El servei gratuït contra la violència institucional detecta 39 casos de suposades males praxis policials i judicials
Set presos de Brians haurien patit maltractaments físics i psíquics quan estaven en règim d'aïllament
BarcelonaEl Servei d'Atenció i Denúncia Davant Situacions de Violència Institucional (Saidavi) es queixa de la manca de col·laboració de la policia, els fiscals i el sistema judicial en els casos d'abús d'autoritat. El Saidavi, que va posar en marxa fa poc més d'un any el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, ha presentat aquest matí l'informe que aplega els resultats del primer any de feina, en què ha rebut 39 sol·licituds i ha atès -de franc- catorze casos.
Segons l'informe la Policia Nacional espanyola "no té mecanismes adequats per assegurar la independència de les investigacions" en què estan implicats agents del cos. A més, el Saidavi critica que hi hagi antiavalots, de manera permanent, al Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona des del mes de novembre, que els policies identifiquin persones per motius ètnics, i que no es facin correctament les detencions per vulnerar la llei d'estrangeria. També se cita el cas d'un intent d'aprofitar que un activista estava pendent de judici per pressionar-lo i convertir-lo en un talp.
L'informe afegeix que la divisió d'afers interns dels Mossos d'Esquadra no actua amb prou "diligència" en investigacions que impliquin agents del cos i en els últims anys hi ha hagut casos en què "no ha facilitat la investigació de fets greus" que han implicat policies. En concret, el Saidavi lamenta que no s'hagin pres mesures cautelars contra un agent acusat de colpejar un manifestant saltant-se el reglament intern i que afers interns no hagi investigat a fons un altre cas de detenció d'uns menors. A més, recrimina que no es doni prou informació als detinguts sobre allò pel qual els arresten.
L'informe també parla de la Guàrdia Urbana de Barcelona, diu que tot i que la unitat de deontologia i afers interns del cos ha fet passes "per investigar adequadament les denúncies de casos de violència institucional", aquests mecanismes "s'han de perfeccionar".
Pel que fa a la Fiscalia el Saidavi ha detectat "una manca de voluntat proactiva" per investigar denúncies de violència institucional. Explica que la Fiscalia només va intervenir en la instrucció d'un de tots els catorze casos que han dut, i que ho va fer per demanar que s'arxivés. L'informe també afirma que els jutges "no actuen amb prou celeritat" per conservar proves com les imatges de càmeres de seguretat, que s'esborren periòdicament. Afegeix que tampoc han detectat que siguin "especialment proactius" en les investigacions.
El Saidavi diu que ha detectat una "manca de formació" entre els jutges per investigar aquesta mena de delictes, com també passa amb els metges forenses. El document, a més, critica l'aïllament a les presons i el protocol de prevenció de suïcidis que s'aplica al règim més dur dels centres penitenciaris. També afirma que manquen "mecanismes adequats", a les presons, perquè es puguin denunciar els casos de violència institucional. Amb tot, el Saidavi reconeix la "bona predisposició" de la direcció general de Serveis Penitenciaris davant les investigacions d'entitats de defensa dels drets humans.
Atesa la indefensió que generen aquests dèficits, Andrés García Berrio, advocat de Iríada i membre del Saidavi, va reclamar canals per denunciar i abordar els casos de violència institucionals per tal que "la gent que es trobi en aquestes situacions tingui un lloc on anar" i que s'investigui. En aquest sentit, Berrio ha defensat l'elaboració d'un pla integral contra la violència institucional que contempli mesures com ara una fiscalia especialitzada i un torn específic per abordar aquest tipus de casos o més formació pels professionals de l'institut forense.
Casos atesos i els presumptes maltractaments detectats a la presó de Brians
Durant el 2016 el SAIDAVI ha rebut un total de 39 consultes i ha acabat assumint la representació de 14 casos de suposada mala praxis policial o institucional, sigui durant aquest mateix any o anteriors. Un dels casos que ha assumit Irídia és el d'Iván Jiménez, el noi que va rebre un cop de porra a l’orella per part d’un mosso durant la segona nit de protestes pel desallotjament de Can Vies, el 27 de maig de 2014. Independentment que es tracta d’un cop antireglamentari, tant la fiscalia com l’entitat consideren que el policia va actuar sense motiu. A l’agent el jutjaran el juny vinent. La fiscalia li demana 3 anys de presó i Irídia fins a 6.
"Vull que hi hagi justícia, que el meu sigui un cas exemplar, per acabar amb la impunitat" ha dit Jiménez respecte de l'agressió que va patir. "Hauria d'haver controls interns", ha afegit en relació a les actuacions abusives dels cossos policials.
L'altre cas és el de la presonera que es va suïcidar a la presó Brians després d'estar mig any en aïllament. Iríada porta la reclamació de la família que considera que els serveis penitenciaris no van actuar correctament. Al·leguen que la dona havia visitat el psiquiatre de la presó el dia abans i que li va dir que tenia idees suïcides perquè no aguantava l’aïllament.
Però el capítol dedicat al centre penitenciari, que els membres de Saidavi visiten regularment des de fa un any, inclou la detecció de set presumptes casos de maltractaments físics i psíquics a presos que també estaven en règim d'aïllament o DERT (Departaments Especials de Règim Tancats). L'advocada del servei Montserrat Fernández va explicar que aquests "maltractaments no es denuncien per por, perquè han de denunciar a qui els custodia i perquè temen que aquests també els denunciïn a ells i els allarguin les condemnes".
Alejandro Forero, advocat de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (UB), que funcionen en coordinació amb el Saidavi, assegura que han alertat d'aquesta situació a la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya per fer peticions de trasllat o interposar queixes i que n'han informat a institucions com al Parlament català i el Síndic de Greuges.
Els advocats també representen, entre d'altres, una dona que hauria patit una agressió d’un agent de seguretat privada a l'andana de Renfe a Plaça Catalunya mentre gravava amb el mòbil una actuació contra el top manta. El vigilant continua investigat, com també ho està un agent del paisà que hauria propinat una puntada de peu a un altre venedor ambulant sense motiu, segons defensen els lletrats. Un altre dels casos és el de dos agents dels mossos investigats per pegar una bufetada, suposadament, a dos menors durant una identificació a Mollet del Vallès.
L’entitat reclama derogar l’anomenada llei ‘mordassa’ de seguretat ciutadana, crear una comissió d’estudi al Congrés per avaluar la violència institucional, establir un diàleg entre els cossos de seguretat i les entitats de defensa dels drets humans, crear una unitat específica dins dels mossos que investigui casos de mala praxis policial, establir garanties en els mecanismes de deportacions d’estrangers o eliminar els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), entre d’altres.
