Vuit de cada deu catalans menors de 35 anys no poden marxar de casa els pares

BarcelonaLa realitat dels joves a Espanya és dura: necessiten destinar més del 90 % dels seus ingressos per pagar el lloguer i més del 35% si decideixen compartir pis. Segurament aquestes dues dades expliquen per què pràcticament vuit de cada deu joves catalans d'entre 16 i 34 anys no poden abandonar la llar familiar, segons les conclusions de l'últim informe de l'Observatori de l'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya. De fet, la taxa d'emancipació en aquesta franja d'edat a Catalunya és només del 17,6%.

Al conjunt de l'Estat, la situació és encara pitjor i el percentatge de joves emancipats es redueix a un 15,2%, segons la dada del segon semestre del 2024, que és la pitjor des que es fa aquest informe, que es remunta al 2006.

L’informe atribueix aquest pic negatiu a les “polítiques que han tractat l’habitatge com un bé de mercat en els darrers anys”, i qualifiquen el paper de l’administració pública de “passiu”: “No estan a l'altura, l’habitatge és un dret que no pot deixar-se en mans de l’especulació”, relata el document. Les dades estatals actuals suposen un descens de gairebé dos punts respecte al mateix període del 2023 —quan el 17% dels joves s’emancipaven—, i equival a 102.203 persones joves menys vivint fora de la llar familiar durant aquest temps.

La disminució del nombre de joves emancipats ha estat generalitzada a tot l’estat espanyol, amb una caiguda de gairebé un 2% respecte a l'any anterior. Ara bé, l’observatori destaca que a Catalunya aquest descens encara va ser més pronunciat: es va aproximar als 4 punts percentuals i va ser el segon més acusat de l'Estat, ja que a les Illes Canàries va ser de 4,6 punts. Tot i això, Catalunya continua sent la segona comunitat amb més joves emancipats, només per darrere de Madrid, que té un 17,9% de joves menors de 35 anys que han marxat de casa els pares.

És fals que els joves no treballin

Més enllà de la crisi de l'habitatge, l’observatori descarta que un dels motius d'aquesta situació sigui la falta d'iniciativa dels joves: “La imatge d’una joventut passiva, que ni estudia ni treballa, és senzillament falsa”, afirma el document, que precisa que menys del 3% dels joves espanyols es troben en aquesta situació. De fet, l'informe apunta que 4 de cada 10 joves compaginen feina i estudis, una tendència que està a l’alça a causa de l’encariment de la vida i les dificultats per emancipar-se. En aquesta línia, es destaca que estudiar fora de la llar familiar s’ha convertit en un “privilegi”.

Tot plegat té un impacte directe en el benestar i la salut mental dels joves, assenyala l’informe, ja que els aboca a un panorama d’incertesa amb més incògnites que respostes sobre quan s’emanciparan i si podran fer-ho arribant a final de mes, a causa de la precarietat laboral. Això es tradueix en situacions d'ansietat, estrès i depressió entre les generacions de 16 a 34 anys.

Millores que no compensen

El descens dels joves emancipats l’any 2024 es va produir tot i la millora general dels indicadors laborals a l'Estat. El salari medià (el més comú) entre els joves que treballen va créixer un 11% i va superar els 14.000 euros anuals, i l’atur juvenil va assolir un mínim històric (des de la crisi del 2008) del 19,1%. Ara bé, l’augment del salari i el treball no han propiciat que els joves marxin abans de la llar familiar, ja que els preus de l’habitatge segueixen pels núvols i l’increment dels ingressos no és suficient: a finals del 2024 els joves havien de destinar nou de cada deu euros al lloguer d’un habitatge, situat en una mitjana de 1.080 euros mensuals (vuit euros més que a principis del mateix any).

Així i tot, el lloguer es mantenia com l’opció “preferida” del 60% dels joves emancipats, ja que el preu mitjà per comprar un habitatge va assolir els 197.210 euros a finals del 2024. Això suposa que una persona jove hauria de destinar el seu salari complet durant catorze anys per adquirir una propietat.