Barcelona
Societat 11/06/2021

Les inspectores de l'Eixample

Barcelona organitza rutes de dones per analitzar les futures pacificacions amb mirada femenina

4 min
Les participants a la marxa exploratòria discutint sobre la ruta

BarcelonaSón set, d'edats diverses i totes dones. Són les escollides per passar el control de qualitat als carrers de l'Eixample de Barcelona. Un equip heterogeni, de pas lent i crític, en qui es confia per detectar, des d'una mirada femenina, les mancances dels carrers que s'ha previst de transformar en el marc del projecte de la Superilla Barcelona . El principal problema de la zona ha quedat clar ja al principi de la marxa exploratòria d'aquest divendres: el grup, format per deu persones entre participants i dinamitzadores, s'ha d'ajuntar molt per sentir què diuen les unes i les altres. Les mascaretes no hi ajuden i el soroll del trànsit és més que intens. I això que el lloc de trobada és a la Gran Via amb Rocafort, un dels carrers que va estrenar el polèmic urbanisme tàctic per reduir espai als cotxes i que també ha d'estrenar el nou disseny definitiu.

"Cap vianant a la zona pintada, això ho ocupen només els vehicles per a la càrrega i descàrrega. No està ben resolt", radiografia Mercè Capdevila, una de les participants. Sobre l'espai blau pintat a terra –ja desgastat– hi ha tres furgonetes aparcades l'una rere l'altra. "¿Qui s'hi posa a caminar, per aquí, al costat dels cotxes?", afegeix. I qui hi passa són dues persones que empenyen cadires de rodes.

La marxa, organitzada per l'Ajuntament en el marc del procés per definir com han de ser els nous carrers pacificats, comença amb un joc: es demana a les participants que es tapin els ulls amb un mocador per "viure la ciutat més enllà de la vista", per saber quines percepcions tenen quan no hi veuen. La parada es fa davant un forn cafeteria i en una cantonada, i la conclusió és doble i compartida: que l'olor dels croissants s'intensifica quan no hi veiem i que el soroll del trànsit és "insuportable".

Les participants en el moment de tapar-se els ulls

"El soroll de l'Eixample"

"És el soroll de l'Eixample, el so habitual de la Gran Via". Estan d'acord en el diagnòstic. Alguna situa les motos com les màximes responsables del problema i alguna, buscant-hi la part positiva, assenyala que de fons també se senten els ocells. Això sí, res a veure amb el que es va viure durant el confinament domiciliari. Però en el que no estan d'acord és en el grau de molèstia que els genera tot el soroll.

Per a algunes, com la Chiara, que és italiana i fins ara havia viscut en ciutats més petites, és un problema de molta envergadura. Ho confirmen les noies que dinamitzen la sessió, que asseguren que la població que ha nascut fora de Barcelona és més crítica amb el soroll. "És horrible", assenteix la Chiara, que explica que, sempre que pot, passa per vies amb menys trànsit com el carrer Comte Borrell. Per a unes altres, com la Mercè Capdevila i la Carme Izquierdo, que són veïnes de la Dreta de l'Eixample, també és una molèstia, però consideraven pitjor el silenci "angoixant" dels mesos de confinament. A Barcelona, el 57% dels veïns viuen exposats a nivells acústics superiors als que l'OMS considera perjudicials i la zona que surt més malparada del mapa és precisament l'Eixample, que també és la part de la ciutat que concentra més trànsit: la creuen cada dia uns 350.000 cotxes, més dels que passen per la ronda de Dalt i la ronda Litoral juntes (170.000 per cadascuna).

Entre les participants a la marxa hi ha acord que cal donar més espai a qui camina i menys a qui va amb cotxe, però no hi ha consens en la manera de concretar-ho: el debat és sobre per on començar, en si es poden desdibuixar carrils de trànsit abans de tenir bones alternatives de transport públic per a tothom. "Calen grans aparcaments", afegeix una de les participants. Per a unes altres, l'urbanisme tàctic ha sigut un bon inici per evidenciar que es podia treure aquest espai al cotxe.

La ruta avança pels carrers de l'Esquerra de l'Eixample i detecta mancances com que no hi hagi lavabos públics, que hi hagi poques fonts, que els noms dels carrers siguin majoritàriament d'homes o que hi hagi pocs espais de trobada: pocs bancs. També s'obren debats sobre les diferències entre la Dreta i l'Esquerra de l'Eixample. "Aquí [a l'Esquerra] s'ha mantingut més el teixit comercial i la sensació de barri", assegura una veïna de la Dreta, que avisa que s'ha d'evitar que a les zones que ara es pacifiquen hi passi el que va passar al carrer Enric Granados , amb el boom dels bars i les terrasses. "Si se'n van els veïns i el comerç, el barri perd caràcter", assegura.

I la sensació de seguretat? La ruta es fa al matí i les dones defensen que en general no passen por als carrers de la zona, tot i que totes admeten que de nit prioritzen passar pels carrers més amples i amb més llum. Sí que esmenten, en canvi, inseguretat pel que fa al trànsit, tant per la difícil convivència amb patinets i bicicletes com per certes actituds dels conductors als passos de vianants.

Aquesta és la segona de les tres rutes amb dones que s'organitzen aquests dies als futurs carrers de la Superilla Eixample. La d'ahir es va fer de nit, al carrer Enric Granados, i les participants sí que van apuntar que la sensació de seguretat disminuïa a mesura que s'apartaven de la zona de bars, als carrers del costat. La tercera de les sessions es farà diumenge a l'àmbit del carrer Girona.

Konstantina Chrysostonou, de la cooperativa Estel, que es presenta com a arquitecta social i és qui recull els comentaris de les dones que hi participen, explica que aquesta mena de rutes només amb dones són molt útils per crear un espai on se sentin còmodes per explicar què els genera inseguretat a l'espai públic i per desglossar petites coses que permetrien millorar-ne el dia a dia. És ella qui els pregunta per temes com si són prou còmodes els itineraris que fan diàriament o si tenen equipaments per trobar-se.

Obres l'estiu del 2022

"Volem que la mirada feminista impregni els projectes de transformació", defensa la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz. Explica que les conclusions d'aquestes rutes s'incorporaran als projectes d'obra de les futures pacificacions. Ara s'està en el punt de dissenyar el model de carrers que s'implantarà i la previsió és que les obres per començar els quatre primer eixos –Rocafort, Borrell, Consell de Cent i Girona– i les places als xamfrans comencin l'estiu de l'any que ve.

stats