Habitatge
Societat Habitatge 22/08/2023

El ministeri refreda la pressa del Govern per declarar les zones on es regularà el lloguer

L'executiu espanyol ha d'avalar la proposta catalana en una resolució trimestral que descarta tenir enllestida aquest mes

4 min
El preu dels pisos de Barcelona ha tornat a pujar tot i les mesures impulsades pel govern d’Ada Colau.

MADRIDCatalunya és la comunitat que més s’ha afanyat a posar la maquinària en marxa per poder aplicar la llei d’habitatge estatal i, en particular, aquelles eines de la norma que permeten regular els preus del lloguer. La setmana passada la consellera de Territori, Ester Capella, anunciava que havien finalitzat el procediment per poder definir 140 zones com a tensades i controlar-ne els preus. Sis dies després, el Govern ha enviat la documentació al ministeri de Transports, un cop s'ha publicat al DOGC, perquè les avali, segons ha informat la conselleria aquest dimarts. Així, comença el compte enrere. Fa una setmana, Capella obria la porta perquè es resolgués ja aquest mes d'agost: "Hauria de poder-se aplicar", defensava en roda de premsa, però des de Transports ho refreden molt i argumenten que és una feina "molt tècnica".

Pam a pam. El que ha fet la Generalitat és identificar quines àrees vol que es considerin tensades, de manera que s'hi puguin regular els lloguers. Ha detectat 140 zones. Alhora, aposta per fixar que en aquestes zones es consideri gran tenidor un propietari a partir de cinc immobles o més i no calgui tenir-ne deu. Tot plegat, ho ha hagut de recopilar i justificar en una memòria enviada al ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ara en funcions, perquè hi doni el vistiplau a través d'una resolució.

El document del Govern justifica, a través de dades objectives, l’existència d’un risc d’abastament insuficient d’habitatge per a la població resident a la zona en condicions assequibles i s'hi acredita que es produeix almenys una de les dues circumstàncies vinculades a les zones tensades i recollides a la llei estatal: sobrecàrrega de les llars (esforç a l'hora de pagar el lloguer) o creixement dels preus els últims anys.

Aquesta memòria s’ha elaborat després de recopilar la informació sobre la situació del mercat del lloguer a la zona i obrir un procés d’audiència pública perquè les parts interessades poguessin fer al·legacions. Alhora, el Govern ha hagut d’elaborar un pla d’acció (proposar mesures per corregir els desequilibris i un calendari) i una resolució final on es recullen les deficiències i insuficiències del mercat d’habitatge a la zona que es vol declarar tensada.

Ara, amb la informació damunt la taula, el ministeri que pilota la catalana Raquel Sánchez haurà de contestar a la petició de la Generalitat a través d'una resolució on quedi clar si accepta o no les 140 zones tensades que proposa el Govern. També es podrà pronunciar sobre el límit de gran tenidor a partir de cinc immobles.

Aquesta resolució, però, no és ni de bon tros imminent, afirmen fonts coneixedores del procés a l’ARA. Des del ministeri de Transports recorden que es tracta d’una resolució “de caràcter trimestral”, com recull la mateixa llei. Això vol dir que se’n publicaran quatre a l’any, una per trimestre "natural", segons afirmen des del ministeri, és a dir, el període comprendrà els mesos de gener a març i així consecutivament. En tot cas, des del ministeri assumeixen el redactat obert de la llei i afirmen que això no vol dir que s'hagi de publicar a finals de setembre o desembre (quan acabaria el tercer i quart trimestre), sinó que el ministeri podrà publicar la resolució al llarg del trimestre, però sempre una per trimestre. Així, si per exemple la resposta a la Generalitat no arriba al setembre, es podria publicar al llarg del quart trimestre (octubre, novembre i desembre).

“Sense aquesta resolució no es podran aplicar les mesures de la llei [d’habitatge estatal] encaminades a la contenció de les rendes, ni a les deduccions fiscals que siguin competència estatal”, afirmen des del ministeri.

En paral·lel, la cartera que lidera Raquel Sánchez està treballant contra rellotge per tenir a punt els dos índexs imprescindibles per contenir els preus dels lloguers. D'una banda, l'índex de referència per als grans propietaris en aquestes zones tensades. Sense aquest índex, tot i que la comunitat tingui una resolució favorable a declarar tensada una zona, no es podria contenir el preu d'alguns lloguers. Per l'altra, l'índex que ha de substituir l'IPC de cara a l'actualització anual de les rendes (l'any 2024 només se'n podran actualitzar un 3%).

Gran tenidor: cinc o deu habitatges?

Hi ha certa discrepància amb el que Capella va anunciar la setmana passada i el que la llei estatal recull i apunten des del ministeri de Transports. Des de la conselleria de Territori sostenen que es considerarà gran tenidor aquell que tingui cinc habitatges en qualsevol zona tensada, però fonts del ministeri de Transports no ho tenen tan clar. D’una banda, remarquen que la llei estatal va obrir la porta a considerar gran tenidor aquell que tenia cinc habitatges o més, però "en una mateixa zona tensada" i no repartides en diverses. Alhora la comunitat autònoma, remarquen des del ministeri, haurà de justificar la influència d’aquests cinc pisos o més en la pressió sobre els lloguers de la zona a la informació que s'enviï ministeri.

Com a norma general, la llei d’habitatge estatal considerava gran tenidor aquella persona física o jurídica amb 10 habitatges o més en propietat o que fos titular de més de 1.500 metres quadrats destinats a l’ús residencial. Durant la tramitació parlamentària i per pressió dels socis del govern espanyol, ERC i EH Bildu, s'hi va afegir que es pugui considerar gran tenidor aquell que té “cinc o més habitatges en propietat" destinats a un "ús residencial" i que estiguin ubicats "en aquest àmbit [zona tensada]".

stats