Els nens que han anat a la guarderia tenen millor rendiment a l'ESO

BarcelonaEls adolescents que han anat a la guarderia abans dels tres anys tenen millors notes a l'ESO i més probabilitats de cursar batxillerat, segons un estudi del Consorci Institut d'Infància i Món Urbà (CIIMU) que s'ha presentat aquest dimecres a la tarda a Barcelona. El IV Informe sobre la situació de la Infància, l'Adolescència i la Família a Catalunya ha entrevistat més de 4.000 adolescents de 70 centres educatius de secundària des del 2006.

Les conclusions mostren que haver sigut preescolaritzat abans dels 3 anys fa augmentar 1,65 punts la nota mitjana de l'ESO (en una escala de 0 a 5) si la mare té estudis universitaris. L'efecte positiu d'haver anat a la guarderia disminueix si les mares estan menys instruïdes, ja que només augmenta 1,27 punts la nota mitjana, però segueix sent més rellevant que el sexe de l'estudiant o el control dels pares als fills.

Segons un dels autors de l'estudi, Sebastià Sarasa, "en igualtat de condicions, un fill d'una mare sense estudis que estigui vagant pel carrer cada dia tindrà un rendiment escolar similar o una mica superior al d'un nen que va directament del col·legi a casa, si el primer ha anat a la guarderia i el segon no".

La investigació també mostra per primera vegada que l'exclusió residencial, que es dóna quan l'habitatge no reuneix unes condicions òptimes i afecta el 42% dels adolescents, repercuteix en el rendiment acadèmic. En aquests casos, l'augment dels suspensos és de més de 3 punts (del 5,6 al 8,9%) en les famílies no pobres, mentre que l'increment es duplica (del 13,1 al 19,1%) en les famílies pobres.

La pobresa infantil ha augmentat fins al 28%, cosa que afecta també els desitjos educatius, ja que el 40% dels nois pobres aspira a anar a la universitat, davant del 65,4% dels no pobres.

D'altra banda, l'informe indica que el 30% dels joves declara haver fet actes vandàlics i el 24% ha comès algun petit delicte. També el risc de patir depressió o ansietat augmenta si l'adolescent ha viscut un episodi de pobresa (del 9,2 al 12,3%) o de divorci (del 8,4 al 13,2%).

A les llars monoparentals, la implicació del pare no resident en l'activitat escolar dels seus fills redueix les probabilitats de repetir curs (del 0,15 al 0,06) i augmenta les d'anar a la universitat. Un altre dels resultats de l'estudi és que una de cada tres noies i un de cada vuit nois consideren que pesen més del que haurien de pesar, malgrat tenir un pes normal.

L'informe indica que els estils educatius autoritaris, en els quals els pares imposen les seves decisions sense escoltar els adolescents, incrementen el risc de percepcions equivocades sobre el propi cos.

Durant la presentació, la regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l'Ajuntament de Barcelona, Irma Rognoni, ha destacat el valor de l'estudi "per obtenir un retrat objectiu del resultat de les polítiques actives de suport a les famílies" i ha ressaltat la importància de "fer més inversió en infància". Rognoni ha expressat la seva preocupació pels indicadors de l'estudi que assenyalen que ha augmentat la pobresa infantil, el baix rendiment escolar i l'abandonament escolar prematur, i el creixement preocupant dels malestars emocionals i trastorns psicològics".