“La immigració va reflotar les nostres escoles”

BarcelonaNo són l’exalcaldessa de Madrid Manuel Carmena ni pertanyen al que elles mateixes anomenen “el món de la faràndula”. Són veïnes del Poble-sec de les de tota la vida. De les que s’han arremangat per fer millor el barri. I des d’ahir són, també, pregoneres de festa major. Isabel Costa (Barcelona, 1959) i Júlia Costa (Barcelona, 1948) han donat el tret de sortida a la festa major del Poble-sec amb un pregó que no es volia que fos mediàtic, sinó viscut. Les festes del 2019 coincideixen amb el 150è aniversari del naixement del barri, i el pregó no es podia deixar en mans d’algú que no hi guardés prou relació. Isabel Costa és la directora de l’escola pública que porta el nom del Poble-sec i que els últims anys ha viscut un procés meteòric per deixar enrere l’etiqueta de centre gueto. I Júlia Costa, que també ha sigut mestra -ara jubilada- , coneix al detall la història del barri i la difon des del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec. El seu pregó, muntat com un diàleg, es va omplir ahir de records cap a les botigues que ja no hi són, com la drogueria del senyor Quimet o la merceria de la senyora Maria -“Hi havia tantes botigues en aquella època. I tanta vida al carrer!”-, i també va dedicar elogis al tarannà “acollidor” i “solidari” d’un barri que va néixer amb “gent modesta”.

“La sensació que el Poble-sec es degrada és cíclica”, explica Júlia Costa arran de les queixes que surten de manera periòdica a la zona pels dèficits de neteja i els problemes puntuals de seguretat. La pitjor època, explica, van ser els anys 80, quan la zona va perdre població i la droga hi va fer estralls. Va ser l’únic moment en què ella i el seu marit es van plantejar l’opció de creuar el Paral·lel i fer com molts veïns, que, quan l’economia els ho permetia, s’instal·laven a Sant Antoni. “Sempre ha semblat que fer aquest pas era millorar”, resumeix ara. La remuntada del barri, assegura, va venir amb el boom migratori. “La immigració va reflotar les nostres escoles. Ens estàvem quedant sense nens”, expliquen. Ara el Poble-sec és un dels barris amb més diversitat: el 33,3% dels seus veïns tenen nacionalitat estrangera.

Quan la Isabel va assumir la direcció de l’Escola Poble-sec, que llavors es deixa Carles I -com molts centres que van néixer en el postfranquisme-, l’escola gairebé no tenia alumnes fills de famílies autòctones i era poc atractiva per a les que sortien de l’escola bressol pública que té just al costat. El procés per obrir-la al barri -fent jornades de portes obertes o traient les activitats al carrer- ha funcionat. Aquest any, per exemple, una trentena de les 50 famílies que han aconseguit plaça a P3 no són d’origen ni pakistanès, ni marroquí, ni dominicà, que eren les nacionalitats que copaven les places antigament. “Vam tenir molta sort de famílies que van apostar per l’escola, que creien que els seus fills havien d’estar amb nens de llocs diferents”, exposa Costa, convençuda del paper clau de les escoles en la cohesió del barri.