplinàries” que enviïn tècnics d’integració social, psicòlegs i logopedes a les escoles que més ho necessitin. El PSC, que subscriurà el que considera un “bon pacte”, alerta que “si no hi ha recursos econòmics al darrere pot quedar com un brindis al sol”. Des de CCOO avisen que faran un seguiment de l’acord per “controlar i establir prioritats”. A un mes de l’anunci oficial del pacte, la comunitat educativa fixa posicions per afrontar una problemàtica que exigeix el consens del sector.

Algunes mesures que s’inclouen a l’acord

Escoles públiques

Explicar detalladament els rebuts que han de pagar les famílies, des d’excursions i colònies fins a llibres de text i xandalls. També s’aplicarà a les concertades.

Escoles concertades

Limitaran les quotes que els centres cobren a les famílies i que són teòricament voluntàries. A més, s’adequarà el finançament a les escoles concertades que es facin corresponsables d’escolaritzar alumnes socialment desfavorits, però no es concreta com es farà.

Màxima complexitat

No s’escolaritzaran alumnes fora de termini en centres d’alta i màxima complexitat. Sense concretar la partida pressupostària, diu que es garantiran experts en integració social i en salut (logopedes, psicòlegs).

Implicació dels municipis

Estendre pactes entre totes les escoles per repartir-se els alumnes més vulnerables i, si cal, promoure les fusions (entre un centre segregat i un que no ho sigui) o el tancament de centres.

Rendiment de comptes

Crear una taula de seguiment semestral en què els agents educatius informaran sobre l’estat de la segregació.

stats