El confinament fa aflorar problemes d'addiccions en persones que no n'eren conscients

BarcelonaUnes 31 persones al dia de mitjana van començar un tractament per addicció a les drogues durant l'any passat. El balanç d'11.400 casos del 2020 fet per la subdirecció general de Drogodependències mostra un decreixement del 22% en l'inici de nous tractaments, que s'atribueix fonamentalment als mesos de confinament. Però l'aïllament forçat per la pandèmia –i el tancament d'activitats de socialització i oci– també ha afavorit la detecció d'addiccions en persones que no ho sabien, segons valora el subdirector general de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom.

"Han aflorat casos de persones que no eren conscients que tenien un problema i que es van adonar que sí que el tenien perquè de cop es van trobar a casa amb una dificultat important per consumir", explica, i afegeix que aquesta situació va servir perquè algunes persones optessin per iniciar un tractament. El Govern recorda que, malgrat les restriccions a la mobilitat imposades pel covid-19, els centres d'atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) van continuar oberts durant el confinament –que va tenir lloc entre els mesos de març i juny–, fet que va ajudar a mantenir les xifres registrades els anys anteriors. A més, Colom assegura que amb el confinament es va fer més difícil accedir a les substàncies per les vies habituals i es van canviar els patrons de consum tant per a les drogues legals com per a les il·legals.

Després de la baixada dràstica en els mesos de confinament, les dades de tractaments van recuperar-se progressivament a partir del setembre i a finals d'any ja s'iniciaven tants tractaments com abans de la pandèmia, explica. En el cas de l'alcohol i el tabac, sosté Colom, les peticions d'ajuda van venir motivades, sobretot, pel tancament de bars i locals d'oci nocturn "El consum global va disminuir a tot arreu durant el confinament. Potser sí que es va vendre més alcohol als supermercats, però el consum total no va augmentar perquè estaven tancats tots els espais de socialització i on la gent consumeix més alcohol".

Tot i el descens global en els nous tractaments, el departament de Salut no ha constatat canvis de tendències en les atencions segons substàncies respecte a altres anys. El 41,4% dels casos (4.700) van ser per alcohol, que es manté com la droga amb més inicis de tractament, seguida de la cocaïna, amb el 24% dels casos (2.735). El 14% van ser per cànnabis (1.628), la droga il·legal més consumida a Catalunya, el 12% per heroïna (1.312) i el 3% per tabac (344).

El cànnabis, l'inici de tractament més jove

Les principals diferències que es detecten per substància tenen a veure amb l'edat de demanda del tractament. El cànnabis és la droga per la qual més gent jove es comença a tractar –la mitjana d'edat és de 29 anys, tant en dones com en homes–, mentre que entre les drogues en què el tractament s'acostuma a demanar a una edat més avançada destaquen el tabac (50 anys) i l’alcohol (48 en dones i 46 en homes). En el cas de l'alcohol, les persones que inicien tractament han estat consumint alcohol sense demanar tractament uns 25 anys de mitjana. En xifres globals, un 60% de les persones que es comencen a tractar tenen entre 31 i 50 anys i la franja dels 41 als 60 anys representa el 45% dels inicis de tractament.

En el conjunt de demandes, s’observa que el 76% corresponen a homes i el 24% a dones. Aquesta majoria d’homes es manté quan s’analitzen les drogues per separat, excepte en el cas del tabac, en què hi ha més paritat. Les dades revelen que les dones tendeixen a igualar els homes en el consum de drogues legals (alcohol i tabac) i aquelles més acceptades socialment, com el cànnabis, mentre que pel que fa a l’heroïna i la cocaïna, la proporció dona-home està més descompensada.

A més, el balanç recull que els serveis de reducció de danys (SRD) –espais d'atenció i acompanyament a les persones que es troben en una situació d'addicció– van atendre 5.908 persones al llarg del 2020. Moltes d’aquestes persones es trobaven en situació de vulnerabilitat per la seva situació econòmica i social: un 45% no tenien un allotjament estable (el 31% eren persones sense llar) i un 36% no estaven empadronades. D'altra banda, a les sales de venipunció es van fer un total de 123.000 consums per part de 2.794 persones. I s'hi van produir 141 sobredosis, cap de les quals mortal.