Què fer mentre no arriba la immunització contra el covid?

Les UCI redueixen la mortalitat de pacients greus mentre esperen l’arribada de fàrmacs específics

i
XAVIER PUJOL GEBELLÍ
3 min
Una sanitària, amb tot l’equip de protecció, treballant a l’Hospital de Sant Pau el mes de desembre passat.

BarcelonaAntivirals, antiinflamatoris i anticoagulants. I oxigen administrat de maneres diverses. I, esclar, personal mèdic i d’infermeria, a més del de neteja i altres professionals. La fórmula ve a ser la mateixa avui que el mes de març del 2020, quan arrencava la primera onada de la pandèmia. Tot i això, hi ha hagut canvis substancials que han fet caure dràsticament la mortalitat a les UCI i que fan que els especialistes mirin el futur amb un optimisme moderat mentre no fa efecte la vacuna. La principal és el més gran coneixement de la malaltia i les seves complicacions. La segona és la millora dels circuits assistencials. I la tercera, no menys important, és la disponibilitat de l’equipament mèdic necessari.

Al principi de la pandèmia, segons expliquen els experts dels serveis d’urgència, per no tenir “no es tenia ni EPI”, recorda Rafael Máñez, cap del servei de medicina intensiva de l’Hospital de Bellvitge. “Ara tenim ventiladors, espais i un coneixement molt millor de com tractar les complicacions derivades de la malaltia”, detalla. El que continuen faltant són fàrmacs específics per combatre-la.

“El malalt ens arriba molt més ben classificat des de l’atenció primària, i els circuits hospitalaris s’han redefinit”, explica Benito Almirante, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Per a l’expert, la incorporació dels ambulatoris, en qualsevol dels seus nivells, ha permès una millora substancial del malalt covid. “El malalt ja ens arriba diagnosticat, cosa que permet dirigir-lo a l’àrea hospitalària que li pot oferir el millor servei”.

Tornem al principi. Quins tractaments tenim a disposició en cas de necessitat? “Antivirals, antiinflamatoris i anticoagulants”, recita Pedro Castro, responsable de l’àrea de vigilància intensiva del Clínic: “Bàsicament, dexametasona i heparina, tots dos d’ús habitual als hospitals des de fa dècades, i algun antiviral de resultat incert”. El gran cavall de batalla continua sent la falta d’antivirals “prou eficaços”. La dexametasona és l’antiinflamatori d’elecció i s’administra quan el virus ha provocat la resposta excessiva del sistema immunitari, que es tradueix en la inflamació dels pulmons; l’heparina, també una vella coneguda, es dona per evitar la formació de trombes, sobretot a les cames, que viatgin fins als pulmons i hi provoquin una embòlia.

Però d’antivirals gairebé no hi ha res de nou al mercat mundial. “Administrem remdesivir, però sabem que només és efectiu en una fase precoç de la malaltia”, lamenta Máñez. El benefici que aporta aquest medicament és reduir pocs dies l’estada a les UCI sempre que l’estat del pacient no s’hagi deteriorat excessivament. La resta, diu Almirante, continua en fase d’assaig clínic, des d’anticossos monoclonals específics, com el que es va administrar a Donald Trump, fins a altres fórmules com la del plasma convalescent que investiga Grifols. “Ara mateix hi ha més de 200 estudis en marxa sobre antivirals”, explica.

Amb totes aquestes eines més l’oxigen, que s’aplica amb més o menys intensitat depenent de les necessitats, les UCI han aconseguit reduir la desesperant mortalitat del principi de tot, per damunt del 80% dels que hi entraven, a una mitjana d’entre el 15% i el 20% actual. En la majoria dels casos, pacients per sobre dels 70 anys i amb patologies prèvies. Per a ells, la mort no arriba tant pel virus com per les complicacions associades, especialment les sobreinfeccions bacterianes i, en menys mesura, els embolismes causats per trombes. Per a la resta de pacients que ingressen en un hospital, el protocol que se segueix actualment, tot i ser feixuc, ha permès reduir la mortalitat, el temps d’estada i l’aparició de complicacions, celebren els especialistes.

stats