Societat 28/04/2021

Espanya té més escoles gueto a primària que a secundària

Se separa més per renda que per origen i Madrid és la pitjor comunitat

3 min
Catalunya té 150 escoles en risc de convertir-se en gueto

BarcelonaLes escoles de primària a Espanya segreguen més els alumnes en funció del seu nivell socioeconòmic que els instituts de secundària, segons un informe de l'escola de negocis Esade i l'ONG Save the Children que assenyala que a la Comunitat de Madrid la bretxa de la desigualtat s'ha fet més gran i que és la regió amb una xarxa menys integradora.

Així, en la primera etapa d'educació obligatòria, només Turquia i Lituània superen l'índex de divisió dels estudiants espanyols en la llista dels 64 països analitzats, en què també destaquen en negatiu Sud-àfrica, Xile i el Marroc, mentre que en secundària hi ha una lleu correcció, fins a anivellar-se a la mitjana de l'OCDE. Elaborat pels investigadors Lucas Gortázar i Álvaro Ferrer, l'informe Diversitat i llibertat: reduir la segregació escolar respectant la capacitat d'elecció de centre analitza per primer cop la segregació a primària a partir de l'estudi internacional TIMSS, que avalua les competències en ciències i matemàtiques dels estudiants de quart de primària. Madrid és l'única de les comunitats que hi participa amb les dades alliberades.

Segons l'informe, la segregació escolar a Espanya és més evident quan fa referència a la divisió entre estudiants rics i pobres que a la d'autòctons i d'origen migrant, que, de fet, és de les més baixes a nivell internacional. En aquest apartat, el sistema escolar de Catalunya ha aconseguit millorar gràcies a les reformes aprovades per reduir les escoles gueto , és a dir, les que tenen almenys la meitat dels seus matriculats de primera o segona generació d'estrangers. Per contra, la segregació d'alumnes estrangers és molt elevada a Extremadura, Andalusia i, sobretot, a Euskadi.

Per a Gortázar, la poca diversitat escolar impacta d'una manera molt negativa tant en la qualitat del sistema educatiu com en la reducció de la igualtat d'oportunitats, que és precisament un dels objectius de l'educació, així com en l'augment de l'abandonament dels estudis. També subratlla que la segregació "pot acabar reduint la capacitat d'elecció de les famílies i perpetuar-se en el temps".

Per garantir la llibertat dels progenitors a l'hora de triar un centre, l'informe valora mesures que el sistema català ja ha posat en marxa o ho farà en el pròxim curs, com premiar amb un millor finançament les escoles amb un alt nombre d'alumnat vulnerable o reduir les ràtios dels grups de centres amb una gran diversitat perquè no rebin més estudiants a meitat de curs (l'anomenada matrícula viva), que generalment són els que requereixen una atenció més especialitzada, o garantir la gratuïtat dels centres concertats.

Tria del centre

Per al professor de sociologia de la UAB Xavier Bonal, la particularitat a Espanya o a Catalunya és que la segregació escolar no respon a una divisió "socioespacial", com sí que passa en països amb barris gueto al nord d'Europa o en societats molt desiguals (el Brasil, Sud-àfrica o Xile), sinó que es fruit d'una política educativa. En aquest punt comparteix amb Gortázar i Ferrer el comportament diferenciat de les classes mitjanes autòctones, que literalment "fugen" dels centres en què es queden només els alumnes estrangers o les famílies amb rendes baixes o, d'altra banda, la concentració dels estudiants estrangers en escoles concretes buscant la complicitat entre iguals i la seguretat de no ser rebutjats pels autòctons.

Bonal, que ha treballat en estudis sobre segregació a Barcelona, conclou que la falta de diversitat és un fenomen justament en barris amb alta diversitat i assenyala que, si "tothom anés a l'escola més pròxima a casa seva, la segregació es reduiria un 50%" perquè, afirma, en un radi de menys de 100 metres es poden trobar centres molt integrats o directament guetos. "Hi ha més segregació dins de Ciutat Vella que entre Ciutat Vella i l'Eixample", apunta.

stats