L'Idibell i Dexeus, els primers centres autoritzats de l’Estat a fer modificacions genètiques en embrions humans

BarcelonaL'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i Dexeus Dona han rebut l'autorització del govern espanyol per ser els primers centres de l'Estat a fer modificacions genètiques en embrions humans. Ara bé, només amb finalitats d'investigació i no reproductives. Així, els investigadors, liderats per la biòloga Anna Veiga, mare científica de la primera nena nascuda per fecundació in vitro a l'Estat, estudiaran el desenvolupament embrionari humà durant els primers estadis, però en cap cas es contempla la implantació d'aquests embrions. Per tant, d'aquestes modificacions no naixerà cap nadó.

Segons han informat els investigadors, es tracta d'un projecte únic i pioner en aquest àmbit a Espanya, "que aportarà informació rellevant per entendre el desenvolupament primerenc de l'embrió humà i millorar potencialment les tècniques de reproducció assistida". El grup de recerca d'Anna Veiga, del Programa de Medicina Regenerativa de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i directora de R+D de biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, estudiarà diversos gens que tenen una importància cabdal en el desenvolupament embrionari mitjançant l'edició genètica amb CRISPR/CAS9.

El projecte, autoritzat pel departament de Salut de la Generalitat després de rebre el vistiplau de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida (CNRHA), que no hi veu objeccions ètiques, biològiques ni legals, consisteix en la posada a punt de l'edició genètica en embrions humans per modificar alguns d'aquests gens i avaluar la seva evolució un cop editats en les primeres etapes de desenvolupament embrionari.

Els embrions humans que s'utilitzaran en aquest projecte provenen del programa de fecundació in vitro del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona i són embrions antics procedents de cicles de fecundació in vitro (FIV) duts a terme en aquest centre, cedits voluntàriament i de manera altruista per a la investigació per part dels seus progenitors. Una altra novetat d'aquest projecte és el mètode d'observació dels embrions, per al qual utilitzaran una tècnica que permet l'observació contínua i en temps real dels embrions i, per tant, del seu desenvolupament.

Límits legals i ètiques

Les limitacions legals i ètiques entorn a la modificació genètica d'embrions humans impossibiliten que cap país del món autoritzi l'edició d'un genoma al laboratori per reparar o eliminar patologies amb l'objectiu que, posteriorment, el zigot sigui implantat. Els defensors creuen que és una via per prevenir malalties hereditàries d'origen genètic des de la mateixa concepció de la criatura, mentre que els detractors temen que obri la porta a una demanda a la carta de fills en qüestions com l'aparença física o les capacitats intel·lectuals.

En l'àmbit de les provetes, la recerca biomèdica fa passos de gegant amb la CRISPR/CAS9. Aquesta tècnica d'edició genètica, que actua com unes tisores dirigides que modifiquen seqüències d'ADN o gens concrets, té potencial per tractar malalties causades per mutacions. Com? Corregint els gens defectuosos i reescrivint el genoma de l'infant, ja que els genetistes aconsegueixen alterar directament la línia germinal, és a dir, l'herència que ve donada pels espermatozous i els òvuls.

La CRISPR/CAS9, però, presenta diverses limitacions, entre ells el risc d'alterar altres gens a part del gen d'interès i comportar importants efectes col·laterals. De fet, qualsevol investigació en l'àmbit de la correcció genètica hauria d'assegurar que no es produeix un "mosaïcisme embrionari" i que es modifiquen totes les cèl·lules.

Les directrius bioètiques internacionals no van impedir, però, que l'investigador xinès He Jiankui -condemnat a tres anys de presó- anunciés la creació dels dos primers nadons modificats genèticament del món, dues bessones, mitjançant la CRISPR/Cas9. Segons va defensar el científic, la seva intervenció havia aconseguit que les nenes fossin resistents al VIH. El tribunal, però, va concloure que Jiankui va enganyar deliberadament tant els participants en l'experiment com les autoritats mèdiques a través de la falsificació d'autoritzacions per a assajos amb humans, una documentació que només poden tramitar les juntes de revisió ètica.