El govern balear va tirar endavant l’expropiació d’habitatges buits de grans tenidors fa quatre anys, amb l’aprovació del decret llei 36/2019 per regular els habitatges desocupats, el registre d'habitatges desocupats de grans tenidors i el procediment de cessió obligatòria per part d'aquests. Com a Catalunya, un requisit és que els pisos estiguin buits des de fa un mínim de dos anys, però en el cas de les Balears es tracta d’una expropiació temporal durant un termini de set anys. El decret promet una compensació als propietaris i retornar-los els pisos en bones condicions. El resultat fins ara és que el Govern balear no ha aconseguit que visqui ningú a cap dels pisos que ha expropiat. Quant a la quantitat d’habitatges que s’han pogut aconseguir per aquesta via, a hores d’ara són 16: vuit a Menorca, cinc a Eivissa i tres a Mallorca, cap dels quals a Palma, malgrat que és una de les zones més tensionades de les Balears. De fet, segons informa Maria Llull, la xifra de pisos que l'executiu ha aconseguit mobilitzar per a lloguer social ha minvat al llarg dels anys. Si l'anterior conseller d’Habitatge, Marc Pons, va anunciar el 2019 que n’hi hauria 1.039 de grans tenidors, l’actual portaveu del Govern, Iago Negueruela, va assegurar el 2021 que estaven a punt d'adjudicar-ne 26, que, finalment, han acabat sent 16 i que encara continuen a l'espera de llogaters.
El Govern expropiarà pisos buits a grans tenidors per posar-los en lloguer social
La mesura arrenca en 14 municipis, on s'espera mobilitzar 189 habitatges i acabar expropiant-ne una cinquantena
BarcelonaLa Generalitat posa en marxa una nova estratègia per eixamplar el parc d'habitatge de lloguer social valent-se dels pisos buits detectats en alguns municipis. El procediment, que d'entrada es posarà en pràctica en 14 municipis, consistirà en requerir als propietaris d'aquests pisos –la majoria grans tenidors com bancs o fons d'inversió– que els posin al mercat en un preu baix per a famílies vulnerables. En cas que no ho facin es procedirà a expropiar-los per la via d'urgència, perquè passin a formar part del parc públic per als qui esperen un pis social a les meses d'emergència municipals.
La mesura, aprovada aquest dimarts pel Govern, es limita en aquesta fase a 14 ciutats on s'han identificat 189 habitatges susceptibles de complir els requisits. Es tracta de municipis on s'ha acreditat que hi ha demanda d'habitatge social i els pisos identificats figuren inscrits al registre d'habitatges buits de la Generalitat, una eina que es va crear el 2015 sobretot amb pisos procedents d'execucions hipotecàries i dacions en pagament. Segons el Govern, s'ha comprovat, amb inspeccions recents, que fa més de dos anys que estan deshabitats.
![Diversos municipis del Baix Llobregat, amb Cornellà en primer terme.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4 3"%3E%3C/svg%3E)
En tots els casos, es començarà enviant un requeriment als propietaris perquè el treguin al mercat amb un lloguer social i aquests tindran un mes per acreditar si el pis es troba habitat. En cas que fos així, el procés acabaria aquí. En cas que no ho pogués acreditar i tampoc no s'avingués a un lloguer social, el Govern activaria el procediment d'expropiació que, abans de fer-se efectiva, també dona un marge de tres mesos per pactar sigui el preu de l'expropiació o, encara, un lloguer social conservant la propietat de l'immoble en mans privades. L'expropiació per part de l'Incasòl arribaria en últim terme si no hi hagués pacte. Amb els cinc milions de fons amb què s'ha dotat aquesta mesura d'entrada, la Generalitat calcula que podrà fer front a entre 50 i 70 expropiacions de pisos.
Els terminis, segons el Govern, serien d'uns set mesos per fer efectiva una expropiació forçosa. Malgrat tot, no descarten que algun procediment derivi en litigis amb la propietat i confien en el procediment d'urgència perquè no es demorin massa les resolucions, segons ha dit el conseller de Territori Juli Fernández. També s'admet que és possible trobar que algun pis estigui ocupat il·legalment tot i constar al registre com a pis buit. En aquest cas, es limiten a dir fonts de Territori, es treballarà cas a cas per trobar una solució.
Objectiu: ampliar el parc públic
Els municipis on s'han detectat aquests 189 habitatges buits que poden acabar sent lloguers socials són Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. Es comença per aquests perquè són els que van signar un conveni amb l'Agència Catalana de l'Habitatge per fer les inspeccions que han determinat que estan buits (padró, consums d'aigua o llum i també visites a domicili). Fernández ha apuntat que aquesta és una primera fase i que la dotació pressupostària pot créixer en el futur amb més municipis incorporats.
El conseller de Territori ha descartat que es tracti d'una mesura electoralista, tot i que arriba just la mateixa setmana que el govern espanyol també ha promès tot un paquet de polítiques d'habitatge com els avals de l'ICO al 20% de les hipoteques que subscriguin joves i algunes famílies o, avui mateix, una nova línia d'avals per rehabilitar o construir habitatges per a lloguer assequible. Fernández ha defensat que el que activa la Generalitat és d'aplicació immediata i s'ha anunciat un cop s'han assegurat que es pot dur a terme amb garanties.
Sobre la legalitat de la mesura, que no s'havia posat en pràctica abans, des de Territori asseguren que s'aprofita el marge que dona la llei d'habitatge 1/2022. Segons la Generalitat, el pronunciament del TC sobre alguns articles no afectava el que parlava de garantir la funció social del dret a la propietat, que és el que s'esgrimeix per poder impulsar la mesura de l'expropiació forçosa. La nova, ha subratllat el conseller, vol ser una eina més per anar alimentat el parc de lloguer públic insuficient que té Catalunya i que es mira d'ampliar també a través de compres directes de pisos a la Sareb o de la mesura del tempteig i retracte. A Catalunya, ara mateix hi ha 1.800 casos de famílies que esperen un habitatge a les taules d'emergència de tot el país. Al registre de pisos buits hi consten avui més de 31.918 habitatges, la majoria en mans de grans tenidors, segons el Govern.
